Miguel Muñoz-Cruzado, fisioterapeuta: "No existeix la salut física ni la mental, existeix la salut"

El cos com a mirall de la ment

“Per mi no existeix la salut mental ni la física: existeix salut, sigui bona o dolenta”. Miguel Muñoz-Cruzado ho diu sense vacil·lar. Format inicialment com a infermer, fa dècades que treballa per trencar la frontera entre cos i ment. “Una lesió física té conseqüències anímiques i socials, igual que un trastorn emocional té expressió corporal. L’ésser humà és una totalitat”, afirma.

Muñoz-Cruzado reivindica una visió de la salut més àmplia, que inclogui la dimensió ecològica i espiritual de les persones. Segons explica, factors com la respiració, la postura o la tensió muscular influeixen directament en l’estat d’ànim. “Quan estàs deprimit, ho veus de seguida: espatlles caigudes, mirada baixa. I quan el cos s’obre, també ho fa la ment”, resumeix. La seva feina parteix just d’aquí: ajudar a recuperar l’equilibri emocional a través del moviment i la consciència corporal.

Fisioteràpia per al benestar emocional

La fisioteràpia, explica, pot actuar sobre trastorns com l’ansietat, l’estrès o la depressió. Una de les tècniques amb més evidència científica és la Basic Body Awareness Therapy (BBAT), que combina moviment, respiració i expressió corporal. “No treballem només músculs, treballem la persona. I cada millora física repercuteix en el seu estat d’ànim”.

Muñoz-Cruzado recorda casos que l’han marcat, com el d’un jove que havia intentat suïcidar-se diverses vegades. “Gràcies al treball corporal, va aconseguir sortir d’aquell estat. Quan el vaig tornar a veure, em va dir: ‘Com vaig poder estar així?’”, explica. Són experiències que, segons ell, reforcen la seva convicció que la fisioteràpia pot ser una eina clau en la prevenció del suïcidi i en la recuperació del benestar emocional.

Una disciplina encara absent als equips de salut mental

Tot i l’evidència científica, la fisioteràpia continua sense tenir un lloc estable als equips de salut mental. “Els psicòlegs, psiquiatres o terapeutes ocupacionals hi són, però el fisioterapeuta no. I és incomprensible, perquè treballem sobre el cos, una part fonamental del patiment emocional”, denuncia.

Però Muñoz-Cruzado reconeix que el repte no és només institucional, sinó també intern. “Quan fa dos anys vam preguntar als professionals de la salut si sabien què era la fisioteràpia en salut mental, la majoria —fins i tot dins del nostre col·lectiu— no en tenia ni idea”, explica. “Encara hem de fer molta pedagogia entre els mateixos fisioterapeutes, perquè entenguin que el nostre paper va molt més enllà de la rehabilitació física”.

Com a president de l’Associació Espanyola de Fisioterapeutes en Salut Mental, ha portat aquesta reivindicació fins al Ministeri de Sanitat. Gràcies a la seva insistència, el nou Pla de Salut Mental inclou per primera vegada el terme exercici físic terapèutic, diferenciant-lo de l’activitat física general. “El fisioterapeuta és l’únic professional capacitat per treballar amb mitjans físics en persones amb trastorns mentals. És una conquesta petita, però significativa”, celebra.

Cap a una salut més humana i integral

Notícies relacionades

Una vida digna també és salut mental

La saturació de les Urgències psiquiàtriques afecta la majoria d’hospitals de Barcelona

Per a ell, la barrera més gran és encara cultural. “Encara persisteix el model biomèdic, on només decideix el metge. Però la salut és molt més que biologia: també és economia, entorn, espiritualitat”. Per això, creu que el futur implica formar fisioterapeutes especialitzats en salut mental i implicar la ciutadania. “Si els col·lectius de persones amb trastorns mentals entenen el nostre paper, seran ells qui el reclamin”.

Muñoz-Cruzado conclou amb un missatge senzill i ple de sentit: “Si tens un problema emocional, no maltractis el teu cos. Cuida’l, estima’t i busca ajuda. No t’aïllis. La soledat només s’ha de buscar quan estàs bé, per trobar-te amb tu mateix. Quan estàs malament, el que necessites és companyia”.