Els lletrats amenacen de parar els jutjats: consideren insuficient la pujada salarial que promet el Govern

L’adequació del salari dels Lletrats d’Administració de Justícia (LAJ) –abans coneguts com a secretaris judicials– que el Consell de Ministres té previst aprovar aquest dimarts no convenç tot el col·lectiu, que ve reclamant una millora en la nòmina des de fa anys i que amenaça de convocar noves aturades com la del 26 de gener, que va afectar l’activitat de jutjats de tot Espanya.

Segons han explicat fonts ministerials a ‘El Periódico de España’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, la pujada salarial es va acordar el desembre passat a la Taula Sectorial de Justícia, i suposa un increment del complement específic del personal de justícia relacionat amb les noves funcions que s’atribueixen a aquests alts funcionaris, que l’equip de Pilar Llop xifra en 195 euros per mes. 

Segons les mateixes fonts, l’increment retributiu suposa euros per any (el 5,26% de les seva retribució) i s’hi ha de sumar el 2% d’increment salarial a tots els funcionaris, per la qual cosa afirmen que «no té cap paral·lelisme en tot el sector públic». Amb això, sempre segons el ministeri, els ingressos mitjans d’un LAJ després de l’increment total del 7,26% seran de 46.855,99 euros a l’any, el doble que el salari mitjà d’Espanya i el 50% de la mitjana de les retribucions del cos de gestió processal.

Però l’acord, que té caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2021, no convenç una part d’aquest col·lectiu, que és precisament la que va organitzar l’aturada de la setmana passada i que va tenir un seguiment del 30% segons el Ministeri, però que els convocants apugen al 70% en algunes jurisdiccions.

Dades de la vaga

Segons les dades de la Unió Progressista de Secretaris Judicials (UPSJ), en la jurisdicció penal la vaga es va saldar amb la suspensió d’una mitjana de 1.842 judicis assenyalats, 73.667 declaracions penals, 7.788.01,23 euros sense moviment en el tresor públic o el jutjable, 354 poders processals, i 13.291 citacions, notificacions, requeriments i emplaçaments. En la jurisdicció civil, l’aturada va ser del 70%, cosa que va suposar 3.357 demandes que no han sigut incoades, 744 vistes suspeses als jutjats de primera instància i 1.122 vistes suspeses als anomenats jutjats mixtos (civil i penal). Calculen que també es van paralitzar pagaments per valor de 23.364.034 euros.

A més, asseguren que es van deixar sense celebrar 53 subhastes judicials i que, en la jurisdicció social, el seguiment de la vaga va suposar, segons aquesta organització, deixar de celebrar 148 conciliacions, d’incoar 1.277 demandes, i va paralitzar l’entrega d’1.206.914,82 euros que, majoritàriament, té com a destinatari els treballadors.

El portaveu de la UPSJ, Juan José Yáñez, que representa l’organització que hi ha rere les aturades, explica que la pujada salarial no és tan substanciosa com sembla explicar el ministeri, ja que l’acord amb els sindicats pactat al desembre va establir unes quantitats per als funcionaris dels jutjats (185 euros al mes) i una altra per als lletrats. 

Més funcions per 10 euros al mes

«Atès que només hi va haver un increment de funcions per nosaltres, això implica que el ministeri valora aquest increment de funcions en 10 euros al mes», afirma en declaracions a l’esmentat diari.

¿Quines són les funcions que exerceix aquest col·lectiu? Els lletrats, responsables de l’oficina judicial tenen entre les seves funcions l’exercici de la fe pública judicial –deixar constància fefaent de la realització d’actes processals mitjançant les oportunes actes i diligències–, també compleixen funcions processals, com l’execució d’alguns dictats dels jutges, i també són responsables de la documentació que arriba als jutjats, així com del dipòsit dels béns i objectes afectes als expedients judicials.

Fonts coneixedores de les negociacions, no obstant, destaquen que les reclamacions d’aquest col·lectiu arribaven als gairebé 800 euros al mes –per obtenir uns salaris molt similars als jutges i fiscals– quan no tenen la mateixa responsabilitat que aquests, ja que, per exemple, no poden incórrer en una prevaricació per les seves actuacions com sí que ho fan els jutges.

En tot cas, no sembla que la pujada satisfaci tot el col·lectiu, ja que segons Yáñez els 195 euros de pujada no seran immediats, sinó que s’hi arribarà progressivament fins al 2023, i s’afegeix que altres funcionaris de menor rang com gestors, tramitadores i personal d’auxili judicial ja van començar a cobrar-ho el desembre passat i els LAJ ho faran «potser al febrer». «El ministeri barreja els dos conceptes, també ho van fer els sindicats generalistes al barrejar les dues negociacions», afegeix el portaveu.

Per això, des d’aquest sindicat no descarten noves aturades, i recorden que han demanat una reunió amb la ministra Llop i les altres associacions –que no van secundar la protesta de dimecres passat– per resoldre el conflicte. «Però si no ens crida no ens quedarà cap altra opció que continuar convocant mesures de pressió», assenyala Yáñez. 

Per part del Col·legi Nacional de Secretaris Judicials, el seu portaveu, Rafael Lara, assenyala també el seu desacord amb els decrets d’execució de l’acord sindical que s’aproven demà en el Consell de Ministres. Ells no van anar a la vaga per haver compromès un clima de diàleg amb l’Administració que mantenen avui dia. Consideren que la confrontació que mantenen altres col·lectius poden «fer que moltes coses se’n vagin en orris». 

De forma transversal a les associacions funciona una plataforma per la pujada salarial que defensa l’èxit de la mobilització portada a terme la setmana passada pel cos superior de lletrats. «No podem permetre que després de 13 anys sense negociar seriosament el Ministeri de Justícia posi les línies vermelles que ens imposen i que ens han fet anar a la vaga», assenyalen fonts d’aquesta plataforma.

«Es va intentar per tots els mitjans arribar a un compromís que evités la vaga, però només vam trobar-nos la taxativa negativa del secretari d’estat, que va exigir la desconvocatòria de la vaga per ser convocats a una reunió», lamenten. També apunten que en la reunió a què va ser convocat el comitè de vaga, només a efectes formals, per part del ministeri no hi va anar ningú amb facultat negociadora, per la qual cosa consideren que no hi va haver predisposició real per intentar reconduir la situació. Des del ministeri s’apunta a aquest diari que mai es negocia sota pressió.

Notícies relacionades

Puigdemont reclama al TC que retiri la seva ordre de detenció

La infanta Sofia estudiarà Ciències Polítiques a Lisboa, París i Berlín

La plataforma, no obstant, considera que la pujada projectada no compensa prou les noves funcions assumides en la reforma per a la implantació de la nova Oficina Judicial; i que el departament de Llop també hauria de complir altres compromisos com la tramitació immediata del Decret de Substitucions, que va ser anul·lat pels tribunals.

«Després de la indiscutible mobilització de dimecres passat, la ministra de Justícia ha de convocar amb urgència totes les associacions de LAJ per tal de buscar els cursos legals que permetin l’exercici real i efectiu del dret a la negociació col·lectiva i l’adequació salarial, i així l’hi hem sol·licitat formalment», insisteixen des de la plataforma.