Catalunya va registrar sis trombes marines dissabte passat: la meitat de totes les observades en un mes de juliol en 25 anys

Catalunya no és aliena a aquest tipus de fenòmens. De fet, segons relata el meteoròleg, forma part de les regions del Mediterrani amb més propensió a les trombes marines, juntament amb zones com el Vèneto, al nord d’Itàlia, o algunes illes de l’est mediterrani. Segons dades de Servei Meteorològic de Catalunya, cada any es formen entre 15 i 20 trombes marines davant les costes catalana. En alguns casos amb prou feines duren uns minuts i d’altres es poden estendre durant gairebé mitja hora. La majoria desapareixen sobre el mar sense causar danys, llevat de comptades ocasions quan arriben a terra ferma. En aquests casos, aquests remolins reben el nom de tornados i, tal com apunten els registres, donen lloc a entre cinc i sis episodis a l’any en el conjunt del territori català.

No obstant, hi ha una cosa que l’episodi registrat dissabte passat voreja l’excepcional en tots els sentits. I és que, a més de l’elevat nombre de trombes marines, també sorprèn molt l’època en què es van produir. «La temporada de trombes i tornados a Catalunya sol començar a mitjans d’agost i s’allarga fins al novembre. Trobar tantes trombes marines al juliol és completament inusual», apunta Rodríguez, que explica que fins ara el 75% d’aquests fenòmens se solien produir en tot just tres mesos (agost, setembre i octubre) i que no hi ha registres d’un nombre tan elevat de trombes marines en un mes de juliol.

Ingredients per a la tempesta perfecta

Notícies relacionades

Catalunya paralitza l’adjudicació de places docents per al curs vinent i anuncia que el procés s’ha de repetir

Els divorcis pugen a Espanya un 8,2% el 2024 després de dos anys de caigudes

Per entendre el perquè d’aquest episodi, cal mirar tant cap al cel com cap al mar. «Les trombes marines es formen quan hi ha núvols de tempesta amb fort desenvolupament vertical, cosa que requereix molta energia, humitat i un contrast de temperatura entre capes baixes càlides i capes altes fredes», explica Rodríguez. En altres paraules, fa falta que el mar estigui molt calent i l’atmosfera, molt inestable. I això és, precisament, el que va passar dissabte passat, quan es van donar tots els elements indispensables per a la formació d’una tempesta perfecta. «Venim d’un inici de juliol molt calorós, amb temperatures més pròpies del mes d’agost. Això ha fet que l’aigua del mar s’escalfi molt abans de l’habitual, i creï les condicions idònies perquè es formin aquests fenòmens», resumeix l’expert. «El Meditarrani registrava llavors un escenari típic d’agost... Al juliol», afegeix.

A banda de l’anecdòtic, aquest episodi podria ser un reflex d’una cosa més profunda: l’alteració dels ritmes climàtics tradicionals. «Si les condicions d’agost s’avancen al juliol, és probable que comencem a veure més fenòmens extrems fora de temporada», alerten els experts del Meteocat. Aquest fenomen de «desestacionalització», en el qual les estacions perden els seus límits definits, és un dels efectes que els científics atribueixen a l’avanç del canvi climàtic. I Catalunya, amb el seu mar cada vegada més càlid i atmosferes cada vegada més inestables, podria convertir-se en un laboratori natural on aquests fenòmens extrems es manifesten amb cada vegada més claredat.