Puigdemont reclama al TC que retiri la seva ordre de detenció

Només dos dies després de defensar l’amnistia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE), l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va presentar el seu recurs d’empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia, a l’entendre que el delicte de malversació pel qual va ser processat en rebel·lia per la seva responsabilitat en el procés forma part de les excepcions recollides en la mateixa llei. La seva defensa, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, el considera víctima d’una sèrie de "vulneracions" per part de l’alt tribunal que "revelen una estratègia de resistència judicial a l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia", que, segons la seva opinió, suposen "una interferència il·legítima del poder judicial en l’àmbit de competències del legislador".

En la sol·licitud d’empara, de 25 pàgines, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, l’expresident català reclama al Constitucional que li aixequi la mesura cautelar de detenció en territori nacional, per garantir la defensa de "la democràcia parlamentària consagrada en la Constitució". A parer seu, "l’actuació del Tribunal Suprem és una voluntat institucional de resistir-se a l’aplicació de la llei d’amnistia, mitjançant una interpretació contra legem de l’article 11, una marginació de l’Estatut de Catalunya, una neutralització del dret al jutge legal i una afectació dels drets fonamentals del parlamentari electe", conducta jurisdiccional que "no és neutra ni tècnica, sinó substantivament inconstitucional".

"La judicialització de l’acció política, quan es transforma en un instrument per impedir l’accés o la permanència en càrrecs públics mitjançant mecanismes processals sense condemna ferma, constitueix una amenaça sistèmica per a la democràcia constitucional", argumenta l’escrit, que reclama al Constitucional que corregeixi el Suprem i li ordeni l’aplicació de l’amnistia, perquè, afirma, el que en realitat fa l’alt tribunal és "una reescriptura de la norma per mirar de fer-li dir allò que no diu i que, a més, és evidentment contrari a l’esperit de la llei i a la mateixa voluntat del legislador".

Notícies relacionades

Hisenda convoca dilluns el Consell de Política Fiscal i Financera

Sánchez escalfa la precampanya de les autonòmiques erigint-se en garant de la sanitat davant les privatitzacions

Més enllà del seu cas

L’escrit també assenyala que la "demanda d’empara té una especial transcendència constitucional perquè planteja dues qüestions fonamentals per a la vigència efectiva dels drets fonamentals en el procés penal: d’un costat, si és constitucionalment admissible que un òrgan judicial mancat de competència funcional i objectiva adopti decisions substantives sobre l’aplicació o inaplicació de l’amnistia; de l’altre, si una interpretació extensiva, voluntarista i sense ancoratge legal d’una excepció a l’amnistia pot legitimar la restricció de drets fonamentals com la llibertat personal –incloent-hi la llibertat de circulació per tot el territori de la Unió Europea–, la igualtat i la participació política".