La Generalitat rebutja amb rotunditat la proposta de finançament de l’Estat

El Govern ha posat per escrit el rebuig frontal que el conseller d’Economia, Jaume Giró, va exposar en una recent entrevista a EL PERIÓDICO respecte a la primera proposta del Govern per modificar els criteris de finançament autonòmic. En aquesta entrevista, Giró va mostrar la seva disposició a participar de la negociació però va advertir que en el que ha plantejat Hisenda «no hi apareixen més recursos per repartir i això és un mal senyal. Tampoc hi ha més capacitat tributària. Només es presenta una variable que determinarà el repartiment dels recursos a les comunitats autònomes, la població ajustada, el càlcul de la qual es recolza en paràmetres com l’envelliment o la piràmide d’edat».

Així, Giró va afegir que el text del ministeri «descarta explícitament algunes variables per a aquest càlcul que casualment són les que podrien interessar Catalunya, com la paritat del poder adquisitiu real, el cost de la vida i dels serveis», per això ja va avançar que la Generalitat reclamaria la «plena sobirania», com figura al document ara remès a l’Executiu.

Rebuig frontal de la «població ajustada»

La conselleria rebutja el concepte de població ajustada plantejat per Hisenda per calcular les injeccions econòmiques a les autonomies i defensa que «aspira i treballa per aconseguir una sobirania fiscal plena».

En concret, considera que plantejar la revisió del sistema de finançament a partir d’una proposta sobre la població ajustada porta implícit un model de repartiment de recursos, en lloc d’un model d’autonomia financera, que veu «molt rellevant» per millorar el sistema de finançament. Al document, firmat pel conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, s’adverteix que iniciar la revisió del model de finançament amb una proposta sobre la població ajustada indica que el model global que es proposarà «no millorarà l’autonomia financera de les comunitats autònomes».

Variables poc robustes

«S’entreveu un model en què prevaldran les necessitats de despesa en lloc de considerar com a primordial la capacitat tributària de què disposa cada comunitat autònoma. Un model de finançament basat en necessitats ens allunya dels models de finançament dels països federals més desenvolupats», recull el text, avançat aquest diumenge per ‘La Vanguardia’.

També afirma que la forma com s’aproxima a les necessitats de despesa tampoc resulta adequada perquè introdueix, per exemple, «variables correctives poc robustes tècnicament», mentre que en deixa fora d’altres que poden tenir una relació directa amb les necessitats, amb especial incidència a Catalunya. En concret, el Govern no veu prou justificació per a la incorporació de les dues noves variables correctives: la despoblació i els costos fixos; en el primer cas considera que s’hauria d’abordar fora del model de finançament mitjançant polítiques públiques i, en el segon, no veu prou arguments per a la seva inclusió.

Desequilibri vertical

Per això, creu que l’Informe del Grup de Treball sobre el càlcul de la població ajustada remès el 3 de desembre del 2021 pel Govern de l’Estat «no és pròpiament una proposta de reforma del sistema de finançament», sinó que només presenta una proposta sobre un dels seus elements, precisament el que s’hauria de plantejar en últim lloc. L’Executiu català opina que primer de tot s’hauria de valorar si s’ha produït un desequilibri vertical entre els recursos de l’Estat i de les comunitats, per després decidir quins són els impostos assignats a les comunitats que formaran part de la seva cistella d’impostos.

«En aquest sentit, i a partir de la necessària correcció del desequilibri vertical, s’ha de decidir si cal modificar la cistella d’impostos de les comunitats. En aquest punt hauria d’analitzar-se també la necessitat d’incrementar la capacitat normativa sobre figures tributàries i assignar a les comunitats un paper rellevant en la gestió d’aquests impostos», recull el document.

Finalment, considera que s’hauria de valorar el sistema d’anivellament necessari perquè cap comunitats hagi d’aplicar una pressió fiscal superior per poder proveir d’un nivell de serveis públics similar: «És en aquest últim punt on entra en joc el càlcul de l’indicador de necessitats, en aquest cas, la població ajustada».

Diferències de poder adquisitiu

Notícies relacionades

L’independentisme assumeix la dificultat de lligar un pla b a la taula de diàleg abans del 2023

Sánchez fia la reforma laboral al joc de recolzaments i abstencions davant el recel dels seus socis

Per millorar el sistema de finançament, la Generalitat creu que la variable més simple i senzilla d’aplicar és la població, que en tot cas «podria corregir-se» pel diferencial de preus que hi ha entre les diferents comunitats. Assegura que aquest indicador «sí que reflecteix les necessitats de despesa», ja que la població en general és la que rep els serveis autonòmics i el nivell de preus indica les diferències de poder adquisitiu.

La conclusió del document, firmat pel conseller Giró, és contundent: els últims anys s’ha trencat l’equilibri vertical de repartiment d’ingressos entre nivells d’administració, així com els principis federals sobre decisió entre ingressos i despeses dels governs subcentrals. Per això considera que la proposta d’Hisenda s’allunya dels models federals i no és ni un sistema de finançament sinó un càlcul sobre un dels seus elements «precisament el que s’hauria de plantejar en últim lloc».