Coordenades del foc

La recurrència dels incendis forestals al Mediterrani es pot testificar en els records arxivats en la memòria col·lectiva, en les cròniques del registre històric i també en les dades que ens brinden l’ecologia, l’arqueologia i la geologia. El foc és consubstancial als ecosistemes mediterranis, i ha modelat des de temps immemorials tant les adaptacions evolutives de les plantes com les pràctiques humanes.

No obstant, alguna cosa està canviant. Les flames que coneixíem, que havíem après a controlar i manejar, no són ja les que devoren milers d’hectàrees del nostre país. Vivim en una època marcada per l’empremta humana sobre el planeta, l’antropocè, que té un impacte indubtable sobre la gènesi i el desenvolupament d’incendis forestals. Alguns investigadors s’atreveixen fins i tot a anomenar aquesta nova era com el pirocè, l’època del foc, de la qual l’augment de temperatures és un dels principals responsables.

És també en les últimes dècades que s’ha observat al nostre territori la intensificació d’un procés global que és especialment rellevant a la nostra zona: el canvi d’usos del terreny. Abandonament de camps de cultiu, concentració de població a les ciutats, poblament dispers i multiplicació de les residències secundàries. Un tauler nou, desconegut.

Notícies relacionades

Set ciutats franceses prohibeixen la tonyina als menjadors escolars

Marenostrum Fuengirola 2025: encara queden dies d'estiu i música en directe davant del mar

Els dos processos, l’innegable escalfament global i el canvi –de vegades rapidíssim i radical– de la manera en què poblem i utilitzem el territori, han alterat el nord que marca la brúixola del foc. Amb unes temperatures extremes que desborden l’estiu i rebenten els termòmetres, i amb un territori canviant on la cartografia de què disposem gairebé no ens serveix, les flames són capaces de produir els resultats que hem vist i sofert en els últims anys.

Necessitem aprendre a llegir aquesta brúixola del foc i, al fer-ho, ser capaços d’entendre la seva deriva, contenir la destrucció i assumir que vivim en un món nou on els incendis, com la calor, tampoc són ja els de sempre.