L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

"El nostre repte ara és invertir de manera més intel·ligent, junts, per tenir el màxim impacte", va dir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis en roda de premsa. "La inversió en les nostres capacitats de defensa ha de continuar sent la nostra màxima prioritat", va dir en un comunicat Stephanie Lose, ministra d’Economia danesa, que ostenta la presidència rotatòria del Consell.

Davant l’amenaça de Rússia, i amb els Estats Units mirant a la regió Àsia-Pacífic, augmentar la inversió en defensa per reforçar les capacitats militars s’ha convertit en una prioritat per a la UE. Amb la seva decisió d’activar la clàusula d’escapament, els Vint-i-set van donar ahir marge als governs per gastar. La clàusula d’escapament nacional és un mecanisme del Pacte de Creixement i Estabilitat, les normes pressupostàries i fiscals de la UE. A la pràctica, els països poden sol·licitar que part de la seva despesa no comptabilitzi en el deute i el dèficit, que les normes limiten en un 60% del PIB i un 3% respectivament, a efectes de les normes fiscals.

Aquest mecanisme està pensat per a "circumstàncies excepcionals" que "s’escapin al control" dels països i tinguin a més "una repercussió important en les seves finances". La Comissió considera que en un context "de creixents tensions geopolítiques", després de "dècades d’inversions insuficients" i amb la seguretat d’Europa en joc, la seva activació està justificada.

Els països demandants

De moment, 15 països han sol·licitat la seva mobilització. Són Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Portugal. Bona part d’ells amb situacions pressupostàries desequilibrades que es dispararien amb l’increment substancial de despesa que implica reforçar les capacitats.

A la pràctica, aquests països podran dedicar fins a l’1,5% del PIB extra a despesa militar cada any, durant quatre anys. El tipus de despesa que està coberta per aquesta flexibilitat de finançament és similar a la que cobreix el nou objectiu del 3,5% del PIB acordat per l’OTAN. És a dir, es refereix a inversió pura en equipament militar. La Comissió convida a més els països a donar prioritat a la indústria europea.

"L’activació avui de la clàusula d’escapament nacional permetrà als estats membre augmentar la despesa en defensa mantenint alhora unes finances públiques sostenibles", va dir Lose. Brussel·les insisteix que les normes es continuaran aplicant de manera ferma per a la resta de despeses.

Els ministres de Finances dels Vint-i-set van donar a més formalment el vistiplau a l’entrada de Bulgària a l’euro, amb la qual cosa es converteix en el país número vint-i-u a fer ús de la moneda única. L’euro entrarà en circulació al país el pròxim 1 de gener. "Unir-se a l’eurozona és molt més que canviar el lev per l’euro, suposa construir un futur més brillant per a Bulgària i els seus ciutadans", va afirmar el comissari econòmic, Valdis Dombrovskis.

Notícies relacionades

La concessió d’hipoteques es dispara fins a xifres no vistes des del 2011

Els resultats de Nvidia posen a prova el potencial borsari de la IA

Situació de l’economia

Una altra de les qüestions que van abordar ahir els ministres és l’estat de l’economia. Les tensions comercials i la incertesa respecte a les negociacions amb els Estats Units sobre la imposició d’aranzels, inevitablement, van estar en el debat. Dombrovskis va assegurar que la Comissió Europea "entén que la data límit és ara l’1 d’agost", però l’Executiu comunitari treballa per aconseguir un acord "al més aviat possible".