Aragonès crida a preparar «alternatives» per si el diàleg amb l’Estat «s’encalla»

Primer missatge nadalenc del president Pere Aragonès ple de detalls d’aquests amb els quals es pretenen explicar la seva manera d’encarar la presidència. Des del ‘decorat’ triat, una escola de primària a Santa Coloma, un centre que va ser pioner en la implantació de la normalització lingüística (en plena polèmica per la presència del castellà a les aules) al mateix canvi de data d’aquest missatge. L’adopció del dia de Sant Esteve, el ‘fet diferencial’ nadalenc català, herència d’èpoques carolíngies, equidista el republicà del missatge del cap de l’Estat, de la nit de Nadal, i del de la resta dels seus homòlegs autonòmics, que solen acomodar-se a la nit de Cap d’Any. I més enllà de metamissatges per a amants de les pistes, Aragonès va traçar el seu esquema habitual d’intervenció. La gran part del lleó, òbviament, se la va emportar la covid i els seus efectes econòmics. La contundència, el procés.

Per al president, aquest 2022 «ha de ser l’any en què comencem a desbloquejar el conflicte amb l’Estat. L’any en què la negociació avanci i porti resultats tangibles», perquè s’ha d’oferir una resposta a l’àmplia majoria de ciutadans que saben que la resolució del conflicte passa pel dret a l’autodeterminació i l’amnistia».

Però el republicà no es va quedar en la pura expressió de desig que l’any per iniciar sigui clau per tancar «la crisi democràtica que fa massa temps que s’arrossega». Va anar més enllà i fins i tot es va plantejar l’opció que «la negociació s’encalli i no aporti resultats». Davant el grau de discreció en què Estat i Generalitat diuen mantenir contactes sobre la taula de negociació és difícil interpretar les paraules d’Aragonès com un avís davant una cosa que ja estigui passant o, potser, només una bena abans de la ferida.

Si això passés, l’encallament de les converses, i tenint en compte que aquesta majoria de ciutadans «no accepta cap bloqueig», el president va fer una crida a «començar a construir alternatives, actuant amb realisme, amb el màxim consens possible i aprenent del camí que s’ha fet fins ara».

L’‘efecte òmicron’

«Anàvem bé, anàvem molt bé» va assenyalar el president per definir la situació de la Catalunya pandèmica, abans de la «inesperada» aparició de la variant òmicron «que ha fet saltar de nou totes les alarmes» i ha obligat el Govern a «prendre mesures doloroses, especialment per l’època de l’any en què ens trobem», però que «no duraran més de l’indispensable per frenar de nou la pandèmia».

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Donant a aquest 2022, de nou, un toc gairebé màgic, Aragonès es va mostrar «convençut» que serà l’exercici en què es farà el salt a la pandèmia, sobretot pels esforços de vacunació, i, sobretot, per l’arribada dels fons europeus Next Generation que permetran «una reactivació econòmica en clau transformadora».

Va presumir de passada de ser el primer president, des dels temps de Jose Montilla, que llançava el seu missatge nadalenc amb els pressupostos prestos a entrar en vigor l’1 de gener i va dibuixar els eixos socials, com l’escola i la sanitat, la vivenda pública i la lluita contra el canvi climàtic, reforçant, per tant, el biaix més progressista del seu Executiu bicolor. Els comptes de nou encuny permetran que es «disposin de molts més recursos econòmics per situar-nos al costat de la gent», va percudir.