Entrevista al conseller d’Economia i Hisenda

Jaume Giró «M’asseuré a negociar el finançament però aspiro a la sobirania»

5
Es llegeix en minuts
Gemma Martínez
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, està exultant després de l’acord aconseguit sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2022, que presentarà dijous que ve. Afirma que la dinàmica dels partits «és una i la dels governs, una altra» i que es pacta amb qui es pot. S’imagina el camí cap a la independència forçant l’Estat a un referèndum vinculant.

El Banc d’Espanya acaba de rebaixar les previsions de creixement del PIB del 6,3% al 4,5% per al 2021. ¿Tem també un refredament de l’economia?

La crisi de les matèries primeres, la inflació i la pandèmia, que fa dos mesos crèiem que estava superada i no ha sigut així, generen tensions que resten confiança en la recuperació de l’economia. Aquests dubtes afectaran tant el PIB espanyol com el català. En el nostre cas esperem créixer al voltant del 6%, una mica menys del 6,4% que esperàvem. Ningú té una bola de vidre, però crec que hi haurà una revisió a la baixa de la majoria de les economies europees.

Cita la inflació, que supera el 5% i és la més alta en gairebé 30 anys. ¿Creu que serà temporal o durarà?

És difícil de saber. Confio que anirà a la baixa a poc a poc, en dos o tres mesos, perquè no hi ha raons objectives poderoses en sentit contrari. Les tensions geopolítiques al voltant de l’energia al nord de l’Àfrica i Rússia van camí de resoldre’s, igual que els problemes de les matèries primeres. Si és així, al febrer o el març tornarem a què estàvem acostumats. 

Els Estats Units ja apunten a pujades de tipus el 2022. El BCE no, però ben aviat retirarà programes d’estímul a l’economia.

Sí i s’ha d’estar molt pendent, perquè Espanya col·locava gairebé tot el seu deute gratis al BCE. A partir del maig o el juny, haurà d’anar al mercat i finançar-se a preus més cars. Si la pandèmia no es resol aviat, hi haurà més despesa social, com li vaig dir a la ministra María Jesús Montero. L’hi tornaré a dir abans que s’acabi l’any. Totes les comunitats necessitem fons covid extraordinaris. 

«Catalunya creixerà al voltant del 6% aquest any, pot ser que una mica menys del 6,4% previst»

En aquest context, el Govern acaba de segellar els seus Pressupostos del 2022. ¿Satisfet?

Sí. El 23 de desembre serà un dia històric per a Catalunya. Des del 2010 no tiraven endavant uns comptes públics a finals d’any que entrin en vigor l’1 gener. I en els últims nou anys, s’han prorrogat els Pressupostos cinc vegades. Els nostres arriben a temps. A més, són expansius i socials perquè tenim moltes necessitats i han crescut les desigualtats. També vetllen per la recuperació de l’economia al donar estímuls a les empreses i les famílies. I alhora són responsables. No estirem el braç més que la màniga. Des de l’ortodòxia financera controlem el deute públic de la Generalitat.

Per finançar aquesta despesa, ¿confia sobretot en els fons europeus, un sostre de dèficit fiscal més gran –el 0,6%– i els impostos?

Així és. Els fons europeus, sobretot, seran clau, malgrat que Catalunya només rep el 5% dels diners que arriben a Espanya i el 12% que es reparteix a les comunitats autònomes. Ens mereixem arribar al 19% per pes en el PIB. Però hi ha un Estat hipercentralitzat i una hipercapital, Madrid. Amb el finançament autonòmic passa el mateix. 

¿Com valora l’última proposta del Ministeri d’Hisenda sobre el model de finançament?

Ens van enviar una proposta de 200 pàgines, sense cap menció que l’Estat hagi de donar més diners per als serveis que paguen les comunitats autònomes. No apareixen més recursos per repartir i això és un mal senyal. Tampoc hi ha més capacitat tributària. Només es presenta una variable que determinarà el repartiment dels recursos a les comunitats autònomes, la població ajustada, amb un càlcul que es recolza en paràmetres com l’envelliment i la piràmide d’edat. El document descarta explícitament algunes variables per aquest càlcul que casualment són les que podrien interessar a Catalunya, com la paritat del poder adquisitiu real, el cost de la vida i els serveis. Tampoc contempla l’orografia, com si tot fos un altiplà. Segons la meva opinió, només volen crear polèmica entre les comunitats autònomes. No hi entrarem.

¿Però s’asseurà a negociar?

 Catalunya està justa de recursos i té unes necessitats enormes. Sempre estic obert a escoltar i si s’ha d’asseure a una taula, ho faré, sempre que hi hagi una proposta raonable i que sigui per millorar la situació. Aspirem a la plena sobirania.

«Aspirem a la plena sobirania, però sempre estic obert a escoltar»

Acaba d’aprovar una rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes.

El Tribunal Constitucional va tombar una rebaixa fiscal per a les rendes inferiors als 12.450 euros i per revertir aquesta sentència hem creat dos nous trams de renda. Hem aplicat la rebaixa per al 80% dels contribuents, els que guanyen fins a 35.000 euros. D’altres, en canvi, poden tenir una pujada de 38 a 58 euros a l’any. Quan un cobra 90.000 euros, això només és un ajust tècnic. Una pujada és el que em demanaven la CUP i els comuns. La CUP també volia patrimoni i successions. I s’ha dit que no.

Llavors en patrimoni i successions, cap pujada...

És clar que no. El patrimoni, a mesura que es reactivi l’economia, intentarem rebaixar-lo.

Sentint-lo parlar de negociar el finançament autonòmic i satisfet per un pressupost pactat amb un partit no independentista, una part de l’independentisme dirà que vostè fa autonomisme.

Alguns que creuen que soc autonomista no farien ni renunciarien al que jo he renunciat. Serveixo el país en un Govern independentista. No és una cosa purament emocional, és també racional.

¿Com s’imagina que s’aconseguirà la independència?

M’imagino que al final podrem forçar l’Estat que hi hagi un referèndum vinculant per votar de forma democràtica. Hi ha un mandat de l’1-O que no ha pogut tirar endavant per, entre altres raons, la repressió i la persecució econòmica.

«M’imagino que al final podrem forçar l’Estat que hi hagi un referèndum vinculant»

Fa un any i mig es van aprovar els Pressupostos de Quim Torra amb el recolzament dels comuns i l’agraïment de Junts als comuns. Ara es torna a pactar el pressupost amb els comuns però Junts afirma que és un fracàs, que s’hauria d’haver negociat més amb la CUP.

Els puc assegurar que el Govern i la immensa majoria de Junts estan encantats amb uns Pressupostos a temps. Al final s’aproven amb qui es pot...

Notícies relacionades

No ho semblava, fa dues setmanes, sentint Junts...

La dinàmica dels partits és una i la dels governs, una altra.