"Si et conviden a un sopar, no portis vi"

María José Gómez i Verdú (Alacant, 1982) és des d’abril un nou rostre televisiu, ja que ha fitxat com a col·laboradora de Zapeando, no per comentar els programes de la tele en la desenfadada tertúlia a l’hora de la migdiada de La Sexta de Miqui Nadal, Quique Peinado i Cristina Pedroche, sinó per explicar errors que cometem a la taula, com la manera correcta de menjar les croquetes o l’última moda viral i molt boja de TikTok de servir el pastís en copa de vi. Això és "una porcada", segons l’experta en protocol, que abans de la tele feia dos anys que impartia classes de saber estar a Instagram, on acumula quasi 670.000 seguidors gràcies als seus divertits vídeos sobre bones maneres: des de la millor manera de menjar musclos fins al dilema entre sucar i no sucar la galeteta al te, of course.

"Professionalment em dedico a fer classes a l’Escola Internacional de Protocol de València", explica la creadora de contingut, que, a petició dels seus fans, s’ha decidit a escriure el seu primer llibre, Protocolo POP. El manual definitivo del saber estar (Magazzini Salani). "Em demanaven un recopilatori físic on trobar tots els consells en lloc d’anar buscant als reels", comenta. La seva parròquia la componen un 75% dones d’entre 24 i 65 anys, tot i que últimament l’han començat a seguir més homes. "Per això estic pujant consells de vestimenta masculina", assegura (no es perdin el vídeo del protocol dels mitjons, és divertidíssim).

Als que es pregunten si això del protocol i l’etiqueta és molt ranci, l’experta respon: "La gent ho associa als reis i a la noblesa, i és veritat que va néixer en una cort, la de Lluís XIV, però avui dia es pot aplicar absolutament a tot. Des del moment en què entrem en un ascensor o en una botiga i diem bon dia amb un somriure, ja l’estem aplicant", assegura. També explica que aquestes normes "són més que gestos superficials: són eines per connectar amb els altres i viure amb respecte. Al posar-les en pràctica, fem més agradable la vida dels altres i la nostra autoestima creix".

Dominar la situació "et fa sentir més tranquil·la i segura", confessa la professora, que creu que "com més aviat els nens coneguin aquestes normes, millor, perquè de grans els sortiran de manera natural, no impostada, i podran moure’s millor en tots els cercles socials". "On hi ha educació no hi ha distinció de classes", és el lema d’aquesta fan de les bones maneres. Per ella, "l’aprenentatge d’aquestes normes hauria de tornar a oferir-se a l’escola, com l’assignatura d’urbanitat que hi havia abans", diu, i com a mínim els infants "ho haurien de veure a casa".

Allò del "pop" del títol és perquè en aquest manual no es descriuen antigalles obsoletes, com quan "el cavaller entrava primer a un restaurant per veure que tot estigués bé i després deixava passar la dona i la família", descriu, però sí que inclou novetats 2.0, com l’etiqueta, la cortesia aplicada al món digital. Per exemple, aconsella utilitzar "amb comptagotes les emoticones, com a molt un o dos per correu".

María José critica les polítiques espanyoles per no seguir un dress code formal o neutre. "Per exemple, podrien triar un vestit-jaqueta o una brusa i pantalons senzills, en lloc de certs vestits, com María Jesús Montero, que sol anar massa llampant. Pel funeral del Papa portava la faldilla molt curta, ensenyant els genolls", critica.

Segons el seu parer, el Rei "és el màxim exponent de l’etiqueta a Espanya", mentre que la Reina "està en procés, pot millorar", argumenta. ¿Per què? "Ell es va formar des de petit i ella va fer una carrera, i de vegades se li oblida que el seu rol és el de reina. A la Fira del Llibre de Madrid va estar fent preguntes com una periodista i fent-se selfies", relata. En tot cas, l’experta ofereix un supertruc per sortir de qualsevol situació enutjosa: "un somriure veritable". I assegura que "les paraules màgiques, tot i que s’hagin perdut molt", són "gràcies", "sisplau", "de res" i saludar, insisteix.

María José defensa que "al voltant de la taula entren en joc moltíssimes d’aquestes normes socials, a més d’una bona conversa". Tot això, defensa, és una oportunitat excel·lent de compartir amb els més petits, perquè es vagin entrenant en l’art de l’educació.

Per exemple, ¿el pitjor que es pot fer a la taula? "Parlar amb la boca plena. No ho suporto i es veu cada vegada més sovint", diu. El súmmum: "quan surt un tros de menjar disparat de la boca", s’indigna.

En el seu llibre també explica que "és una superstició sense sentit que la sal no es pugui passar directament a la mà com qualsevol altre objecte, o que el bolso no s’ha de deixar a terra perquè marxen els diners", riu. Que sàpiguen vostès que l’hàbit d’enrotllar els espaguetis ajudant-se d’una cullera, que semblava tan fi, és incorrecte; el protocol diu que "cal agafar dos o tres espaguetis i enrotllar-los en un costat del plat, i mai absorbir-los; es pot acompanyar amb la forquilla".

Eliminar sorolls

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

Les croquetes i la truita, inclosa la de patates, "es mengen només amb la forquilla, sense ganivet"; les gambes, depèn: "si són petites i estem en un xiringuito es poden pelar amb els dits, però prohibit llepar-ne el cap", recorda. "Tots els sorolls extra cal eliminar-los de la taula", insisteix.

Quan et conviden a un sopar, és de mala educació cap als amfitrions arribar més de 10 minuts tard, però també anticipar-se tanta estona, "perquè podrien estar arreglant la casa encara". I, per descomptat, "no portis el vi a menys que diguis que és perquè el disfrutin ells en privat. El vi del sopar segurament ja l’han triat perquè maridi amb el menú", aconsella. "Si vols portar alguna cosa, millor uns bombons o un licor per a la sobretaula", conclou.