El banquer que va contractar l’amic libanès de Joan Carles I: «Vaig estar amb El Assir i el rei moltes vegades»

«Vaig conèixer el senyor El Assir a propòsit d’un servei que necessitàvem al Marroc [...] i poc temps després, a través d’ell, vaig conèixer el president dels Estats Units Bill Clinton [...]. Vaig estar amb el president i El Assir almenys, que jo recordi, tres vegades més, a Barcelona i Londres. Vaig estar amb el senyor El Assir i el rei d’Espanya, ja fa tres o quatre anys, no sé quantes vegades, 10, 15 vegades, no ho sé... Moltes vegades, en què convidava la família, el rei d’Espanya, etc.» D’aquesta forma va defensar el 5 de maig del 2009 al Parlament portuguès l’exministre d’aquest país Manuel Dias Loureiro, que va ser administrador de la Societat Lusitana de Negocis (SLN) –propietària del Banc Portuguès de Negocis (BPN)–, la seva decisió de contractar com a intermediari el comerciant d’armes amic de Joan Carles I, a qui va arribar a definir com una persona rellevant a escala internacional.

A Espanya, Ana Catarina Varandas de Loureiro, la filla de Dias Loureiro, que no va ser imputat en el cas del BPN, sí que està investigada a l’Audiència Nacional en l’anomenat cas Morodo, sobre l’exambaixador espanyol a Veneçuela. Aquesta dona està casada amb el fill de l’exrepresentant diplomàtic espanyol a Caracas, Alejo Morodo.

El Banc Portuguès de Negocis, que va haver de ser nacionalitzat després de patir una fallida, hauria perdut de la mà d’Abdul Rahman El Assir almenys 52 milions de dòlars (més de 35 milions d’euros de l’època). D’aquests, 32 milions de dòlars es van assignar a la compra de l’empresa tecnològica Biometrics Imaginering, de la qual l’hispanolibanès era accionista. Els 21 milions de dòlars restants es van desaprofitar en dos préstecs concedits a una de les societats de l’amic de Joan Carles I. No obstant, en la comissió d’investigació un dels diputats va arribar a assegurar que només en l’operació de Biometrics –una firma de Puerto Rico–, l’entitat financera lusitana podria haver perdut els 53 milions d’euros que van invertir amb les seves filials de les Illes Caiman. Una part dels interessos haurien sigut abonats des d’una empresa polonesa de material bèl·lic anomenada Bumar Ltd.

Intermediari al Marroc

No obstant, en l’operació del Marroc, que consistia en la venda de la firma Redal a l’empresa francesa Videndi, El Assir hauria realitzat una tasca positiva per al banc. Segons Dias Loureiro aquest comerciant d’armes hauria intermediat en el procés de venda, que es va allargar durant mesos amb reunions a Madrid, a Lisboa i a Rabat.

«El negoci marroquí requeria, per a una eventual venda, autorització del Govern marroquí. I després d’arribar a un acord amb el comprador, encara faltava el del Govern marroquí, de l’autoritat marroquina, perquè es pogués portar a terme [...]. En aquell moment no teníem contacte amb les autoritats marroquines, era molt difícil, i el senyor El Assir tenia un contracte amb la Societat Lusitana de Negocis per prestar serveis en tot aquest negoci. I va participar en moltes reunions», va especificar l’exbanquer, que va ser ministre d’Afers Parlamentaris (1987-1991) i de l’Administració (1991-1995) amb el polític de centredreta Aníbal Cavaco Silva com a primer ministre.

La venda de la firma Redal, sempre segons la versió que va donar Dias Loureiro al Parlament portuguès, havia sigut un encàrrec del president del consell d’administració de la Societat Lusitana de Negocis, José Oliveira y Costa, propietària del Banc Portuguès de Negocis, que va haver de ser nacionalitzat després de patir la fallida. I El Assir va aparèixer en l’operació després que el vicepresident d’una filial de l’espanyola Dragados informés Dias Loureiro que aquest comerciant d’armes tenia contactes molt rellevants al Marroc.

Una versió diferent

Per la seva part, el president del grup bancari José Oliveira y Costa va donar una versió molt diferent de les activitats d’El Assir. En la seva compareixença davant el Parlament portuguès va assegurar el 26 de maig del 2009 que l’operació de Biometrics a Puerto Rico la va fer «coaccionat per les circumstàncies». Segons aquest testimoni, relatat en les conclusions de la comissió parlamentària portuguesa, el comerciant d’armes hispanolibanès hauria amenaçat de retirar el seu recolzament a l’operació del Marroc si la compra de Biometrics no seguia endavant.

«Em va trucar Dias Loureiro per dir-me que El Assir havia adoptat una posició radical: o la compra de Biometrics seguia endavant o es desvinculava del recolzament que estava donant al grup per vendre Redal», va defensar el llavors president del grup bancari, que va continuar dient: «Dias Loureiro em va suggerir que anés a Cascais per parlar amb ell, i això vaig fer. Després de moltes discussions, la posició d’El Assir no va canviar». En sentit contrari, Dias Loureiro va negar amb vehemència aquest presumpte «xantatge», tal com es defineix en la comissió parlamentària.

Els diputats portuguesos també van aconseguir saber el percentatge inicial de l’empresa Biometrics Imaginering; els socis eren El Assir (30% del capital), l’excap de campanya de l’expresident dels Estats Units Donald Trump Paul Manafort (entre el 12% i el 15%) i el porto-riqueny Héctor Hoyos (la resta del capital).

Un «assalt» al banc

Els noms de dues d’aquestes tres persones apareixen en les gravacions i en les anotacions de les agendes del comissari Villarejo. Als àudios, el contingut dels quals va emetre Público, Adrián de la Joya, cunyat d’El Assir, va arribar a vanagloriar-se d’«estafar» el banc, en al·lusió al BPN portuguès: «Quan assaltes un banc, com l’hem assaltat entre Paul [Manafort], Héctor [Hoyos] i jo», diu el polèmic empresari, també processat en el cas Lezo.

«Aquest cop va funcionar, al president del banc [José Oliveira y Costa] li va costar la presó i nosaltres tots en vam sortir airosos. El ministre [Manuel Dias Loureiro] se’n va anar a prendre per cul, va saltar en globus. Tothom va saltar; i Héctor, Paul i jo en vam sortir airosos amb la pasta», reconeix De la Joya, davant les rialles de Villarejo.

Notícies relacionades

La majoria progressista del TC avala que s’aprovin lleis d’amnistia

L’UCO aporta el contracte de Cerdán amb la compra del 45% de Servinabar

En el mateix sentit, els diaris manuscrits del comissari mostren els nous plans que havien dissenyat el 2016 i el 2017 Adrián de la Joya, Héctor Hoyos i Paul Manafort, que, amb la participació de Villarejo, pretenien portar a terme negocis a Puerto Rico, la Xina i Ucraïna. Precisament, l’exassessor de Donald Trump va ser detingut el 2017 als Estats Units en el marc del conegut com ‘Russiagate’, per portar a terme negocis il·legals amb Ucraïna i Moscou.

A l’informe de la Fiscalia dels Estats Units sobre aquest cas judicial es parla almenys d’un viatge de Manafort a Madrid, que també apareix reflectit en una agenda de Villarejo. El comissari apunta el 30 d’octubre del 2017 que De la Joya li havia trucat per dir-li que estava «preocupat» després de conèixer que el seu soci nord-americà havia sigut arrestat. Abans de deixar el càrrec, Trump va indultar el seu excap de campanya.