El PSOE avisa Díaz: no pot pactar canvis laborals sense acord social

Les cartes van posant-se sobre la taula després d’una llarga partida de més d’un mes. Tant el PSOE com Unides Podem es mostren «optimistes», convençuts que la reforma serà convalidada. Però els comptes que fa cada soci són diferents. «Les negociacions van bé, creiem que arribarem a un acord amb els socis d’investidura», apuntava aquest dimarts el president dels morats a la Cambra baixa, Jaume Asens.

Els interpel·lats eren ERC i el PNB, perquè el llindar d’exigències que posa Bildu fa que les dues parts de l’Executiu donin per descartat que pugui cedir del rebuig del text. Díaz intenta convèncer-los oferint retocs en la legislació laboral no continguts en la reforma pactada amb patronal i sindicats i que es tramitaran més endavant. És a dir, els demana que donin suport a la convalidació del decret llei en els seus termes, sense admetre-hi esmenes, i a canvi es compromet a més avenços en matèria laboral que s’articulin per altres vies. O sigui, canvis per fora del perímetre de la reforma.

No obstant, els socialistes descarten totalment aquesta alternativa. Tant en la direcció del grup com en l’ala majoritària de l’Executiu donen la mateixa raó: «Qualsevol canvi en l’àmbit laboral requereix l’acord del diàleg social». La direcció de Sánchez tem que els empresaris, que van avalar el text amb sotracs interns, es despengin amb l’excusa que s’ha desvirtuat el pactat, i creuen que «no estaria d’acord» amb una bateria de mesures a futur. Remarquen que el decret està tancat i comunicat a Brussel·les, i no hi ha per tant marge de negociació per introduir canvis, ni ara ni en el futur.

No és «un punt final»

Diferent és, assenyalen, que en un temps calgui adoptar mesures en el mercat laboral, de manera més puntual, com va passar amb la llei riders o amb la llei de Formació Professional. Sota aquest prisma s’ha d’enquadrar, adverteixen, les paraules del portaveu socialista, Héctor Gómez, d’aquest dimarts, quan va assegurar que la votació del 3 de febrer no és «un punt final» en el marc de relacions laborals. «Yolanda ha de tenir en compte que aquí hi ha 120 diputats i, per tant, ha de saber que qualsevol canvi l’hem d’autoritzar nosaltres», assenyalaven fonts del grup, que retreien a la vicepresidenta segona no haver amarrat abans els vots.

I és que ERC i el PNB segueixen aferrats al no. Els independentistes catalans no veuen «avenços»: insisteixen que no poden avalar el decret «tal com està», perquè és mer «maquillatge», i no en tenen prou amb modificacions a posteriori. El president dels nacionalistes bascos, Andoni Ortuzar, per la seva part, reiterava aquest dimarts a Onda Cero la seva negativa: considera «indispensable» per al recolzament de la seva formació que es garanteixi la prelació dels convenis autonòmics, és una qüestió de «principis» i ningú pot demanar-li que hi renunciï, va al·legar.

Ortuzar va reclamar a l’Executiu «una mica d’imaginació i flexibilitat» per assumir la seva demanda, i va advertir que la credibilitat de la reforma quedarà «tocada» si tira endavant amb Cs i UPN. En les negociacions amb els socialistes s’ha apuntat la possibilitat d’acceptar aquesta prioritat de la negociació autonòmica, segons asseguren fonts del grup basc.

Si el Govern atengués la petició del PNB, que és compartida per ERC i Bildu, seria el partit d’Inés Arrimadas el que podria abandonar el grup de vots favorables, i els seus nou vots són ara mateix clau. La líder dels taronges reafirmava aquest dilluns el seu recolzament al decret si no hi ha modificacions, i ho feia en una trobada amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi; amb Fátima Báñez, presidenta de la Fundació CEOE i ministra d’Ocupació amb Mariano Rajoy, i amb el president de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor. Cs sí que ha conversat amb el portaveu socialista en el Congrés, Héctor Gómez, però espera encara xerrar amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

La pressió dels sindicats nacionalistes

Els socialistes veuen cada dia més difícil que s’hi puguin sumar ERC i el PNB. Gómez va dinar amb Ortuzar i el seu portaveu a Madrid, Aitor Esteban, dijous passat a Bilbao, i va tornar a parlar amb la cúpula ‘jeltzale’ aquest dilluns. Va obtenir la mateixa impressió, segons fonts del seu entorn: els nacionalistes no es mouen, per l’enorme «pressió» que reben dels sindicats ELA i LAB, que tenen molta força a Euskadi, a diferència del que passa a Catalunya, on sí que són dominants CCOO i UGT, raó per la qual en un primer moment en el Govern entenien que la seva empenta podria mobilitzar ERC. Però per ara no ha sigut així.

Aquesta és la raó per la qual en el PSOE veuen cada dia com a més plausible el pla b: aconseguir la convalidació amb el seu vot (120 escons), Unides Podem (34), Cs (9), PDECat (4), Més País (2), Compromís (1), Terol Existeix (1), PRC (1), Coalició Canària (1) i Nova Canàries (1). En total, 174 sís, i s’hi hauria d’afegir, continuen, l’abstenció dels dos diputats d’UPN. Davant, el mur de teòrics 173 nos: PP-Fòrum (89), Vox (52), Junts (4), CUP (2), BNG (1), un exparlamentari de Cs, més ERC (13), Bildu (5) i PNB (6). «No hi ha elecció», reiteren a la cúpula socialista.

En públic, i per no incrementar més la tensió amb Unides Podem, els socialistes eviten pronunciar-se explícitament sobre Cs i apunten que aquesta és una matèria «de país», i per això la crida és «a tots». «Ens obrim a altres forces polítiques que tinguin sentit d’Estat, sentit de responsabilitat i que vulguin el millor per al país, com és aquesta reforma laboral», va dir Bolaños en una entrevista a TVE. No obstant, per a UP, va repetir Asens, posar els taronges en l’equació és una «trampa» perquè «torpedinaria» el bloc de la investidura.

De portes enfora, el Govern recalca que «no contempla cap altre escenari que el de la convalidació de la reforma laboral». Ho va afirmar després del Consell de Ministres la portaveu, Isabel Rodríguez, que va tornar a reclamar el recolzament «a l’acord en la seva integritat». «L’acord és vigent, la norma és vigent, el tràmit és el de la convalidació», va reblar, recordant als grups que els canvis inclosos en el decret permeten que els treballadors de les subcontractes puguin cobrar ara 12.000 euros més a l’any o donar estabilitat al 30% dels contractes temporals que duren menys de set dies.

¿Surten els comptes?

Els socialistes no volen arribar a la votació del dia 3 amb la llengua fora. La seva pretensió és no esgotar el temps de negociació i reforçar els vots abans, en la mesura possible. Per als morats, encara hi ha temps. A l’equip de Díaz remarquen que no admetre canvis, tampoc a posteriori, és concedir a la patronal «un dret de veto que no té». «Llavors, ¿qualsevol canvi en autònoms o pensions ha de ser amb acord dels empresaris també? Perquè en pensions ells van sortir», argumenten. Els morats també alerten que els comptes amb els d’Arrimadas no surten, perquè el seu recolzament pot provocar l’estampida de petites formacions, com Més País o Compromís.

Notícies relacionades

El PSOE corteja el PNB per poder salvar la reforma laboral amb Cs si l’esquerra s’enroca

El Govern intenta salvar també el decret de la mascareta

El bipartit s’acosta a un moment nuclear. Perquè si la reforma laboral tira endavant gràcies als vots de Cs, la tensió entre els socis pujarà. Molt. Aquesta no és una llei qualsevol. És el projecte estrella de la vicepresidenta, amb el qual volia consolidar la seva hipotètica carrera cap a les generals. D’aquí que el rètol de «reforma Díaz» del qual parla el seu equip –com el seu secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey– també molesta, per exemple, els republicans.

A més, en el cercle de la vicepresidenta alerten que seria «un perill» que el text prosperés per la dreta, perquè debilitaria el bloc d’investidura, i encara hi ha moltes lleis socials per tramitar en la recta final de la legislatura a la qual mai podrien donar suport els d’Arrimadas i que necessitarien el concurs de l’esquerra. Els socialistes responen que no necessàriament ha d’afectar aquesta votació a la dinàmica de la resta del mandat, i que en qualsevol cas la reforma laboral «no pot decaure». El preu, si finalment no aconsegueix atraure l’Executiu a ERC i el PNB, serà una votació d’altíssim risc, amb números ajustadíssims, i qualsevol error podria ser fatal.