Maria Eugènia Gay: una carrera marcada pel procés

Mostra d’aquest interès per la concòrdia va ser una iniciativa que va encapçalar l’octubre del 2017, en ple auge del procés sobiranista català. Va impulsar una comissió independent per, segons es va anunciar, «intentar bastir ponts de diàleg i entesa» que permetessin arribar «a una sortida consensuada al conflicte català» a través de la mediació. Els membres d’aquesta comissió per a la conciliació, en què van participar representants sindicals, patronals, d’universitats i de col·legis professionals, van entregar en mà al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, un acord marc per posar en marxa la iniciativa que, al final, no va arribar a bon port.

Aquest esperit dialogant li ve de família. El seu pare, Eugeni Gay Montalvo, el va professar quan va estar al capdavant de l’ICAB (1989-1997) amb un marcat perfil progressista. Amb aquestes credencials i la seva profusa trajectòria com a jurista, va ser elegit magistrat i vicepresident del Tribunal Constitucional. En el seu vot particular en la sentència de l’Estatut, Eugeni Gay va discrepar dels seus companys perquè s’inclogués en la resolució la referència que el terme ‘nació’ no tenia valor jurídic. El juliol del 2017 va escriure a EL PERIÓDICO: «La nacionalitat catalana no neix de la Constitució, com molts pretenen ignorant la nostra història, sinó que està protegida i emparada en la Constitució perquè existeix».

A la travessa de la política

Amb aquest bagatge familiar, ara la seva filla entra de ple en la política com a substituta de Teresa Cunillera com a delegada del Govern a Catalunya. Els socialistes l’han escollit per al càrrec per aquest tarannà dialogant, tot i que abans ja havia aparegut a les travesses com a possible ministra de Pedro Sánchez. Però, per ara, no traslladarà la residència a Madrid. La seva nova oficina distarà pocs metres del que fins aquesta setmana ha sigut el seu despatx a l’ICAB: una seu és davant de l’altra al carrer de Mallorca. En l’àmbit professional, és sòcia fundadora del despatx Gay-Rosell & Solano, i és especialista en dret processal civil.

«Els indults [als líders independentistes condemnats en el judici del procés] permeten iniciar una nova etapa de diàleg i consens després d’anys de conflicte». Així es va expressar la nova delegada del Govern en una entrevista el juliol del 2021. Aquest esperit conciliador és el que ha pretès imprimir en les juntes de l’ICAB que ha presidit, i que han comptat amb juristes ideològicament diferents, com és el cas de Jordi Pina, defensor d’alguns dels dirigents sobiranistes en el judici contra els líders de l’1-O. Va ser el seu segon i va dimitir del càrrec de vicedegà l’octubre del 2019. Gay ha defensat que les seves candidatures al col·legi eren «transversals», tot i que el 2019 va avalar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy, afirmant que «era inevitable davant una deriva incontrolable».

D’Artur Mas a Javier Zaragoza

Notícies relacionades

Maria Eugènia Gay: «El 155 era inevitable per una deriva incontrolable»

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Estar al capdavant d’una institució influent en la societat com és un col·legi d’advocats no és fàcil. I Gay no ha sigut aliena a les batalles polítiques que s’entaulen al si d’una entitat amb més de 20.000 associats. Per exemple, des del sector més conservador se li va retreure haver convidat a un acte l’expresident de la Generalitat Artur Mas. I els col·legiats independentistes també han llançat dards contra ella, com quan el juliol del 2020 va convidar el fiscal del judici del procés, Javier Zaragoza, a una conferència a l’ICAB, o quan va permetre que una comissió del col·legi emetés un comunicat recriminat al Govern de Pere Aragonès la seva postura sobre la sentència que obligava a impartir el 25% de classes en castellà en una escola de Canet de Mar.

Però l’incident amb més transcendència va passar el febrer del 2018, en un acte amb el que era president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. Quan aquest va afirmar que existien «presos polítics» a Catalunya, la cúpula judicial catalana, present a la sala, es va aixecar i va marxar. Visiblement contrariada, Gay va deixar anar a Torrent en veu baixa: «No era la idea, president. L’has fet bona. Moltes gràcies [...] No podies fer això». Un grup d’advocats va iniciar una campanya de recollida de firmes en contra seu.