JOC DE TRONS

Calviño i la coalició, més papistes que Macron

Calviño i la coalició, més papistes que Macron

EFE / FERNANDO ALVARADO

3
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

En alguns (molts) sentits, una pandèmia com l’actual té sobre l’economia uns efectes similars a una guerra. No destrueix els mitjans materials de producció però altera els recursos humans i, sobretot, un liquida les companyies que arrossegaven problemes anteriors, des de l’endeutament excessiu fins a les ineficiències per falta d’adaptació al nou context, verd i digital. Juntament amb l’escut social, Europa va posar des de l’inici de la pandèmia dos instruments en mans dels Estats per també generar un escut empresarial. La covid no podia comportar un tancament massiu d’empreses que disparés l’atur. Per això, es va propiciar una política monetària expansiva que permetés als estats donar o garantir crèdits a les empreses. Els principals gegants del sector turístic espanyol, per exemple, s’estan salvant per aquesta via, gràcies als crèdits de l’ICO i de la SEPI. I es va permetre, també, l’autorització prèvia d’operacions corporatives (opa) per part de capital estranger. Espanya està fent un ús molt selectiu, i sovint arbitrari, d’aquests dos mecanismes.

L’ortodòxia comunitària

Aquesta setmana van acudir al fòrum Spain Investors Day tant la vicepresidenta Nadia Calviño com el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Rodrigo Buenaventura. La primera va defensar la decisió del Govern de coalició de mantenir aquest escut contra les opa estrangeres fins a finals del 2022. El segon es va mostrar partidari de flexibilitzar-lo. El curiós és que aquesta defensa aferrissada de l’instrument no implica que la vicepresidenta l’utilitzi quan es necessita. El cas més crític que hi ha hagut fins ara, l’opa de l’australiana IFM sobre Naturgy, no va merèixer que el Govern espanyol mogués un dit, enredat en la repulsió que sent la vicepresidenta Calviño per intervenir en els mercats i una deriva verda mal entesa de la vicepresidenta Ribera. El cas és que IFM ara és un actor cada vegada més rellevant en la tercera companyia elèctrica d’Espanya. Un sector en què ja hi ha una companyia en mans italianes (Endesa) i una empresa sotmesa a una guerra als jutjats (Iberdrola) que aquest dimarts viurà un episodi que veurem com acaba impactant en el seu govern corporatiu a mitjà termini. Un mal assumpte en temps regirats per la covid. El Govern espanyol, oficialment un dels més d’esquerres d’Europa, és el que menys ús està fent d’aquesta facultat d’intervenció que xoca amb l’ortodòxia comunitària, partidària, com Calviño, del lliure mercat pur i dur. El presumpte liberal Macron, per exemple, no ha dubtat ni un minut a barrar el pas a una multinacional canadenca que pretenia adquirir Carrefour i ara auspicia la seva fusió amb Auchamp

Noves oportunitats

Si el Govern manté, com defensa Calviño, l’escut antiopes al llarg del 2022 tindrà noves oportunitats per exercir responsablement aquesta potestat. En la mateixa Naturgy, s’ha de veure què passa amb el 20% que té el fons CVC ja que venç el termini de 5 anys que acostuma a donar a les seves inversions. Telefonica, malgrat els esforços del seu president per netejar el deute, és un caramel accessible a inversors d’una certa mida. Repsol porta amb retard la seva transició verda. Suez, d’on acaba de sortir Criteria, ha de transferir a Veolia una companyia tan estratègica com Agbar. Per posar només alguns exemples. 

El problema no és de banderes

Les reticències de Calviño beuen d’una mirada antiga sobre aquests assumptes. Aquí el que està en joc no és el proteccionisme contra l’estranger sinó la protecció de la indústria en vista dels fons purament financers que defugen tota responsabilitat social perquè no coneixen ni tracten els clients o els treballadors de les empreses que posseeixen. I la coalició també es fonamenta en principis obsolets. No té sentit prometre assaltar el cel per després limitar-se a destruir tot allò que té una gran mida sense distingir-ne les formes d’actuació. Cal saber si aquest Govern està contra el capitalisme de fons abans que contra qualsevol altra forma més inclusiva de capitalisme. Seria lògic.