El Govern preveu firmar al desembre el pacte nacional pel català

La Conselleria de Cultura ha iniciat el procés que ha de conduir, el desembre vinent, a la firma del Pacte Nacional per la Llengua, un acord que es vol ampli, i que de moment inclou el PSC i els comuns, a més de les tres forces independentistes, i que determinarà les polítiques lingüístiques del futur.

El pacte nacional pel català té el seu origen en una resolució del Parlament que instava el Govern a establir les bases per a una entesa i que va comptar amb el vot favorable del PSC, ERC, Junts, CUP i els comuns. A partir d’aquí es va demanar un informe acadèmic que servís de diagnosi de l’estat del català a Catalunya. Aquest informe es presentarà al febrer, a les entitats i partits, en la primera sessió del pacte.

Posteriorment s’obrirà un procés participatiu, a què seguirà el període d’elaboració del mateix pacte. La firma es preveu per al desembre. «És un procés obert a tots», ha assenyalat la consellera Natàlia Garriga que ha dit que comptava amb l’aval personal del primer secretari del PSC, Salvador Illa, quant a la presència en els treballs dels socialistes.

Tres premisses a subscriure

Per sumar-se al pacte, ha detallat la consellera, cal subscriure tres premisses: la unitat de la llengua catalana, compartir que es troba en una situació «complexa» i compartir, així mateix, que es pot «revertir» aquesta situació.

El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, a tall d’exemple ha deixat caure un parell de dades. Per exemple, el 2020, només el 53% dels joves de la ciutat de Barcelona manifestaven conèixer i parlar bé el català. I que, si bé el 2013 el 38% dels pacients de la sanitat pública utilitzaven normalment el català, un lustre després, el 2018, aquest percentatge havia caigut al 26%. El nombre de sentències en català, el 2020, va ser del 7,4%.

Notícies relacionades

Cs es llança contra Illa i el considera «salvador del separatisme»

Immersió lingüística: 15 anys de consens i 24 de politització del català

La conclusió de Vila és que el català està «lluny» d’estar normalitzat i ha detectat dues grans raons que ho causen. D’una banda, una demografia complexa i un model social que dificulta la cohesió social, però també «desencerts i relaxaments en les polítiques de normalització».

La intenció de Cultura és que el pla busqui la interlocució amb tots els territoris i sectors econòmics, com la sanitat, els mitjans de comunicació i la justícia, entre d’altres. El cost del procés fins a la firma és de 80.000 euros.