El 2021 marca un màxim de morts a les pasteres amb destinació Espanya: 4.404 persones

El nombre de morts i desapareguts en les rutes migratòries que condueixen a Espanya a través d’embarcacions precàries s’ha duplicat durant 2021 fins almenys 4.404 migrants, segons l’ONG Caminando Fronteras, una dada un 103% més elevada respecte al 2020, quan aquesta mateixa organització va xifrar les morts en 2.170 persones.

L’any «més mortífer» de la frontera euroafricana occidental, d’aquestes 4.404 persones, 4.016 van morir a la Ruta Canària en un total de 124 naufragis, fet que suposa el 91,1 per cent del total, una xifra que segons el parer d’aquesta organització s’ha accentuat per la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc durant el primer semestre de l’any.

Aquests números multipliquen per 3,5 els registres amb què compta l’Organització de les Nacions Unides per a les Migracions (OIM), que va xifrar les morts en les rutes a Espanya en 1.255 el 2021, si bé sempre adverteix que es tracta d’estimacions que només inclouen morts en què es recupera el cadàver o naufragis amb testimonis de supervivents.

«4.404 és el numero mínim. La realitat és que pot ser que hi hagi més víctimes i no en tinguem constància», ha afirmat la portaveu de Caminando Fronteras, Helena Maleno, que ha xifrat en 628 les víctimes dones i en 205 els menors. En total, es tracta d’almenys 12 morts al dia o una víctima cada dues hores al llarg de tot l’any.

Segons les estadístiques d’arribades en pastera del Ministeri de l’Interior, que recull les dades fins al 15 de desembre, de les 37.385 que van arribar a Espanya, 20.752 van arribar a les Canàries, cosa que suposaria una mort per cada cinc migrants que aconsegueixen arribar a les costes de l’arxipèlag.

Respecte a les altres rutes, 191 víctimes es corresponen a la ruta d’Algèria, amb 19 naufragis; 102 a la de l’Estret, en 17 accidents; i 95 víctimes en 10 tragèdies en la ruta del mar d’Alborán.

Caminando Fronteras calcula que unes 83 embarcacions van desaparèixer amb totes les persones a bord, sense que ningú sobrevisqués, i s’han recuperat només els cossos del 5,2 per cent dels migrants morts.

L’ONG ha alertat que les rutes s’estan tornant «cada vegada més perilloses», amb «infraembarcacions» cada vegada més inestables en un context en què ha destacat la presència de xarxes criminals i l’«experiència nul·la» de navegació dels migrants a bord, que moltes vegades ni tan sols porten a bord un GPS o no saben com utilitzar-lo.

Així mateix, Maleno ha denunciat la falta de coordinació entre països durant els rescats i l’arbitrarietat en el moment d’activar les alertes, especialment al Mediterrani, on al seu parer es produeix una «militarització» de la frontera on de vegades embarcacions civils també es neguen a rescatar nàufrags per por de ser criminalitzats.

En aquest sentit ha denunciat el que passa a les Balears, on ha assegurat que algunes trucades d’auxili que fan des de l’ONG, amb què els migrants es posen en contacte a través d’un telèfon per alertar de les seves posicions i ser rescatats, són derivades per Salvament Marítim al telèfon d’atenció al públic de Creu Roja.

«Situacions rocambolesques que no sabem si es deuen a criteris polítics de no acudir a rescatar», ha afirmat Maleno, que ha relatat com en algunes ocasions hi ha hagut embarcacions de les quals van donar alerta, no es van buscar i mai van aparèixer.

Caminando Fronteras ha insistit en la necessitat d’una reunió interministerial que faci seure totes les carteres implicades, des d’Interior a Transports o Igualtat, per analitzar els factors que condueixen a aquestes xifres i treballar perquè l’any que ve el nombre de víctimes «es redueixi a zero».

Agost, el mes més tràgic

Per mesos, l’agost va ser el més tràgic, amb 657 víctimes, i l’ONG ha destacat així mateix les 481 víctimes desaparegudes entre finals de maig i principis de maig, als màxims de tensió entre el Marroc i Espanya.

«Les víctimes dels conflictes geoestratègics són els migrants», ha dit Maleno, que ha detallat que el març, al contrari, va ser el mes amb menys morts registrades, amb 132.

Segons el parer de la portaveu de Caminando Fronteras, hi ha unes «responsabilitats» que aquestes xifres posen a sobre de la taula, ha dit Maleno, que ha demanat per a les famílies «justícia, reparació i no repetició».

«L’estat espanyol es vanta d’haver complert les seves tasques en treballs migratoris i haurien de complir les seves obligacions de dret a la vida», ha afirmat l’ONG, que ha demanat als països implicats posar el focus aquest dret, per sobre del control migratori.

Notícies relacionades

Les flames no donen treva a Zamora i Lleó i s’acarnissen amb Lugo

Regenerar una hectàrea calcinada costa un mínim de 2.500 euros

L’ONG ha alertat de la disparitat d’embarcacions segons els perfils de les persones migrants i ha detallat la perillositat dels cayucos, on tendeix a desaparèixer «moltíssima gent», mentre que a les pasteres, de fusta, solen viatjar dones i fills que durant el trànsit pateixen moltes violències i revictimització.

També ha destacat la presència de les pneumàtiques «una nova realitat en la ruta atlàntica» i que s’han consolidat malgrat ser embarcacions molt inestables que desapareixen amb facilitat.