Quan a Franco li van abaixar el braç

L’obra, que està embalada i guardada avui al Museu de la Ciutat, té unes enormes dimensions (319 x 251 cm). En la dictadura, la seva ubicació –presidint la sala de plens– tenia molta visibilitat, no en va en aquest lloc es feien molts actes d’afirmació nacionalsindicalista com congressos, entregues de diplomes o conferències.

No obstant, el 1946, ja s’havia consumat el canvi del retrat. Al ‘generalísimo’, també a cavall, se’l representa vestit d’uniforme militar, de perfil, amb botes i agafat a les regnes de la muntura. La imatge s’havia endolcit i revestit d’un cert sentit d’Estat. Cavall, cel i terra continuen sent els mateixos, però la figura del genet és diferent, tal com es pot comprovar si s’acaren les dues fotografies històriques. A més, s’observen unes intenses pinzellades que han tacat el fons del genet i la muntura. ¿Però com i per què es va forjar aquest canvi?. Un grup d’investigadors de la memòria històrica del Cap i Casal n’expliquen tots els detalls a ‘Guia de la València del primer franquisme (1939-1948)’. L’especialista José María Azkárraga relata a ‘Levante-EMV’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, que tot indica que aquest canvi el va portar a terme el mateix pintor per adequar el quadro al nou context, en què Hitler i Mussolini havien sigut derrotats. Recordem que el 1945 havia acabat la II Guerra Mundial i el bàndol feixista, amb el qual Espanya s’havia alineat, va ser derrotat. Azkárraga apunta que aquests estudiosos van tenir dubtes sobre l’obra pictòrica. «Pensàvem que podria tractar-se de dos quadros diferents, no obstant, després d’utilitzar un programa informàtic que es fa servir per analitzar les pintures en la Prehistòria vam concloure que es tracta d’un de sol, com demostra la taca que hi ha darrere de la silueta de Franco». Per tant, la resta d’elements perifèrics del Caudillo no van ser modificats, cosa que apuntala aquesta teoria. Amb tot, la raó ideològica que va motivar el repintat de Franco, la trobem al BOE. En concret en el número 257, del 14 de setembre del 1945, es va derogar l’obligatorietat de la salutació amb el braç aixecat a tot el país, de manera expressa. Segons diu el document oficial, a l’iniciar-se el 18 de juliol del 1936 el Movimiento Nacional es va imposar «la salutació braç amunt i amb el palmell obert, de ranci llinatge ibèric, com a exaltació nacional de la nostra pàtria davant el materialisme comunista que amenaçava destruir-la» i «contra el puny tancat, símbol d’odi i de violència, que el comunisme aixecava». No obstant, el 1945, les autoritats franquistes argumentaven que circumstàncies derivades de la gran contesa «han fet que el que és signe d’amistat i cordialitat –recollia el BOE en al·lusió a la salutació feixista– sigui interpretat torçadament». Per això, l’Espanya franquista va ordenar que s’abandonés «en la nostra vida, aquelles formes de salutació» que poguessin ser malinterpretades. La curiosa peripècia del quadro de Franco està reflectida en aquesta ‘Guia de la València del primer franquisme (1939-1948)’, que han coordinat Lucila Aragó, José M. Azkárraga i Juan Salazar. La publicació editada per la Universitat de València i la Politècnica consta de 12 capítols. El número 2, dedicat a «El poder» i les «Jerarquies», obra d’Andreu Ginés i Josep Sorribes, és el que reflecteix l’anècdota de la tela repintada.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Dos anys després, el retrat del ‘generalísimo’ el presenta amb l’uniforme militar, amb les mans a les regnes, en una estampa més pròpia del cap de l’Estat.

El quadro eqüestre presenta el Caudillo amb el braç amunt, vestit amb pellissa i capa, en una imatge que entronca bé amb el mite franquista de la raça i la croada contra el comunisme.