Juan Espadas: «Tant Susana Díaz com jo ho farem bé»

El líder dels socialistes andalusos, Juan Espadas, esgota la seva etapa com a alcalde de Sevilla i es prepara per començar una etapa com a senador que el farà coincidir a Madrid amb qui a la primavera va ser la seva rival en unes acarnissades primàries, l’expresidenta de la Junta Susana Díaz. Mentrestant, no perd de vista el veritable repte que el portarà a disputar el Govern al PP en els comicis regionals del 2022.

Amb els congressos provincials està concloent la renovació iniciada després de les primàries del juny, ¿ha resultat complicat pacificar el PSOE andalús?

Aquesta és una de les conclusions més positives d’aquest procés, després d’unes primàries tan complexes com les que vam viure a la primavera d’aquest mateix any. La resposta posterior ha sigut exemplar. Es pensava que un canvi en la direcció política suposaria una fractura completa que afectaria les províncies i estem tancant els congressos provincials amb unes majories altíssimes de suport a les executives. Hem aconseguit superar aquest procés d’elecció que sempre divideix els companys entre unes opcions o d’altres i convertir-los en equips forts i homogenis. Potser ha sigut la renovació més profunda en la història del PSOE d’Andalusia i el suport final està sent molt alt.

¿Ha pensat alguna vegada des de la primavera que no s’hauria d’haver ficat en l’embolic de dirigir el PSOE d’Andalusia?

És evident que és un repte personal. No amago que hi ha hagut moments en què he pensat que la responsabilitat era molt gran i que el moment era molt complex. Des del punt de vista polític a escala nacional o perquè hi ha una certa sensació que la moderació d’aquest Govern del PP podria donar-li continuïtat en una pròxima legislatura. Des que soc secretari general, m’he dedicat a explicar i a demostrar amb dades o fets polítics que la moderació d’aquest Govern de la dreta no és així. I que el president Moreno Bonilla no té un balanç polític del seu Govern més enllà de la gestió de la pandèmia. Allà estan les decisions que ha pres perquè Andalusia no tingui pressupost, triant una estratègia electoralista. Hauríem pogut arribar a dos o tres acords bàsics. Per exemple, per a la millora del pressupost en Sanitat, perquè no tingui la pressió que té l’Atenció Primària o sobre les llistes d’espera. O a acords sobre el finançament de projectes per a la joventut i l’FP. Crec que he desemmascarat un líder de la dreta moderada que prepara un pacte de Govern amb l’extrema dreta. Sense que ho sembli, sense que es noti, però tot condueix a una proposta de coalició de Govern que és el retrocés històric més gran que pot tenir aquesta terra. Lluitaré per convèncer els andalusos que necessitem el contrari: progrés, ambició i tornar a veure Andalusia com una gran oportunitat de futur.

¿Ha sentit que li fan més travetes des que és líder andalús del PSOE que quan ‘només’ era alcalde de Sevilla?

Sense cap dubte. Des de l’endemà que em vaig convertir en secretari general del PSOE d’Andalusia. Com a alcalde de Sevilla, he notat cert suport d’un electorat de centre o fins i tot en certs votants del PP com a persona que arriba a acords i té una visió de futur. Però, en qüestió de dies, determinats sectors van tornar a l’estratègia de la confrontació: «Al PSOE ni aigua», a qui ara el lidera «ni el pa ni la sal». Això demostra que la política està immersa en una cosa que els ciutadans injurien cada vegada més. En l’insult o la difamació com a argument. Hi ha una enorme falta de respecte per part de dirigents de l’extrema dreta. O també del PP. El PP s’anima quan veu els insults de l’extrema dreta. És un error enorme. Jo no hi entraré.

Cada dimarts després de la reunió del Consell de Govern, el portaveu de la Junta, Elías Bendodo, diu que el PSOE i Vox encara no han explicat la pinça dels pressupostos, ¿hi ha res per explicar?

El problema no és d’explicació per la nostra part. És de sordesa o de no voler assabentar-se’n per part d’Elías Bendodo. Ell sap perfectament que el PSOE va fixar uns elements de possibilitat de diàleg per a l’acord perquè volia fer una cosa històrica. La proposta va ser del PSOE. No va ser del PP. Tot i que no ho reconegui mai, això va canviar a Bendodo l’esquema respecte a com acabar aquesta legislatura. Després ho vam tornar a sentir en directe de boca de Marín, que és com si fos Elías Bendodo però en la versió B del disc. Crec que, per això, Bendodo està molest. Intenta fer veure que nosaltres no hem volgut aprovar el pressupost, però tot Andalusia sap que l’eina la tenien ells i han preferit menjar-se els pressupostos i prorrogar-los. Aquesta supèrbia està fent mal a Andalusia.

¿Li dol que el PP fiqui el PSOE al mateix sac que el partit de Santiago Abascal?

Això és inaudit. No mereix comentari. Veure Elías Bendodo amb una pinça quan qui va fabricar la pinça va ser el seu company Javier Arenas. Van ser dos anys en què cada iniciativa del Govern del PSOE era tombada per una pinça entre IU i el PP. Si el senyor Moreno Bonilla m’hagués trucat i haguéssim discutit les partides asseguts a San Telmo, hauríem arribat a un acord. Al PP no li interessava. Per les explicacions que hauria hagut de donar a Génova. O perquè, com deia Marín, no volia regalar al PSOE la possibilitat de demostrar que és un partit útil. Nosaltres tenim clar que amb Vox no anem ni a la porta del carrer i el PP governa des de fa tres anys amb ells. Ja vaig dir que això no era una pinça sinó una tenalla de tres anys de Govern feble i minoritari recolzat en els vots de Vox. Això és una realitat patent. La resta és un invent del senyor Bendodo per intentar fer-se el simpàtic.

¿Quina opinió li mereix la possible confluència electoral entre el PP i Ciutadans?

Cs ha decidit liquidar el seu projecte polític. Diu que es presentarà a unes eleccions autonòmiques i fins i tot anuncia unes primàries exprés en un pont de la Immaculada, però dos dies abans havia dit el contrari. Que es doblegava a les llistes conjuntes amb el PP. És un escenari de molta confusió. Només cal veure el que ha fet el vicepresident de la Diputació de Màlaga o el regidor que va passar a no adscrit a Torremolinos i ara donarà l’alcaldia al PP. Em fa pena, per no dir vergonya, el que estaran pensant els votants de Cs, que li van donar 21 escons ni més ni menys que li han servit per governar amb el PP. I, no obstant, no han sabut diferenciar-se del PP, que ha acabat acostant-se a Vox. A un partit que menysprea l’estatut d’autonomia. ¿No li fa vergonya al senyor Marín haver mirat cap a una altra banda quan han insultat la seva consellera d’Igualtat o quan han retrocedit les polítiques contra la violència de gènere?¿Li fa un flac favor al PSOE que l’esquerra es divideixi en tres paperetes més: Unides Podem, Endavant i Andalusos Aixequeu-vos?

Al PSOE, no. Li fa mal al votant d’esquerra d’aquestes forces polítiques que poden quedar-se fora del Parlament andalús al dividir el recolzament. És important en aquestes eleccions aglutinar el vot de l’esquerra perquè es pugui governar a Andalusia. Amb tot el meu respecte als votants d’aquestes altres opcions d’esquerra que no són el PSOE, ens juguem avançar o retrocedir. L’esquerra ha d’afrontar aquest moment decisiu sent capaç de dialogar i donant un missatge d’estabilitat a l’electorat que no vol l’extrema dreta al Govern andalús, perquè no es quedi a casa i vagi a votar.

¿Es creu les enquestes que situen el PP al tall dels 50 escons en les eleccions andaluses? No em crec cap enquesta perquè no són més que estats d’opinió d’un moment o una conjuntura. Sempre apareix un percentatge molt alt de gent que no diu el que votarà, un percentatge molt alt que no està mobilitzat per al vot i un altre percentatge de persones que sí que tenen un vot molt fidelitzat. Ens donen una orientació del clima polític però d’aquí a poder determinar el resultat final o qui governa, i no diguem ja el nombre d’escons, és més orientar el vot que el que després passi. ¿Qui li anava a dir a Moreno Bonilla que amb els diputats que va treure seria el president? Se n’anava cap a casa i va haver de tornar a Sevilla perquè l’aritmètica li donava per a un acord amb l’extrema dreta. ¿Quina enquesta va saber trobar aquesta aliança contra natura? No menyspreo les enquestes però crec que s’equivocaran absolutament. A mesura que anem arribant al moment de la decisió, els andalusos sabran diferenciar entre progressar i retrocedir anys des del punt de vista de la maduresa política, l’autogovern i, sobretot, d’un projecte polític de futur. No crec que aquí els andalusos, al final, fallin a Andalusia amb una decisió equivocada.

El 2 de desembre del 2018, el PSOE va ser la força més votada a Andalusia ¿és possible repetir-ho o, ara mateix, si s’és realista sembla improbable?

Estic convençut que el PSOE tornarà a ser primera força política. Un no es presenta, i menys al PSOE, a unes eleccions per acceptar que la teva força política adversària, el PP, traurà més vots. Tenim avals i eleccions suficients a la nostra esquena a Andalusia com per pensar que, si som capaços d’il·lusionar, connectar de nou i fer confiança, recuperarem els qui en altres ocasions ens han votat. Hem comès errors i hem governat molts anys també amb molts encerts. Ara, la decisió del vot no només ha de mirar a un balanç del passat. Amb la decisió s’ha de mirar que si el que ens governa és millor que el PSOE. Si els ciutadans veuen que no hi ha un projecte i només veuen fum i propaganda marca Bendodo, no en tindran prou per guanyar les eleccions andaluses.

¿Fins a quin dia exacte continua sent l’alcalde de Sevilla?

Tinc moltes ganes de dir-ho ja perquè no se’m pregunti en totes les entrevistes. M’he compromès a dir-ho aquest dimarts després de l’aprovació del pressupost municipal, que, a diferència del de la Junta d’Andalusia, sí que s’ha acordat i negociat amb altres forces polítiques.

S’han iniciat els tràmits perquè vostè sigui senador, ¿quina finalitat té aquest pas provisional per la Cambra alta? En política cal estar on es prenen les decisions i es representen millor els ciutadans. Considero important que una de les tres persones que representi per Andalusia el PSOE al Senat sigui el seu secretari general. És la cambra territorial en què es decidirà, entre altres qüestions, el model de finançament autonòmic i potser es decideix abans del que podem pensar. Més enllà d’injuriar el Senat i de pensar que és una cambra transitòria –jo ja vaig estar-hi i no vaig perdre el temps– crec que puc aportar-hi coses. Puc aportar el que el meu partit en l’àmbit federal m’ha encarregat: la recerca d’acords entorn del finançament autonòmic. Que jo tingui veu pròpia per defensar els interessos d’Andalusia, pot servir per arribar a aquest acord. ¿S’imagina el que pot suposar presentar-me a unes eleccions en què Moreno Bonilla no hagi de dir-me què he fet jo per defensar els interessos d’Andalusia en el model de finançament autonòmic? No estic en el Govern, ni al Parlament, ¿on puc col·laborar i treballar per fer-ho bé? Al Senat. ¿Per què costa tant entendre-ho i es pensa que és una cosa estranya que al deixar el meu perfil institucional a l’Ajuntament de Sevilla pugui optar a aquest càrrec? La meva prioritat al sortir de l’ajuntament no serà cap altra que la candidatura a la presidència de la Junta d’Andalusia pel PSOE i la candidatura inclou defensar els interessos d’Andalusia al Senat com a representant del Parlament d’Andalusia.

Una d’aquestes tres places de senadors autonòmics és de Susana Díaz, ¿coincidir allà és una picada d’ullet del destí o una broma macabra?

Ella també està defensant els interessos d’Andalusia des que hi va anar. Pot resultar curiós per als periodistes que, paradoxes del destí, una expresidenta de la Junta i el secretari general del partit –estant a l’oposició i no al Govern– comparteixin escó. La història és així i no s’ha de justificar més. Qualsevol dels dos ho farà bé. Perquè la confiança dels andalusos es recupera treballant. Ella i jo continuem fent coses junts allà on siguem. I ara toca fer-ne al Senat.

¿Ha sigut Màlaga una de les províncies més difícils per posar ordre al partit?

La problemàtica estava en qui havia d’exercir el lideratge a la província, en sobre quin company pivotaria la trobada entre diferents sensibilitats. I crec que Dani Pérez reunia tots els requisits des del punt de vista personal i també polític per a l’estratègia que tenim a Màlaga.

¿Quin és el principal objectiu que busca aquesta estratègia?

En aquesta província tenim un objectiu molt clar: recuperar la Diputació en un futur pròxim. I això passa per l’alcaldia de la capital. Tot el que fos un suport clar i sense fissures al nostre candidat a l’alcaldia de Màlaga era una bona estratègia política per nuclear l’entorn dels equips de tota la província entorn d’aquest reforç del PSOE que, estic convençut, donarà els seus fruits en les pròximes eleccions autonòmiques.

¿Qui ha sigut determinant a l’hora d’arribar a cert consens?

No es podria haver fet sense la generositat de l’anterior secretari general, José Luis Ruiz Espejo. I no es podria haver fet si els companys no haguessin confiat que, entorn de la figura d’aquest nou secretari general, hi havia diferents sensibilitats i diferents opinions dins del partit.

Notícies relacionades

La periodista que va dinar amb Mazón vol que es posi el focus en els que decidien

Illa ofereix al País Valencià un "agermanament" per al progrés

¿Representa el comportament de Ruiz Espejo un exemple d’aquest PSOE sense etiquetes que vostè va reivindicar a la campanya de les primàries?

L’estic coneixent molt més ara i em sembla una persona dialogant i constructiva. És un responsable polític que entén la política des de la base d’un projecte compartit. És molt semblant a Pepe Entrena, el president de la Diputació Provincial de Granada. El José Luis és una persona molt respectada en l’àmbit del PSOE de Màlaga amb qui cal comptar. Per això li vaig proposar que estigués amb mi a l’executiva regional. Continuo comptant amb ell.