La inconstitucionalitat de la cogovernança impulsa les demandes per restriccions de la Covid pendents al Suprem

La resolució que va fer públic aquest dimecres el Tribunal Constitucional (TC) i que declara inconstitucionals diverses disposicions del segon estat d’alarma imposat pel Govern central l’octubre passat davant la pandèmia de Covid-19, entre les quals la cogovernança amb les comunitats autònomes, ja està sent utilitzada com a «nou fet rellevant» en algunes demandes encara pendents de resoldre al Tribunal Suprem.

Aquestes demandes, presentades davant la Sala del Contenciós de l’Alt Tribunal, busquen que les restriccions imposades sota el paraigua de les disposicions del Govern de Pedro Sánchez siguin també declarades nul·les de ple dret. Es tracta de normes que ja han deixat d’estar en vigor, com les limitacions d’entrada i sortida a determinats territoris que van ser vigents durant mesos.

L’advocat Curro Nicolau, que ha presentat diverses demandes al Suprem des de l’inici de les restriccions el març del 2020, no ha esperat ni a conèixer el text complet de la sentència de l’òrgan de garanties.

Un dia després de donar-se a conèixer la resolució del TC va presentar escrit davant el Contenciós del Suprem utilitzant la declaració d’inconstitucionalitat com a fet nou rellevant en la demanda que està pendent de resoldre’s contra el decret de Ximo Puig que va comportar el tancament perimetral del País Valencià.

«Amb independència de les conseqüències legals que es poguessin derivar de tot això», assenyala l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, Nicolau considera que de la decisió del Tribunal Constitucional s’infereix que el president de la Generalitat Valenciana «no tenia un títol habilitant» per dictar la norma que va restringir l’entrada i sortida de persones del País Valencià, així que aquesta s’ha de declarar nul·la de ple dret.

I això, afegeix, perquè Puig «va assumir com a vàlida legalment i constitucional la seva condició d’autoritat competent delegada «i, sense recórrer al mecanisme legal previst en la Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa, «va decidir imposar sense més ni més la restricció del dret fonamental de llibertat de circulació de l’article 19 de la Constitució Espanyola» per decret.

Decisió del Constitucional

Respecte de la designació de les autoritats competents delegades, la sentència del Tribunal Constitucional considera que, entre altres motius, es contravé el disposat en la llei orgànica que reserva l’article 116.1 de la Constitució la regulació dels estats de crisi i les competències i limitacions corresponents. 

Per aquesta raó, el lletrat incorpora l’assenyalat en la seva resolució pel Constitucional al seu procés pendent al Suprem, ja que declara nul·la i inconstitucional la delegació de competències en la qual s’emparava el decret de Puig. 

Considera que dona la raó al seu plantejament inicial. És a dir, que el president autonòmic no tenia la competència per dictar el confinament de la població valenciana ni a establir prohibició d’entrar a l’esmentat territori, cosa que el va afectar a ell personalment. 

Concretament, es va limitar la circulació de persones en horari nocturn en l’àmbit del País Valencià i, tenint en compte» la valoració global d’indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, i amb base als informes de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, es va prohibir l’entrada i sortida del territori tret de casos molt limitats.

En espera de sentència

En espera de conèixer en els pròxims dies la sentència completa i els seus vots particulars, el que ha transcendit fins ara és que la durada de la pròrroga establerta pel Govern durant els mesos que va durar el segon estat d’alarma per si sola no mereix cap retret constitucional. El que es retreu és el caràcter «no raonable o infundat» de la decisió per la qual es va fixar tal termini. 

Per tant, en la sentència s’explicarà per què la determinació temporal d’aquella pròrroga de sis mesos es va realitzar d’una manera completament inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de l’acte d’autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el Govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida, segons es va avançar en una nota de premsa posterior a la votació d’aquest assumpte pel Ple del Constitucional.

Alarma sense mesures concretes

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

A més, la pròrroga va ser autoritzada quan les mesures limitadores de drets inclosos a la sol·licitud no anaven a ser aplicades immediatament pel Govern central, ja que es va supeditar la seva posada en pràctica al fet que els presidents de les comunitats autònomes així ho decidissin, per la qual cosa aquella autorització es va donar, segons el parer de l’òrgan de garanties, sense saber quines mesures s’anaven a aplicar per combatre la pandèmia.

 Respecte de la designació de les autoritats competents delegades, la sentència considera que, entre altres motius, aquesta decisió contravé el disposat en la llei orgànica a la qual reserva l’art. 116.1 la CE la regulació dels estats de crisi i les competències i limitacions corresponents. A més, el Govern va acordar amb caràcter permanent la delegació sense cap reserva de la supervisió efectiva o de l’eventual avocació al mateix Govern, de la qual cosa les Autoritats delegades poguessin actuar en els seus respectius àmbits territorials.