Els macroprojectes torpedinen l’acord entre el Govern i la CUP per als Pressupostos catalans

Fa setmanes que ERC intervé ja en les converses. Abans que el mateix president Pere Aragonès –i el vicepresident Jordi Puigneró–, va ser la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, la que va fer tàndem amb el titular d’Economia, Jaume Giró, a la taula. Una negociació que, ja a priori, els republicans entenien «molt difícil», però sense deixar de ser «optimistes», ja que creuen que per a la CUP és més fàcil entendre’s amb els republicans que directament amb els postconvergents. En paraules d’un dels ‘caps’ d’ERC, «l’alternativa a nosaltres és la ‘sociovergència’ de tota la vida».

La CUP juga en aquest doble sentit. D’una banda, el pressupost en concret, les xifres, que negocien amb Giró, i, d’un altre, el pacte polític que volen extreure de la cessió dels seus vots per marcar el rumb de la legislatura que discuteixen directament amb la cúpula del Govern. En el primer, observen amb lupa que incloguin les partides acordades per a la investidura, entre les quals, el 25% del pressupost sanitari per a l’atenció primària o els 1.000 milions d’euros en polítiques de vivenda. El que hi ha sobre la taula són els números precisos per fer realitat el que es va pactar amb els anticapitalistes en la investidura d’Aragonès: «Volem que el projecte de comptes sigui un reflex d’aquest acord», apuntala una veu republicana, un punt en el qual hi ha sintonia amb matisos.

I és que, en el segon, entra l’enfocament polític del mandat, on s’exhibeixen les diferències i s’encalla la negociació. És a dir, que es continuï invertint en macroprojectes –com el Circuït de Catalunya, el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern–, i que es reservin fons per a això. En aquest terreny de joc no es posen d’acord, però des d’Esquerra recorden que això va quedar fora de l’acord i que el que es discuteix ara és un pacte pressupostari, no un pacte de govern. Curiosament, cap de les dues operacions és sant de la devoció republicana, però sí que ho és el compromís de «respectar» el que el ‘territori’ desitja per al seu futur, una cosa que reivindicava la CUP, però que ara tem que serveixi com a pretext per invertir-hi abans d’una consulta.

La lletra petita

La formació anticapitalista està molt focalitzada en segellar la lletra petita de la llei d’acompanyament, on aspiren recollir plantejaments com l’energètica pública, i en un pacte polític que abordi el full de ruta independentista i la defensa de la sobirania del Parlament. El mínim comú denominador continua sent generar les condicions per «plantejar» un referèndum en aquesta legislatura, com figura en l’acord d’investidura, tot i que la CUP vulgui celebrar-lo abans del 2025 i ERC rebutgi els terminis.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Quant a la fiscalitat, es mantenen les desavinences. La CUP aposta per apujar impostos a les rendes més altes –superiors als 60.000 euros anuals– i el Govern només es planteja rebaixar la càrrega fiscal a les rendes més baixes –inferiors a 30.000 euros– i desplegar els impostos de la llei del canvi climàtic. Fonts d’Economia afirmen que la proposta continua sent la mateixa, el rebuig de tocar impostos com donacions o patrimoni és total i no cediran.

La CUP, mentrestant, prepara les bases i adverteix el Govern que, si vol els seus nou vots, ha d’exhibir a la seva militància «un gir polític cap a l’esquerra». La direcció ja ha convocat l’òrgan coordinador de les seves assemblees, que tindran l’última paraula sobre l’aval als comptes, però la sensació de la majoria de dirigents del partit és que la militància sent encara més desafecció amb l’actual Executiu que els parlamentaris. Recorden que, si bé el 2017 els pressupostos no els satisfeien, els van aprovar per la contrapartida del referèndum, per la qual cosa esperen un gest que els complagui.