Un informe d’Hisenda eleva a 12,6 milions el ‘pelotazo’ més gran del clan Villarejo

José Manuel Villarejo i el seu soci Enrique Maestre van ingressar a les seves empreses un total de 12,6 milions d’euros de societats dels empresaris Pérez-Maura, segons consta en un informe de l’Agència Tributària, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA. La Fiscalia Anticorrupció considera que van rebre aquests fons, els més alts rebuts pel clan en el cas Tàndem, a canvi de frenar l’extradició d’Ángel Pérez-Maura a Guatemala, que havia sigut reclamat pel presumpte pagament de 30 milions en comissions per al llavors president del país centreamericà Otto Pérez Molina i la vicepresidenta Roxana Baldetti.

D’aquesta forma, Hisenda revela que el treball que va portar a terme el comissari jubilat per frenar l’entrega d’Ángel Pérez-Maura a les autoritats guatemalenques va permetre que les empreses de l’excomandament policial Cenyt SL i Stuart & Mckenzie Spain, giressin el 2016 i 2017 factures per 5.001.260 euros i 2.497.440 euros, respectivament. La societat de Maestre, Adessan, va cobrar en els dos exercicis esmentats 5.131.797 euros, cosa que suma entre els dos un total 12.630.497 euros.

«S’ha comprovat que A. Pérez y Cía. SL [l’empresa dels naviliers] no va practicar retencions ni ingressos a compte per aquests pagaments, que tampoc van ser declarats per Ángel Pérez-Maura a l’IRPF», relata l’informe de l’Agència Tributària, que reconeix que anteriorment a l’inici de la seva actuació inspectora Pérez i Cía SL sí que va ingressar 1,4 milions d’euros en concepte de retencions i ingressos a compte, considerant com a base de l’ingrés els imports de les factures emeses per Cenyt SL i Stuart & Mckenzie Spain SL, IVA inclòs. No obstant, la naviliera va sol·licitar després «la devolució de les quantitats ingressades», remarca el document.

Impost de societats

En les seves conclusions, els funcionaris d’Hisenda asseguren que han verificat que la despesa en què ha incorregut Pérez y Cía. en relació amb Cenyt i Stuart «no s’inclou en la base imposable de l’impost de societats». Igual ha passat en relació amb Adessan, l’empresa del soci de José Manuel Villarejo.

No obstant, prossegueixen els funcionaris, no resulten fiscalment deduïbles les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, ni tampoc les corresponents a serveis no acreditats, ni les que representin una retribució de fons propis. Si es considerés qualsevol d’aquestes circumstàncies, conclouen, resultarien quotes superiors als 120.000 euros, una suma que marca el límit per imputar un delicte contra la Hisenda pública a cada un dels exercicis fiscals.

Precisament, el jutge de reforç del cas Tàndem Joaquín Gadea va decidir imputar un nou delicte contra la Hisenda Pública als naviliers espanyols. El magistrat decidia, gràcies a les conclusions que li va traslladar l’Agència Tributària, ampliar la seva investigació contra els Pérez-Maura i la seva empresa pels presumptes delictes fiscals esmentats.

Un delicte fiscal

El magistrat acordava aquesta imputació després de rebre un document de la Unitat d’Afers Interns, que es basa en l’esmentat de l’Agència Tributària, que l’alertava dels nous indicis apareguts: «L’ofici policial rebut permet inferir l’existència d’un presumpte delicte contra la Hisenda pública comès pels investigats», especificava el jutge en la seva resolució.

El pagament d’aquestes quantitats al clan de Villarejo des de la companyia naviliera dels Pérez-Maura i les presumptes irregularitats detectades en la venda de la terminal de contenidors a la multinacional Maersk van provocar queixes entre els accionistes de Pérez y Cía., tal com proven els documents confiscats pels agents de la Unitat d’Afers Interns durant els registres ordenats pel jutge García Castellón.

Problemes en la família

I fruit d’aquests problemes, Álvaro Pérez-Maura va remetre a alguns dels seus parents un correu electrònic en què s’incloïa una carta del seu germà Ramón que defensava les actuacions que havien desenvolupat a Guatemala: «Que a hores d’ara calgui explicar que el plet de Guatemala no és contra l’Ángel, sinó contra tots nosaltres, perquè és el que vam elegir com a representant i perquè si es perd afectarà patrimonialment tots els beneficiats per l’operació original, és una cosa que costa creure».

La missiva, que està inclosa en el sumari de la peça separada del cas Tàndem anomenada Pit, completa que per Ramón Pérez-Maura és «dolorós que una fantàstica operació que ha multiplicat el patrimoni de la família en vint anys és ara qüestionada d’aquesta forma».

APM Terminals, filial del gegant danès Maersk, que va comprar una de les empreses dels germans naviliers, va sol·licitar sense èxit una fiança de 764 milions d’euros a la mercantil Pérez y Cía. pel perjudici causat en aquesta operació, ja que considera que se’ls va ocultar que la societat estava sent investigada per un cas de corrupció.

Declaració de Tauler Ferré

La setmana vinent està citat a declarar com a investigat l’empresari Francesc Xavier Tauler Ferré, també implicat en els casos Pujol i del 3%. En aquesta ocasió, per la presumpta intermediació en la comissió abonada pels Pérez-Maura a l’expresident de Guatemala i la seva llavors vicepresidenta.

La investigació desenvolupada pels representants del ministeri públic mostra que l’empresa TCQ, que va resultar adjudicatària de l’obra per construir el port Quetzal, ubicat a la costa del Pacífic de Guatemala, va contractar CCG el 25 d’octubre del 2013. I el president d’aquesta firma, Francesc Xavier Tauler Ferré, va promoure la facturació «a societats instrumentals a través de contractes d’obra ficticis» per un import d’almenys 4,5 milions de dòlars.

«El modus operandi consistiria en l’ingrés per CCG SA de quantitats als comptes bancaris d’un grup de societats instrumentals creades amb l’única finalitat de canalitzar el delicte de suborn comès, tot això simulant una activitat contractual fictícia relacionada amb aspectes de la construcció que mai es van arribar a efectuar», especifiquen els fiscals en l’escrit de 15 de juliol en què reclamen la imputació del constructor català.

Tres modificacions de contracte

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

A més, el contracte inicial va resultar modificat fins en tres ocasions i va arribar als 82 milions de dòlars. Aquesta operació, pels fiscals, buscava donar «cobertura per a la facturació fictícia a través de la qual es portaria a efecte el pagament de quantitats producte del delicte de suborn», completa el document dels fiscals.

Per això, el jutge considera que «existeixen indicis de la comissió d’un delicte de suborn i de la possible participació en els fets de Francesc Xavier Tauler Ferré», ja que «va ser ell qui va firmar els negocis jurídics ficticis, essencials per a l’articulació del pagament il·lícit de quantitats» a l’expresident de Guatemala i a la seva número dos, conclou la interlocutòria de 21 de juliol en què acorda la imputació d’aquest empresari català.