ERC va encarregar el ‘marcatge’ a càrrecs del PSOE per menar pressa en la negociació dels Pressupostos

Però aquesta col·locació a llarg termini del líder socialista, i aquests són els seus peus de fang, depenen d’ERC. I ERC anava, i va, amb la mosca darrere l’orella. O, directament, està enfadada. Molts contactes sobre molts temes, però ni un avenç. Ni tan sols petit. I allà, Junqueras, habitualment dedicat en els consells nacionals a missatges de ‘coaching’ als seus, va recordar a Sánchez que ERC ja el va baixar de la Moncloa a l’arena electoral. «Ja els vam tombar els Pressupostos una vegada», va dir.

Reunió setmanal

La seqüència segueix dilluns, en la reunió de la permanent del partit, un òrgan selecte, amb Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès, el triumvirat director al qual caldria afegir Marta Vilalta, que se suma als màxims representants del partit a les institucions i parlaments. I allà es va ordenar exercir el que en bàsquet es diria marcatge a tota la pista. Que cada càrrec d’ERC amb homòleg o interlocutor a Madrid truqués la seva parella de ball i el pressionés per fer-li veure que les coses no anaven bé. I que no donessin per descomptat un suport que no tenen, perquè es podrien trobar amb una desagradable sorpresa.

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

La mateixa Vilalta, protagonista ja d’algunes de les negociacions amb el PSOE, va donar l’estocada definitiva: «Les coses no donen ni per començar a negociar». Més que una raó per al neguit, n’hi havia unes quantes. Entre d’altres, la sensació que a Madrid no acaben d’entendre la importància que ERC dona a certes coses. Sobretot a la taula de negociació, el seu pilar clau sobre el qual se sustenta la construcció republicana. La que li permet negociar, sí, sobre traspassos sense ser atacada per actuar de manera autonomista. O la llei de l’audiovisual i el paper que el català ha de tenir a les plataformes.

¿El marcatge a tota la pista va funcionar? Doncs depèn de qui exercís a qui la pressió. En alguns camps, fonts republicanes van assenyalar que no hi havia cap «novetat al front» i que, per tant, la pressió no havia funcionat. Però alguna cosa o algú sí que es va moure. Fet que va permetre que una alta veu del partit assenyalés: «Ara sí que comencen a mostrar interès».