José Manuel Albares: «Algèria garanteix el subministrament a Espanya. No ha decidit tancar el gasoducte»

La crisi diplomàtica entre Rabat i Alger pot provocar el tancament d’un dels principals gasoductes nord-africans que transporten el combustible fins a la Península, cosa que representaria una seriosa amenaça per al sector energètic espanyol. José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, explica que el Govern negocia amb el Marroc a la recerca d’una relació de «confiança» i «sense accions unilaterals».

¿Podem parlar d’una nova etapa en la relació amb el Marroc?

Espanya mira cap al futur i el que vol construir és una relació encara de més confiança amb el Marroc, de respecte i benefici mutu. Les paraules del rei del Marroc del 21 d’agost també tenien aquest esperit. I estaven en sintonia i van ser respostes pel president del Govern, la presidenta de la Comissió Europea i el president del Consell Europeu. El que volem és posar els llums llargs per establir una relació més sòlida, més forta, del segle XXI.

¿En què cristal·litzarà aquest nou enfocament a curt termini, tot i que el plantejament sigui de mirada llarga?

Hem de continuar dialogant amb el Marroc. Acaba de produir-se una formació de Govern. Encara és molt incipient l’arribada de nous ministres. L’important és l’esperit de creació de confiança, l’esperit de respecte mutu a les posicions de cadascun dels països i que ho fem en interès i benefici mutu. I això suposa compartir fronteres, compartir la gestió d’aquestes fronteres, compartir la gestió d’interessos econòmics per al desenvolupament dels dos països. I també per aconseguir l’estabilitat del Mediterrani i, molt en concret, del Mediterrani occidental.

Hi ha dues grans arestes en la relació amb el Marroc que són Ceuta i Melilla i la posició sobre el Sàhara Occidental. ¿Espanya modificarà la posició?

Podem parlar, sempre des del respecte, de les posicions de cadascun de nosaltres. Som dos estats sobirans que tenim posicions molt clares. I el que és segur és que per la nostra part sempre hi haurà un respecte envers el que és el Marroc, el que suposa com a país, les seves posicions en política internacional, però també que nosaltres defensarem els interessos d’Espanya i els espanyols amb fermesa. Hi ha d’haver respecte mutu i, per crear aquesta confiança, tots dos hem de tenir la certesa que ningú farà accions unilaterals.

L’últim viatge previst al Marroc del president del Govern, Pedro Sánchez, es va anul·lar el desembre passat. ¿Està prevista alguna trobada d’alt nivell?

Tot arribarà, estic segur que tot arribarà en el seu moment. Els viatges han de servir per cristal·litzar i forjar relacions més intenses, més sòlides. Estem mirant cap al futur en un diàleg amb el Marroc, a l’expectativa de veure els primers passos d’aquest Govern amb què jo tinc un gran interès a començar a treballar al més aviat possible.

Parlem de la relació entre el Marroc i Algèria. Vostè va viatjar recentment a Alger. ¿Fins on preocupa al Govern espanyol aquesta crisi diplomàtica entre els dos països?

El Marroc i Algèria són dos socis estratègics per a Espanya. Són dos països veïns, dos països amics. Nosaltres volem que els nostres socis tinguin la millor relació, i el que intentarem és treballar amb tots dos per aconseguir una zona de prosperitat comuna al Mediterrani Occidental. El 29 de novembre tindrem la reunió ministerial de la Unió pel Mediterrani, a Barcelona. Serà un moment fort. Espero que Algèria i el Marroc participin per aconseguir un Mediterrani pròsper.

Però, ¿quant el preocupa el Govern aquesta tensió entre els dos països?

Evidentment tot el que pugui comportar que hi pugui haver asprors que impedeixin que tots els actors que som al Mediterrani treballem conjuntament és una cosa que intentarem suavitzar perquè puguem aconseguir estabilitat. Però nosaltres no prenem les decisions per altres governs. Cada govern pren les seves, i nosaltres les respectem totes.

Algèria ja ha anunciat que el 31 d’octubre tanca el gasoducte Magrib-Unió Europea. En la seva recent visita a Alger, ¿quina negociació hi ha hagut? ¿Amb quina situació ens trobarem?

A Algèria vaig ser rebut al màxim nivell. Em van rebre el president, el ministre d’Afers Exteriors, el ministre d’Energia. Això trasllada l’excel·lent estat de les relacions entre Algèria i Espanya i com se’ns percep: com un país amic i un soci estratègic. Jo vaig rebre garanties totals que Algèria complirà amb els contractes acordats. I més enllà: Algèria garanteix el subministrament de gas a Espanya i que satisfarà la demanda. Respecte al gasoducte, continua vigent fins al 31 d’octubre i encara no ha pres una decisió definitiva sobre el que passarà.

¿Vol dir que és reversible la decisió de tancar-lo?

No s’ha pres una decisió. No s’ha pres. Jo quan vaig ser allà no se’m va indicar res en concret al respecte.

Però sí que ha transcendit aquest anunci. Hi ha hagut anuncis a la premsa.

Però no oficials. El que és important per als espanyols: el subministrament de gas està garantit i Algèria satisfarà la demanda de gas d’Espanya.

¿Com ho farà?

Hi ha un gasoducte directe, on s’estan fent obres per ampliar-ne la capacitat. Segueix fins al 31 d’octubre i després s’haurà de veure... És a dir, és una decisió que no competeix Espanya, com es portarà a terme. I hi ha altres maneres de transport com és el GNL [gas natural liquat].

Sí, el que passa és que el GNL és molt més car.

Però això són contractes privats en què s’haurà de veure com es fixa el preu i quin és el preu final. S’ampliarà la capacitat per transportar el gas pel gasoducte directe; s’haurà de veure com queda a partir del 31 d’octubre el gasoducte que passa pel Marroc i si no sempre hi ha aquesta via alternativa i veurem quin és el preu.

¿Manté llavors el Govern esperances que no es tanqui aquest gasoducte?

És una decisió evidentment que no competeix al Govern espanyol. Jo vaig traslladar molt clarament la postura del nostre Govern i sé, i així se’m va transmetre, que Algèria farà tot el que hagi de fer per satisfer la demanda espanyola [de gas].

Parlem de Gibraltar. Tenim un preacord amb el Regne Unit del 31 de desembre del 2020 i un mandat de la Comissió Europea d’aquest estiu per negociar la retirada del reixat.

Espanya complirà tots els seus compromisos, fins i tot la sol·licitud del recolzament de Frontex per a la gestió sobre el terreny. La desaparició del reixat, i li recordo que Espanya no ha reconegut mai el reixat –fins al punt que no hem pagat mai la reparació pel deteriorament–, és un èxit històric, que es traslladin els controls a l’aeroport i el port. Estem negociant. Volem que es creï una àmplia zona de prosperitat a una banda i l’altra del Camp de Gibraltar.

¿S’estudia alguna data per a la retirada del reixat?

Aquesta és una negociació de la Comissió amb el Govern britànic, en què evidentment Espanya té l’última paraula. Nosaltres ho farem tot perquè aquest acord entri en vigor al més aviat possible, aquest mateix any.

Hem conegut que la fiscalia arxivarà les causes contra el rei emèrit. ¿Té plans el Govern per a la seva tornada a Espanya?

El Govern respecta totes les decisions de la justícia i no li correspon prendre una decisió que no és del Govern, evidentment.

La sortida del rei emèrit d’Espanya el 2020 va ser coordinada entre la Moncloa i la Zarzuela. Una eventual tornada, ¿no ho seria?

Insisteixo: aquest no és un tema del Govern i no entrem en decisions que no corresponen al Ministeri d’Afers Exteriors.

Alemanya ¿Com canvia la possibilitat d’una coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals l’equilibri de forces a la Unió Europea?

L’increment de cinc punts de l’SPD més l’increment de set punts dels verds indica un desig de canvi cap a forces progressistes i europeistes. Olaf Scholz és un vell conegut del president del Govern, que va ser a Berlín fent campanya al seu costat. Som dos governs entre les grans economies i amb gran població d’Europa, i presumiblement, si Scholz es converteix en canceller, serem dues forces progressistes. Nosaltres treballem amb tots els governs, però si és un govern progressista, socialdemòcrata i europeista, serà molt més fàcil.

Parlem de la relació amb els Estats Units. ¿Quins objectius s’ha marcat Espanya en aquest tracte amb l’Administració Biden?

Treballem junts per fer un món millor, més fiable, més estable. La crisi de l’evacuació de Kabul ha posat en relleu que Espanya per als Estats Units és un soci fiable, que sempre respon, en els bons i mals moments. I probablement, la petició de les bases de Morón i Rota perquè transitin col·laboradors afganesos per períodes curts de temps és una prova que els Estats Units ens veuen com un país amb la capacitat logística per fer-ho, però també amb la fiabilitat d’un aliat que li ofereix confiança. Som un país europeu, però tenim una ànima iberoamericana i, per tant, mirem a l’altra banda de l’Atlàntic. Considerem que els Estats Units són l’aliat natural de la UE. Busquem crear una Europa sòlida que defineixi quin ha de ser el seu paper al món, però que alhora tingui un diàleg al més alt nivell amb qui és el seu aliat natural, els Estats Units.

¿És a l’agenda la preparació d’una trobada entre Sánchez i Biden?

Quan s’hagi de produir aquesta trobada, es produirà. La sintonia és molt gran. En paraules de [Antony] Blinken: som un dels socis més estrets dels Estats Units i treballarem conjuntament en una agenda densa. Quan s’hagi de produir la trobada entre els presidents, es produirà.

Grans analistes interpreten la retirada dels Estats Units de l’Afganistan com un punt d’inflexió en la posició dels Estats Units. ¿Els Estats Units han deixat de ser la policia del món?

Això és una cosa que haurien de respondre els Estats Units. Més que preguntar-nos què són o no són els Estats Units, la veritable pregunta és què ha de ser Europa. Europa ha d’agafar el seu propi destí amb les seves mans. I per això és important consolidar una defensa europea, per poder fer front a què els europeus percebem com una amenaça. I això no exclou una relació molt estreta amb els Estats Units.

¿Què espera el Govern de la investigació de l’arribada de Brahim Gali [el líder del Front Polisario] a Espanya?

El Govern respecta completament el treball de la justícia i el Ministeri d’Afers Exteriors col·labora en tot el que es demana d’aquesta investigació.

S’ha especulat sobre la possibilitat que el Marroc sigui darrere la investigació. ¿El Govern en té constància?

Aquesta investigació la porta un jutge independent i el Govern respecta el seu treball plenament.

Llavors al Govern no li consta que el Marroc animi aquesta causa.

Estic segur que el jutge actua de manera completament independent, com tots els jutges d’Espanya.

¿I de les parts que s’han personat? ¿Quina informació en té el Govern?

No tinc gaire a comentar, és el jutge qui ha de decidir. El Govern no comenta les actuacions judicials. Això és un Estat de dret i cadascú té el seu paper.

Notícies relacionades

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

Podem i Sumar pugnen per aconseguir representació parlamentària

¿Es va equivocar l’exministra d’Exteriors?

Jo no soc un comentarista polític. El que miro és cap al futur, cap a construir aquesta relació estratègica amb el Marroc, que sigui mútuament beneficiosa i que ens porti a un període de veïnat encara més reforçat. Ens hi juguem molt, ens juguem l’estabilitat del Mediterrani.