Interior consolida a l’Atlàntic africà el front clau de la seva guerra contra el narco

Quan, el cap de setmana passat, els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van interceptar el vaixell de càrrega Arconian, es va consumar la confiscació de droga més important de la història d’Espanya. És una partida tan voluminosa que, quatre dies després, només en transcendia una estimació extraoficial, ja que es continuaven analitzant i pesant els prop de 1.500 farcells que hi van trobar a bord.

Una mitjana de 25 quilos per farcell representa un cop policial d’entre 35 i 40 tones de cocaïna, xifra pròpia de rècord mundial de confiscacions. L’escenari de l’operació és el radi de 1.000 milles d’oceà que hi ha al voltant de l’arxipèlag canari on Interior ha desplaçat l’eix principal de la guerra contra el tràfic de drogues i on es produeixen les confiscacions dels últims dos anys.

Impacte i riscos

El volum de la càrrega indueix a una reflexió entre experts en la lluita contra el narcotràfic. Fins ara, "l’habitual en la ruta atlàntica de la droga era que les màfies diversifiquessin enviant cinc, sis, deu velers amb càrregues petites per no perdre-hi massa si els capturaven", diu un veterà de les Forces de Seguretat a les Canàries.

Que s’hagi contractat un carregament de milers de quilos té dues lectures: "O la xarxa narco ha decidit arriscar o els sembla que van tan sobrats que tant els fa el risc". Això es veurà aviat. Un cop tan abundant ha d’impactar en el preu de la coca a Europa, que volta 30 euros el gram a l’arribar i 60 al carrer. Si malgrat l’escassetat que hauria de provocar la confiscació el preu no puja, mal senyal: el mercat continua saturat.

L’envergadura de les confiscacions confirma el desplegament per Interior d’un front atlàntic antidroga. Les forces de seguretat consoliden les Canàries i les seves aigües com a camp de batalla contra el narco. La demarcació competeix amb el "front sud", com anomenen els guàrdies civils el Camp de Gibraltar i les províncies costaneres d’Andalusia. No és que l’activitat policial disminueixi al sud, expliquen fonts d’Interior, sinó que s’anticipen: "Sempre val més caçar un carregament molt gros que no pas gastar energia perseguint llanxes i camions quan aquest carregament es dispersi en centenars de partides petites", assenyala una font.

Però aquesta opció exigeix intel·ligència i avançar en l’oceà l’acció policial. A més de la recent confiscació, han caigut en l’eix canari les deu tones que portava el mercant United S., abordat pels GEO el 12 de gener en l’operació Marea Blanca, a 530 quilòmetres d’El Hierro. També la xarxa de narcollanxes que va moure més de 55 tones entre la costa africana i les Canàries, fins que va ser desmantellada entre el juny del 2025 i el gener passat. I les tres tones que portava el remolcador Sky White, atrapat l’agost del 2025 amb col·laboració de les intel·ligències policials francesa, portuguesa i britànica i la DEA nord-americana.

És previsible, segons confirma una de les fonts d’Interior, que l’abordatge integral assajat pel ministeri en el Pla Especial del Camp de Gibraltar també s’acabi aplicant a les illes Canàries.

En les operacions del front atlàntic, les grans partides eclipsen detalls essencials que recull l’Estratègia Nacional contra el Crim Organitzat i que Interior aborda en un enfocament multicapa.

Banderes de conveniència

D’una banda, el recurs a banderes de conveniència. L’Arconian és un cas típic. Portava la de les illes Comores. És l’última d’una llarga sèrie des que va ser avarat el 1989. El mateix vaixell ha portat pavellons alemany, de Togo, Antigua i Barbuda, les illes Cook, el Panamà i Sierra Leone abans de l’actual. A més, ha canviat cinc vegades de nom, segons fonts pròximes a la investigació. Un vaixell en aigües internacionals és territori de l’Estat que l’abandera. Com que els abordatges en alta mar requereixen acords internacionals, els narcotraficants busquen ensenyes peculiars, com la de les Comores, per dificultar l’acció policial.

En el front canari no únicament es preveuen abordatges en alta mar. Des que les Canàries són escala o hub logístic per a la ruta atlàntica, les Forces de Seguretat miren de no perdre el fil de la infiltració mafiosa, amb el port de Las Palmas com a epicentre.

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

Com a Galícia o l’Estret, aquesta infiltració tempta. Un navegant d’una xarxa narco arriba amb veler a Gran Canària. Té problemes mecànics i "sobretot té molta pressa: els narcos sempre tenen pressa", diu un membre del Servei de Vigilància Duanera. La reparació pot durar dies o setmanes. No voldrà posar-se a la cua. Per avançar, oferirà diners, "el doble o el triple del que costi la reparació. Al servei a terra se li crea un dilema: guanyar uns diners que necessita o matar la gallina dels ous d’or explicant a les autoritats què és el que passa", assenyala.

Abans que l’arxipèlag es convertís en node logístic, el lloc de confiança on, en bars, s’han fet fotos els narcos, les màfies han establert silenciosament el seu cap de platja, han captat col·laboradors entre les forces de seguretat, els serveis auxiliars de terra, l’hostaleria, la banca... "Els traficants de drogues es fiquen per tots els sectors –indica una de les fonts a les Canàries–. És inevitable perquè els fa falta per operar".