Laya defensa l’entrada «discreta» de Ghali a Espanya per les «arestes polítiques» entre el Marroc i Algèria

La «discreció» amb la qual el Govern va tractar l’entrada a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, el 18 d’abril passat va ser de «bona fe». Així ho va assegurar l’exministra d’Afers Exteriors Arancha González Laya davant el Jutjat d’Instrucció número 7 de Saragossa esgrimint que les «arestes polítiques» entre «dos veïns» d’Espanya –el Marroc i Algèria– feia necessari tractar l’assumpte amb certa reserva. Això sí, discreció no implica «il·legalitat» o «ocultació», va matisar.

Quatre dies abans que Ghali arribés a la base aèria de Saragossa, va ser quan Laya va rebre la primera trucada d’Algèria, ha explicat l’exministra en la seva declaració del 4 d’octubre passat, a la qual ha tingut accés Europa Press, com a investigada davant el magistrat instructor Rafael Lasala per l’entrada del líder del Front Polisario. El país del nord de l’Àfrica va sol·licitar que Espanya acollís Ghali per «raons humanitàries». Va ser llavors quan, segons Laya, l’Executiu va gestionar la seva entrada continuant «els cursos propis» d’una «decisió política».

A les preguntes del jutge sobre quins altres membres del Govern tenien constància dels contactes i qui va prendre aquesta decisió, l’exministra es va emparar en tot moment amb la llei de secrets oficials i amb un acord del Consell de Ministres, de 15 d’octubre del 2010, per evitar assenyalar altres membres del Govern. El mateix sobre amb quines autoritats algerianes va tenir contacte. L’actitud de Laya va arribar a molestar el jutge. «Si aquestes són les regles del joc, ¿jo com actuo?», li va qüestionar.

Dins de la legalitat

Laya va defensar que davant l’«excepcional» de la sol·licitud de les autoritats d’Algèria l’Executiu va decidir tramitar l’entrada de Ghali partint de quatre factors: la petició realitzada per un país tercer; que es tractava d’una persona «greument malalta» de Covid-19; que, a més, tenia «un perfil polític»; i que involucrava «dos veïns» amb «arestes polítiques» entre ells. De tot això, la «bona fe» de tractar l’assumpte «amb discreció», va recalcar. En aquest punt, va aclarir que «discreció no és arbitrarietat», que «no és il·legalitat» i tampoc «ocultació».

Notícies relacionades

Feijóo i Abascal accentuen la pugna sense alliberar-se de la mútua dependència

Sánchez condemna «amb rotunditat» la «violació de la legalitat internacional» a Veneçuela

Valorats tots els factors, el Govern va donar el vistiplau a l’arribada de Ghali a Saragossa. Laya va afirmar que tot aquest procés es va portar a terme «dins de la legalitat i amb un respecte escrupolós de les normes d’entrades» a Espanya. Segons va dir, tenint en compte l’acord Schengen van entendre que Ghali podia entrar en el país «sense que es controlés el document d’accés», ja que portava un passaport diplomàtic. «¿Vam fer nosaltres esbrinaments sobre si aquesta persona tenia algun tipus de limitació per a l’entrada al territori Schegen? No, senyoria, no ho vam fer», va admetre.

Més enllà de l’arribada del líder del Front Polisario, l’exministra va reconèixer que «hi ha hagut casos anteriors» de persones pròximes a Ghali i pertanyents al moviment que dirigeix que «han sigut acollides a Espanya també per tractar-se de malalties».