La causa contra Puigdemont va evitar que la Sala Segona del Suprem col·lapsés pel bloqueig del Poder Judicial

La solució per als problemes ve de vegades dels llocs més inesperats. A la Sala Segona del Tribunal Suprem, l’encarregada de revisar les sentències dictades en l’àmbit penal per les Audiències Provincials i els Tribunals Superiors de Justícia, va venir pràcticament de la mà del procediment que espera l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont si en algun moment es posa a disposició de la justícia espanyola. El motiu va ser l’exposició que va fer el president de la Sala Penal de l’alt tribunal, Manuel Marchena, quan el Consell General del Poder Judicial havia de decidir si el reelegia per al càrrec o designava un altre magistrat per a aquesta responsabilitat.

En l’exposició en què va defensar la seva candidatura, Marchena va explicar que, després de la celebració del judici del procés, la instrucció de la causa i la resolució dels recursos que s’havien plantejat, només dos dels magistrats que en aquell moment formaven la Sala Segona podrien jutjar l’expresident si era detingut o es posava a disposició de la justícia espanyola. Es tractava de dos dels tres que l’octubre del 2019 s’acabaven d’incorporar a l’alt tribunal: Susana Polo i Eduardo de Porres. També s’hi havia sumat en aquelles dates Carmen Lamela, però a ella se l’entenia contaminada per participar en el judici contra Puigdemont, perquè en la seva anterior destinació, l’Audiència Nacional, va instruir el procediment germà que es va seguir contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va acabar sent absolt.

L’advertència de Marchena va contribuir en gran manera que un Consell pràcticament unànime procedís a nomenar els tres magistrats que faltaven perquè fossin cobertes totes les vacants a la Sala Segona. Els elegits, Ángel Hurtado, Leopoldo Puente i Javier Hernández, representaven diferents sensibilitats i van ser la fórmula utilitzada per l’òrgan de govern dels jutges per respondre a la pressió que des del Govern i col·lectius d’esquerra li feien perquè paralitzés els nomenaments mentre estava en funcions, posició que l’Executiu va acabar convertint en llei.

Sala Contenciosa

La situació de la Sala Segona és diferent de la d’altres sales, com la Tercera o la Contenciosa Administrativa, on s’han produït mitja dotzena de vacants des que el Consell té vetat realitzar nomenaments amb el mandat caducat. Fonts del CGPJ han assenyalat a aquest diari que, no obstant, la seva situació no es considera preocupant, tot i que, en cas de no produir-se la renovació abans, a la primavera de l’any que ve es veurà agreujada per diverses jubilacions previstes aleshores.

Notícies relacionades

Totes les associacions de jutges es revolten contra la seva instrumentalització pel PP

El Govern rebutja canviar la llei perquè els jutges s’elegeixin a si mateixos

Malgrat això, les fonts consultades assenyalen que la Sala Tercera té previst reorganitzar els seus magistrats, però en cap cas recórrer als de la Sala Militar, com a reforç, o a jutges jubilats perquè es reincorporin a l’alt tribunal. Aquesta sala, a les mans de qui estan, entre altres assumptes, els recursos contra els indults del procés i el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, és la més extensa de l’alt tribunal, amb una trentena de magistrats distribuïts en seccions, per això una reorganització dels seus jutges és més senzilla que recórrer a altres sales.