Informe a Hisenda

El rei emèrit no és beneficiari de la Fundació Zagatka, segons Liechtenstein

  • Aquesta fundació, constituïda pel seu cosí Álvaro d’Orleans-Borbó, va pagar vols de Joan Carles I

El rei emèrit no és beneficiari de la Fundació Zagatka, segons Liechtenstein

PATRICIA DE MELO MOREIRA

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’Agència Tributària d’Espanya ha rebut resposta de l’Administració Tributària de Liechtenstein en què aquesta detalla que el rei emèrit no és beneficiari de la Fundació Zagatka, que va ser constituïda pel cosí de Joan Carles I, Álvaro d’Orleans-Borbó, en aquest principat. Segons ha avançat ‘El Español’ i ha confirmat en fonts jurídiques Europa Press, l’extens document que Liechtenstein ha enviat a l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) de l’Agència Tributària revela que no els consta que l’emèrit, que resideix als Emirats Àrabs Units des de fa més d’un any, tingui res a veure amb aquesta Fundació i que no té cap poder per donar instruccions. Altres fonts afegeixen a Europa Press que, després de revisar el document remès, es tracta d’una resposta a una sol·licitud d’informació de l’ONIF que busca verificar que les regularitzacions amb Hisenda de l’emèrit són completes i veraces.

Fins al moment, l’advocat que representa Joan Carles I en les diligències d’investigació obertes contra ell a la Fiscalia del Tribunal Suprem ha informat de dues regularitzacions a Hisenda per un total de 678.393,72 i 4.395.901,96 euros, respectivament, abonades els passats desembre i febrer, respectivament.

Obertura de la inspecció

El mes de maig passat, l’Agència Tributària (AEAT) va notificar al rei emèrit l’obertura d’una inspecció i li ha demanat més informació per comprovar la veracitat de les regularitzacions que ha presentat i que han permès aflorar aquests gairebé 5 milions d’euros, la major part presumptament relacionats amb vols privats que li va sufragar Zagatka, segons van confirmar a Europa Press fonts coneixedores de l’expedient.

Prèviament, l’advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez Junco, es va dirigir al març per escrit a Zagatka per reclamar-li la documentació sobre les despeses que justifiquen la regularització davant Hisenda realitzada per l’exmonarca per import de 4.395.901,96 euros.

Fonts coneixedores del document remès per Liechtenstein indiquen que el destacable és que es confirma que la fundació del cosí de l’emèrit va pagar vols privats al que fos monarca d’Espanya, a través d’agències de viatges, però que no hi ha cap opacitat ni compte que no estigui a mans ja de l’Agència Tributària. Ara, Hisenda ha de comprovar que els pagaments de Zagatka coincideixen amb el regularitzat per Joan Carles I.

En ocasió de la segona de les regularitzacions, l’advocat del rei emèrit va indicar en una breu nota que aquesta declaració es realitzava «sense requeriment previ de cap classe». Explicava que la presentació d’aquestes autoliquidacions complementàries es correspon amb les rendes derivades de l’assumpció, per la Fundació Zagatka, de «determinades despeses per viatges i serveis realitzats per S.M. dels quals podrien derivar determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades».

La fundació Zagatka ha sigut objecte de les indagacions del fiscal suís Yves Bertossa i ha sigut esmentada en les seves declaracions davant la justícia de l’esmentat país per l’examant del rei emèrit Corinna Larsen, ja que l’empresària va dir al fiscal suís que Joan Carles I li havia comentat que li pertanyia.

Possible responsabilitat penal

L’al·lusió de l’advocat a la falta de requeriment previ era important, ja que l’advocat de Joan Carles I es recolza en les denominades excuses absolutòries que contempla l’article 305.4 del Codi Penal, cosa que li permet quedar exempt d’incórrer en delictes fiscals per aquest assumpte. Segons l’esmentat article, queda lliure de responsabilitat «qui regularitzi la seva situació tributària, en relació amb els deutes a què es refereix l’apartat primer d’aquest article, abans que se li hagi notificat per l’Administració tributària la iniciació d’actuacions de comprovació».

Els pagaments s’haurien realitzat fins al 2018, posteriorment a l’abdicació en Felip VI el juny del 2014, moment en què Joan Carles I va perdre el privilegi de la inviolabilitat que tenia com a cap d’Estat. El rei emèrit apareixeria com a beneficiari de Zagatka fins al mes de juny passat, quan la fundació va modificar els seus estatuts i va suprimir Joan Carles I i els seus tres fills com a beneficiaris.

Notícies relacionades

A principis del mes de novembre passat, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va revelar l’existència d’una tercera investigació relativa al rei emèrit, que s’uneix a les altres dues ja obertes a la Fiscalia per possibles comissions procedents de l’AVE a la Meca i a l’expedient sobre les targetes opaques. La tercera investigació, arran d’una denúncia del servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), rastreja l’existència de 10 milions d’euros en un compte actiu a l’illa de Jersey que Joan Carles I hauria intentat moure.

Aquest dilluns, el diari ‘El País’ avançava que la Fiscalia havia notificat a l’advocat de l’emèrit al juny, al novembre i al desembre del 2020 l’obertura de diligències i el convidaven a personar-se. Fonts consultades sobre aquest punt apunten que en aquestes notificacions no es detallaven delictes i només s’apuntava que eren fets amb «implicacions penalment rellevants».