La fiscalia va notificar al rei emèrit les seves investigacions abans que regularitzés

La fiscalia va informar el rei emèrit a través del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, de l’obertura de les diligències d’investigació obertes en contra seva, per dilucidar si va cometre algun tipus de delicte pel qual hagi d’interposar una querella o, al contrari, descarta la conducta irregular i procedeix a l’arxivament de les actuacions, abans que es produïssin les dues regularitzacions fiscals que va fer. En principi, una regularització fiscal per conjurar la imputació per un delicte ha de ser «espontània, veraç i completa». Però les coses no són tan senzilles en una investigació penal i més quan la persona investigada és el cap de l’Estat, que, independentment del futur que esperi a aquestes diligències, ja ha pagat a la Hisenda pública cinc milions d’euros.

Com va avançar EL PERIÓDICO, la Fiscalia va informar oficialment a principis de novembre del 2020 el rei Joan Carles, a través del bufet de la seva defensa de les diligències d’investigació obertes i, en concret, de la relativa a l’ús de targetes a nom de qui havia sigut el seu ajudant de camp, el coronel de l’Exèrcit de l’Aire Nicolás Murga, alimentades amb els diners d’Allen Sanginés-Krause. Amb aquesta notificació al seu poder va presentar a Hisenda els 678.393 euros amb què va fer la seva primera regularització i es va avançar així a la formalització d’una querella del Ministeri Públic en què quedessin negre sobre blanc els delictes que va poder cometre al no declarar els diners que gastava.

El diari ‘El País’ ha informat aquest dilluns que la primera notificació es va produir el juny del 2020 en relació amb les primeres diligències obertes contra l’exmonarca: les relatives als 65 milions d’euros que la monarquia saudita li va entregar en relació amb la construcció de l’AVE a la Meca, segons se sent que diu la seva examant Corinna Larsen a l’excomissari José Manuel Villarejo en una entrevista que van tenir a Londres el 2015 i la gravació de la qual es va trobar al registrar la seva vivenda i despatx. Al sol·licitar l’ajuda de les autoritats suïsses, que investiguen l’actuació dels seus bancs al rebre aquests diners en certs comptes de fundacions, el Ministeri Públic espanyol es referia a Joan Carles I com a comissionista internacional.

Roda i viatges

L’obertura de les terceres diligències, aquestes per un dipòsit al paradís fiscal de Jersey, es va comunicar a l’opinió pública a través d’una roda de premsa de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, que es va incorporar a l’equip de fiscals del Tribunal Suprem encapçalat pel tinent fiscal, Juan Ignacio Campos, que s’ocupa de les indagacions.

Notícies relacionades

El PP lamenta que Sánchez opti per una "agonia lenta" i rebutja la censura: "Arribarem a la Moncloa d'una manera molt més neta"

Sánchez admet que ha perdut la majoria social i resistirà fins al 2027: "Lliurar el país al PP i Vox seria una irresponsabilitat"

Cap de les tres diligències obeeixen, almenys en la part que se n’ha conegut, que per la seva naturalesa són secretes, al motiu de la segona regularització que va fer el rei emèrit per més de quatre milions d’euros. En aquest cas va ser per les despeses per més de vuit milions d’euros en viatges sufragats per la fundació Zagatka del seu cosí Álvaro d’Orleans, que ha declarat com a testimoni davant els fiscals espanyols i ha justificat aquest desemborsament en el carinyo que sent per la monarquia.

En aquesta segona regularització, que continuen estudiant els fiscals i l’Agència Tributària, es compliria llavors el requisit d’espontaneïtat, però deixaria la primera en dubte perquè potser no va ser «completa i veraç», com marca la legislació per evitar el delicte.