Sánchez rescabala Aragó amb els Jocs d’hivern després de la taula de diàleg amb Catalunya

Com deia aquest mateix dimecres el mateix Pedro Sánchez, les imatges i els gestos en política importen, i importen molt. Per això, no era casual la següent parada de la seva agenda després de la reunió de la taula de diàleg a Barcelona: Aragó. Junt amb el president regional, el socialista Javier Lambán, un dels barons que any abans més confrontava amb ell però amb qui ha reconduït relacions en els últims mesos, i de manera ostensible. Tots dos van comparèixer junts a la seu de l’Executiu autonòmic, a l’Edifici Pignatelli de Saragossa, per presentar la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern per al 2030, candidatura que Aragó comparteix amb Catalunya, que organitza el Comitè Olímpic Espanyol i que s’haurà de formalitzar el 2022. I en aquesta declaració conjunta, Sánchez va garantir al mandatari regional que no hi haurà greuges entre les dues comunitats en el lideratge d’aquest projecte comú. Totes dues hi estaran implicades, va remarcar, «en peu d’igualtat».

Notícies relacionades

Sánchez i Aragonès posen el rellotge a zero per a un diàleg «sense pausa ni terminis»

La taula de diàleg, en cinc claus

Les imatges de la taula de diàleg al Palau de la Generalitat, d’ahir dimecres, encara eren fresques. Un fòrum que no té «absolutament cap futur», segons havia afirmat el mateix Lambán dilluns passat. Per això va ser molt insistent que Aragó vol pilotar els Jocs Olímpics, si finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) els concedeix a Pirineus-Barcelona, en peu d’igualtat amb la Generalitat. Aragó, els ciutadans del qual es consideren «germans dels catalans» —pels vincles econòmics «fortíssims» i les relacions familiars i personals—, entén que té «molts títols per reivindicar-se com a actor fonamental en la construcció d’Espanya com un gran país», va sostenir Lambán, «però en peu d’igualtat amb els altres». «No som més que ningú, però tampoc menys que ningú —va emfatitzar—. He dit fins a la reiteració que els aragonesos hem sigut pocs, però mai poc». I va seguir amb l’avís: «No estarem en condicions de socis subalterns o residuals, sí com a socis en peu d’igualtat amb els altres. Jo ja sabia que el president del Govern està en aquesta posició, com ho està el president del COE», Alejandro Blanco.

Lambán va advertir que la candidatura als Jocs només podrà prosperar si treballen conjuntament Aragó, Catalunya i el Govern central, a més del COE. I serà, per al Pirineu, una «oportunitat formidable», amb un «abast d’Estat descomunal», també per les «circumstàncies» que s’han viscut Catalunya i la resta d’Espanya en els últims anys. Una referència inequívoca a l’esquinçada que va provocar el procés. «Si aconseguim posar-nos d’acord», va sostenir, el «reconeixement» que rebria la recerca d’una solució al conflicte seria brutal, un «pas absolutament gegant». I per a Aragó és «molt important» perquè és una comunitat «plenament concernida amb el que passi amb Espanya». Els Jocs, en definitiva, com un element que serveixi de matalàs, d’oli per greixar les relacions de Catalunya i Espanya.