Negociació estancada

El Govern no aconsegueix acordar una reforma dels lloguers després de 10 mesos

  • Els socialistes rebutgen limitar el preu dels arrendaments, com van pactar Sánchez i Iglesias l’octubre del 2020

  • Els morats es resisteixen a acceptar les propostes de congelar el mercat o oferir incentius fiscals als llogaters

El Govern no aconsegueix acordar una reforma dels lloguers després de 10 mesos

Efe / Javier Lizón

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Al tall de les 22.00 hores del 26 d’octubre del 2020, els equips negociadors del PSOE i d’Unides Podem van aconseguir salvar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021. Els morats havien amenaçat hores abans de no recolzar els comptes públics si aquests no recollien una reforma dels lloguers i els socialistes van acabar acceptant part de les seves exigències. L’endemà, el 27 d’octubre, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van presentar els Pressupostos i un acord addicional per impulsar una llei de Vivenda que recollís la possibilitat d’abaixar els preus dels lloguers. Deu mesos després, aquell compromís continua sense complir-se i les negociacions estan en punt mort.

«S’establiran mecanismes de contenció, o eventualment baixada dels preus, tant dels nous contractes com dels contractes existents», diu el text que Sánchez i Iglesias van rubricar a l’octubre [Aquí en PDF]. Aquests mecanismes, es van comprometre, estarien recollits en una nova llei de Vivenda que, en el termini de tres mesos, seria aprovada pel Consell de Ministres i un mes després arribaria al Congrés. No obstant, a finals de febrer, els dos socis continuaven enredats en la recerca d’una solució.

Des d’aleshores, els lloguers han anat patint lleugeres baixades, degut en part a la pandèmia. La menor mobilitat geogràfic i el nombre de pisos destinats al turisme que van entrar en el mercat tradicional van provocar una caiguda dels preus que, a poc a poc, s’han anat recuperant. El Banc d’Espanya, en un informe emès a principis d’agost, apuntava que viure de lloguer a Barcelona o Madrid és un 82% més car que a la resta de ciutats espanyoles. I, de moment, així continuarà sent davant la incapacitat de socialistes i morats d’acordar mesures que ho evitin. La disputa resideix en la redacció que fa referència a una «eventualment baixada dels preus». Els socialistes es neguen a intervenir el mercat d’aquesta manera i els morats s’aferren al pactat.

Recanvi d’equips i tensions

Aquestes quatre paraules –i tota la càrrega política i les conseqüències econòmiques que poden comportar– han provocat al si del Govern de coalició més d’una fricció. L’exvicepresident segon va arribar a acusar l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, de «tensar» l’aliança al «trair» el pactat en matèria de lloguers. Iglesias va arribar a marcar-se com a objectiu principal abans de sortir de l’Executiu per presentar-se a les eleccions madrilenyes l’aprovació de la llei de vivenda amb una regulació dels lloguers. Però, a la vista està, no va poder.

La ministra de Drets Socials i nova líder de Podem, Ione Belarra, va agafar a l’abril el relleu de Iglesias i la interlocució amb Ábalos. No obstant, les propostes que cada equip va posar sobre la taula van ser rebutjades de ple. Dos mesos després, el que va ser responsable de Transports va anunciar que el Govern recorreria la llei catalana de vivenda que habilitava posar límits als preus del lloguer. Una vegada més, els arrendaments van tornar a obrir esquerdes en la coalició.

El juliol passat, en la crisi de Govern que va obrir Sánchez, Ábalos va abandonar l’Executiu i va ser substituït per l’exalcaldessa de Gavà (Barcelona) Raquel Sánchez Jiménez. A priori, els morats van observar amb bons ulls aquest recanvi ja que la barcelonina havia demanat regular els lloguers durant el seu mandat a l’Ajuntament. No obstant, la seva arribada al ministeri va paralitzar les negociacions a l’espera que es posés al dia de tots els temes. Pel mig, a més, va arribar l’agost i les vacances estiuenques. Fonts morades expliquen que, en el dia d’avui, només han mantingut una reunió amb Sánchez Jiménez en la qual es va mantenir en la línia d’Ábalos. Continua sense haver-hi acord.

Sense una solució conjunta

L’última proposta que els socialistes van posar sobre la taula a mitjans de juny, expliquen fonts de la negociació, va ser posar límit als lloguers en aquelles zones que es declarin tensades per un període de tres anys. Aquesta mesura s’aplicaria també a nous contractes. És a dir, durant aquest període de tres anys, els propietaris no podrien llogar els immobles per una quantia superior a la del contracte anterior. A més, mantenen el seu plantejament d’oferir incentius fiscals als amos de pisos que rebaixin els preus. Fonts del Ministeri de Transports expliquen que la intenció és oferir «seguretat jurídica» i confien a tancar aviat aquest aspecte, l’única arracada de la nova llei de vivenda.

Notícies relacionades

L’endemà, el Ministeri de Drets Socials va rebutjar la mesura. L’única solució, van insistir llavors i ara, és posar en marxa mecanismes que permetin «abaixar» els preus. La contraproposta que va llançar la secretària general de Podem és que els nous contractes de lloguer, a les zones tensades, s’hauran d’adequar als índexs de referència de preus del Ministeri de Transports. D’aquesta manera, si un propietari renova o firma un nou contracte haurà de rebaixar el preu fins al límit marcat. A més, plantegen que si el preu del contracte anterior estava per sota de l’índex s’hauran de mantenir igual.

Malgrat el cúmul de propostes de cada partit, deu mesos després continuen sense complir el seu compromís i les pujades abusives del preu dels lloguers es continuen produint.