El diccionari de l’IEC deixa d’associar la paraula ‘tarat’ a persones amb problemes de salut mental

Segons explica Sandra Montserrat, filòloga i integrant de la Comissió Lexicogràfica de l'IEC, 'tarat' es va introduir perquè era un participi que no s'explicava en relació amb el verb, i perquè es va detectar que era un mot usat socialment. Però la discussió interna (tot nou mot del diccionari és fruit d'un llarg i rigorós procés de discussió i anàlisi) va ser intensa perquè la paraula era ofensiva. Per això es va introduir en la definició que es fa servir "despectivament".

Mar Novell, coordinadora de comunicació i premsa a Salut Mental Catalunya (SMC), recorda precisament que la protesta es va fer amb aquests arguments: “Vam explicar per què accepcions com aquesta no són neutrals: formen part d’un vocabulari històricament utilitzat per menysprear i deshumanitzar les persones amb problemes de salut mental. I, sobretot, vam insistir que l’autoritat lingüística del diccionari atorgava legitimitat a un ús que des de fa massa temps genera dolor”. La definició de l’IEC incloïa, a més, un exemple: “Tenia un veí tarat. Tothom el considerava el tarat del poble”.

D’entrada, l’IEC va respondre a les protestes i, segons SMC, va escriure a l’entitat el següent: “Entenem que la indicació “dit despectivament” pot potenciar els esforços per evitar l’estigmatització de les persones que pateixen un trastorn mental. Qui faci servir el mot tarat, tarada ho farà com un acte de menyspreu, i el diccionari normatiu de la llengua catalana des d’ara ho certifica i pot ajudar a perseguir aquest ús certament injust". Dit això, van assegurar que revisarien els criteris d’inclusió d’aquest tipus d’usos, atenent la petició de la federació d’entitats, que representen persones amb trastorns mentals i les seves famílies.

En aquest sentit, i després dels arguments de Salut Mental Catalunya, la Comissió Lexicogràfica es va reunir novament i va retirar la referència a la salut mental. "Es va explicar el cas al ple de la Secció Filològica, la carta de l'entitat, i recordo que vam estar tots d'acord i el President de la Secció ens va dir que era veritat que la qüestió no estava ben resolta, i per això s'ha canviat, ens van convèncer", descriu Montserrat, que posa el cas en context: tots els mots i accepcions ofensives per a les minories o col·lectius que es puguin sentir ofesos no són acceptades. Aquesta filòloga confirma, doncs, que ha sigut l'impuls de les entitats el que ha aconseguit el canvi: "La nostra feina te a veure amb la societat, no estem a una torre d'ivori, hem de mirar sempre el que passa al nostre voltant":

El canvi

Actualment, la definició de tarat ja no inclou el trastorn mental i se centra en una manera despectiva de definir el comportament no normal d’una persona: “Que té un comportament anòmal, estrany o mal vist, dit despectivament”, i hi posa dos exemples: “El tarat del meu veí canta òpera de matinada. Es pensaran que estàs tarat si només dius disbarats”. Se centra, doncs, en el comportament no normal d’una persona. Les entitats se’n feliciten: “És una mostra que el diàleg funciona —afirma Novell—, que la societat civil pot incidir, que les institucions escolten, i que les discussions sobre el llenguatge no són batalles menors, sinó que afecten la dignitat i els drets de les persones”.

Un procés llarg

Per a que la Secció Filològica de l'IEC accepti un nou mot, abans es porta a terme un exhaustiu procés d'anàlisi. Poden proposar mots els experts, però també persones, entitats i institucions. Un cop arriba la proposta, es fa un informe complet de la "vida" d'aquesta paraula. Els integrants de la Comissió Lexicogràfica es poden interpel·lar per escrit. El procés es repeteix dues vegades fins que es sotmet a votació de la Comissió i del plenari de la Secció Filològica. 'Tarat' també es va introduir, el 2023, fruit d'aquest procés previ de deliberació.

Paraules que fereixen

Notícies relacionades

Míriam, filla d’una persona gran amb brots psicòtics: «És com si estigués posseïda»

Aurora Coca, 89 anys: «Ganes de viure? Per a què? Ja ho tinc tot fet»

Aquest cas és només un exemple més de com l’evolució de la sensibilitat social força canvis en les definicions de les paraules. El 2015, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) va canviar l’accepció de "trapacero" (en castellà) en la definició de "gitano", argumentant que es tractava d’un “ús ofensiu o discriminatori”. Això va passar després d’una campanya de sensibilització de les entitats del Consell Estatal del Poble Gitano.

El gener del 2024, el Congrés va aprovar canviar la Constitució espanyola per substituir el terme “disminuïts”, de l’article 49, pel de “persones amb discapacitat”. El president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, Luis Cayo, va advertir, tanmateix, que el canvi d’un article “no resoldrà la vida de les persones amb discapacitat i la de les seves famílies”, que diàriament es troben amb infinitat de restriccions, barreres i discriminacions, però sí que ajudarà que s’assentin les bases perquè “el procés irreversible d’inclusió, participació i plenitud es produeixi més de pressa”.