La Generalitat, predisposada a ampliar el Prat, però amb condicions

En aquest sentit, i sempre segons aquest document, «s’hauran de treballar i projectar amb molta més precisió els diferents escenaris possibles, analitzant tant la longitud total de pista requerida en funció de les necessitats, com la ubicació de l’eventual allargament. Aquesta anàlisi haurà de fer compatible la demanda prevista amb els impactes acústics i l’afectació al medi natural i les zones agràries».

La proposta d’Aena va ser rebuda pels ajuntaments amb escepticisme i alguns, com el de Barcelona, hi mostren reticències. El Consistori de la Ciutat Comtal reclama estudis sobre els «fluxos de passatgers i mercaderies previstos i associats al projecte», i suggereix la possibilitat de l’«alimentació de vols de llarg radi mitjançant enllaços ferroviaris d’alta velocitat». Curiosament, l’Ajuntament de Gavà, governat fins al moment per l’ara ministra Raquel Sánchez, també al·lega –al resum del Govern sobre les posicions d’uns i d’altres– no poder «realitzar un pronunciament tècnic definitiu per falta de temps material per encarregar els estudis necessaris per abordar la qüestió i plantejar alternatives». El Prat va més enllà i apunta que en una primera anàlisi sobre els avions de vols intercontinentals porten a «fer no necessària l’ampliació de la pista en debat» perquè «un número molt reduït de les operacions d’aeronaus ‘widebodies’ va utilitzar la pista llarga per a l’enlairament» i també en reclama més informació.

Aena detalla que proposa una ampliació de 500 metres de la pista «cap a la capçalera de l’estany de la Ricarda per a, d’acord amb l’anàlisi d’alternatives realitzada, allunyar el soroll de les poblacions i ser una solució constructivament més senzilla per repartir l’ampliació entre les dues capçaleres». Afegeix que s’ha estudiat el cas amb diverses consultories internacionals, com Enaire i Nats, i arriba a la conclusió després d’això que «aquesta alternativa és l’única que fa compatible el règim de pistes segregades amb la de 90 operacions/hora» que és l’objectiu perquè l’aeroport sigui un ‘hub’ internacional. Aena apressa les administracions a incloure ja la proposta al DORA (Document de Regulació Aeroportuària), per fixar les inversions del quinquenni 2022-2026, a què algunes administracions s’oposen per la pressa i en demanen un «ajornament». Aena es planta i considera «inviable» aquest ajornament.

Horitzó del setembre

A les conclusions al respecte descrites pel Govern, s’indica que, davant la pressa d’Aena, «les administracions locals i la Generalitat consideren que la definició precisa del nou camp de vol de l’aeroport de Barcelona no és possible amb un termini temporal amb horitzó al setembre». I demanen que la futura redacció del Pla Director sigui «el marc de treball adequat per ajustar i aprofundir en la proposta inicial».

Al document es constaten altres aspectes on sí que hi ha més acord. Es tracta d’incloure les estacions d’alta velocitat als aeroports de Girona i Reus, connectar l’alta velocitat amb l’aeroport de Barcelona, consolidar l’operació en règim de pistes segregades al Prat, disposar de més destinacions i freqüències intercontinentals (si bé l’ajuntament de Barcelona exigeix una justificació «clara» del retorn d’aquesta opció en forma de demanda de passatgers, activitats econòmiques, empreses i adverteix d’un canvi de demanda associat a la situació de la Covid i a l’augment del teletreball), així com donar compliment a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea. L’Ajuntament del Prat recorda en aquest aspecte «els no compliments dels acords de 1999» en matèria de preservació mediambiental i adverteix de la dificultat d’emprendre nous projectes amb el precedent de l’emplaçament previ mediambiental de la UE.

Les raons «imperioses» d’Aena

Hi ha consens en el fet que abans d’elaborar el Pla Director i la nova proposta es formuli una consulta a la Comissió Europea sobre la Directiva d’Hàbitats. No obstant, Aena fa constar de forma explícita: «En aquesta consulta prèvia els arguments a utilitzar es basarien en l’existència de raons imperioses d’interès públic de primer ordre, que es podrien sintetitzar en la protecció de les condicions dels ciutadans, la millora de les condicions econòmiques de les persones i raons d’interès públic». Aquesta consulta, adverteix l’ens estatal, allarga el procés d’aprovació d’un nou Pla Director.

Les compensacions mediambientals

Notícies relacionades

L’ampliació del Prat o com Aena es menja (per ara) el relat de país

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Sobre les compensacions que ofereix Aena per l’impacte mediambiental de la seva proposta, s’observa una posició crítica de les administracions. L’Ajuntament de Barcelona exigeix un informe d’impacte ambiental «complet» i global, que vagi més enllà de la Ricarda, abans de prendre qualsevol decisió. El Prat critica a Aena que algunes de les compensacions que ofereix estaven ja incloses en promeses anteriors. Viladecans exigeix un seguiment d’allò promès. I la Generalitat també demana una avaluació ambiental «completa» que no encavalqui la proposta d’Aena amb espais prèviament proposats per la Generalitat. Aena proposa mantenir un terç de l’estany actual i mantenint-hi l’actual canalització d’accés. Ofereix millorar la seva proposta inicial.

Un debat obert

El text elaborat per la Generalitat espera que en els pròxims dies els tècnics de cadascuna de les administracions implicades hi facin aportacions. El pròxim dimarts el document serà definitiu en una primera versió, com a material de treball perquè cada actor implicat el pugui utilitzar com consideri oportú en els debats successius i davant l’opinió pública.