L’AMPLIACIÓ DEL PRAT

Qui és qui en el debat sobre l’aeroport

Qui és qui en el debat sobre l’aeroport

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

La decisió final que prengui el Govern en relació ala ampliació de l’aeroport de Barcelona no està presa. El veredicte final dependrà de nombrosos factors. Interns i externs. Factors que afecten l’interior dels dos partits de l’Executiu, que tenen a veure amb la posició dels municipis afectats, amb la pressió empresarial, la rèplica mediambientalista, i la posició tècnica que expressen diversos experts. Aquesta és la radiografia, a data d’avui, de la posició d’uns i d’altres a l’espera d’una decisió que no arribarà fins al setembre.

El president Pere Aragonès

El nou cap del Govern ha mantingut una posició ambigua. En seu parlamentària, Aragonès ha assegurat que «apostarà per les mesures que aportin «prosperitat» a l’economia catalana, però afegint que, sota cap pretext, es traçarà el futur de Catalunya en clau «desenvolupista». Un discurs ambigu. Quan els seus li requereixen més concreció, en privat, es remet a la posició que acabi tenint la Comissió Europea, que és clau a l’hora d’acceptar o no l’ampliació en uns terrenys amb qualificació de protecció mediambiental d’acord amb la Xarxa Natura 2000.

El vicepresident Jordi Puigneró

El número dos del Govern i cara més visible de Junts a l’Executiu ha fet una aposta més obertament favorable a l’ampliació que la d’Aragonès: «Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per a l’economia del segle XXI». Però Puigneró també neda i guarda la roba. És conscient de l’oposició interna al seu partit, i el seu perfil clarament sobiranista i contrari a les posicions de l’Estat fa que pugui ser receptiu als missatges interns que rep i que van en la línia de desconfiar d’una aposta estatal «de l’Ibex 35», segons aquestes versions.

La consellera de Medi Ambient

La consellera de Medi AmbientTeresa Jordà, d’ERC, ha sigut explícita. De bracet de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat no atacar el patrimoni mediambiental de l’entorn de l’aeroport. Jordà exerceix pressió interna cap als seus companys de partit, inclòs el president, i de Govern, siguin d’ERC o de Junts. Però és conscient que arguments com el de la creació de llocs de treball tenen calat en l’opinió pública.

Junts per Catalunya

Junts per CatalunyaEl partit de Carles Puigdemont té, entre d’altres, un debat pendent: quina posició adopta sobre la proposta d’ampliació. El Consell Nacional, el màxim òrgan entre congressos, havia de reunir-se ben aviat, però s’ha traslladat al setembre. D’aquesta manera, es guanya temps. D’una banda, les direccions locals del partit al Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels estan en peu de guerra contra el projecte. De l’altra banda, l’exconseller Ramon Tremosa, l’expresident de la Cambra i diputat Joan Canadell, entre d’altres, són entusiastes de l’ampliació i la defensen per tots els mitjans. Però davant tenen el director del Port i també exconseller Damià Calvet, que reclama una resposta més meditada que analitzi possibles alternatives. Puigdemont no ha mostrat una posició definitiva, tampoc ho ha fet el secretari general, Jordi Sànchez, que té pendent una visita a la Ricarda, l’espai natural protegit que està en escac en aquesta operació.

L’Ajuntament de Barcelona

Tampoc el consistori de la capital catalana té una posició unívoca. L’alcaldessa, Ada Colau, s’ha enfrontat vivament al president d’Aena, Maurici Lucena, a la cimera inicial a la Generalitat. I ha apostat clarament per buscar alternatives al «ho tot o res» que planteja l’ens aeroportuari de l’Estat. En canvi, el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, del PSC, està del costat dels postulats del Govern del PSOE.

Aena

AenaEl president d’Aena i exdiputat del PSC, Maurici Lucena, ha aconseguit enutjar uns i altres a l’hora d’exigir amb vehemència a tots els seus interlocutors institucionals catalans que donin un sí immediat i sense fissures a la inversió de 1.700 milions d’euros. Els partidaris i detractors del pla coincideixen en una idea: «Les formes no són el seu fort». Els qui el coneixen des de fa anys admeten que ha anat assumint un to excessivament reptador i vehement que no ajuda precisament a convèncer els no poc actors d’entrada escèptics o que reclamen més informació, dades i arguments. Lucena ha aplicat la pressió com a estratègia.

El territori

El territoriEls municipis afectats directament (el Prat, Viladecans, Castelldefels i Gavà) han fet front comú en contra de l’ampliació. Per diversos motius, des del mediambiental al de l’impacte sonor de la multiplicació de les operacions aèries que suposaria l’operació, basada, a més, en l’enlairament i aterratge d’avions de gran mida. Tant els regidors socialistes com els grups a l’oposició (JxCat inclòs) defensen una posició crítica, reclamen alternatives i una visió diferent de la del desenvolupament pel desenvolupament, i insten a aprofitar la connexió amb els aeròdroms de Reus i Girona.

El món empresarial

D’una manera similar a l’assajada anys enrere per reclamar més atenció a les infraestructures catalanes, els pesos pesants de l’empresariat català han fet front comú per acceptar l’oferta d’Aena. Unes 200 entitats van apel·lar amb rotunditat el Govern al juny a tirar endavant amb aquesta iniciativa, amb les compensacions que siguin necessàries per l’afectació a l’àrea de la Ricarda.

Les entitats ecologistes

Notícies relacionades

Unes cinquanta d’associacions, sota el paraigua Zero port, i SOS Llobregat reclamen al Govern una moratòria indefinida per parar el projecte de l’ens aeroportuari estatal. La posició d’aquestes entitats ha anat prenent cos en debats públics i es nodreix d’experts en trànsit aeroportuari. La seva oposició es basa en criteris no només mediambientals, sinó en la viabilitat d’una ampliació, atesos els precedents de projectes a Londres i Amsterdam que han sigut finalment no executats en vista de la nova formulació de les operacions aèries, sense tanta necessitat d’aeronaus de gran mida.

La UE

Les institucions comunitàries poden ser la clau. Els qui no volen haver d’assumir la patata calenta confien en la possibilitat que sigui Brussel·les la qui rebutgi aixecar la protecció mediambiental a la Ricarda i, per tant, malmetre els objectius d’Aena. Els partidaris del pla creuen, en canvi, que si hi ha un consens polític suficient a favor d’un mínim comú denominador, la UE estarà del costat de la iniciativa indefectiblement.