Els reptes del remodelatge Executiu

El nou Govern es dirigeix a Catalunya amb accent econòmic en la seva estrena

  • La portaveu remarca que el full de ruta no ha canviat, però Catalunya «es mereix» que es parli d’ella d’una altra manera, com el seu potencial industrial

  • Rodríguez i Alegría posen en relleu el primer PERTE, la injecció dels fons europeus, la inversió en educació o en la rehabilitació de vivendes

El nou Govern es dirigeix a Catalunya amb accent econòmic en la seva estrena

DAVID CASTRO

5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Sobre el paper, la línia estratègica del Govern cap a Catalunya no ha canviat. Pedro Sánchez continua apostant per la «concòrdia», pel «retrobament». Però les cares dels exposats en primera línia ja no són les mateixes. No hi ha la vicepresidenta Carmen Calvo, ni Juan Carlos Campo com a titular de Justícia, ni María Jesús Montero com a portaveu, ni tan sols Miquel Iceta és el responsable ja de Política Territorial, tot i que no estarà apartat del diàleg amb la Generalitat. La batuta ara la porten d’altres. Amb una altra empremta. La que va marcar, des del principi, la nova portaveu, la castellanomanxega Isabel Rodríguez.

Es va notar de seguida en la roda de premsa que va seguir el Consell de Ministres d’aquest dimarts, el primer després de la profunda remodelació empresa per Sánchez. Una compareixença que va seguir el «traspàs de micròfons» entre Montero i Rodríguez, la foto de família i la reunió del Gabinet (a la seva sala habitual, per cert, no l’habilitada en els temps durs de la pandèmia, una altra imatge més del canvi de cicle). La titular de Política Territorial es va reivindicar de l’escola d’Alfredo Pérez Rubalcaba –«el millor ministre portaveu»–. I va seguir a ulls clucs el consell que li va donar quan ella va arrencar la seva carrera política a la seva terra, amb tot just 27 anys i com a portaveu de la Junta de Castella-la Manxa: «No donis un titular. Més aviat dona el titular que tu vulguis donar».

Rodríguez va ser cauta. Sobre Cuba, remetent-se al comunicat donat per Exteriors. I sobre Catalunya, també. No la va introduir en la seva exposició inicial, més concisa i menys guerrillera que Montero. En les preguntes, va insistir que la direcció no ha canviat: «El president ha marcat molt bé aquesta ruta i aquesta serà la meva tasca com a ministra. Aprofundir en una decisió del Govern, millorar la convivència a Catalunya. S’han obert canals –llegeixin-se els indults, que no va citar–, eines, i s’han de saber aprofitar». Llavors va introduir un matís important: Catalunya, va assegurar, «es mereix que es parli d’ella en altres termes, com per exemple, territori líder en la indústria automobilística». El dia oferia amb safata aquest argument: el Consell havia aprovat el primer PERTE, que destinarà 4.300 milions d’euros a la indústria del cotxe elèctric i connectat.

Cuba «no és una democràcia»

Catalunya, va assegurar, és una «peça clau» del desenvolupament territorial del país, però s’ha d’anar més enllà dels assumptes que monopolitzen l’actualitat i atendre altres qüestions, com la seva indústria del motor o l’impacte que allà, i a la resta d’Espanya, tindran els fons europeus, que es canalitzaran a través del pla de recuperació a què aquest dimarts, precisament, l’Ecofin va donar el vistiplau, de manera que se n’alliberaran els primers 9.000 milions en les pròximes setmanes.

Rodríguez va refusar comentar les paraules d’Iceta, que abans d’abandonar Política Territorial va defensar que es voti en referèndum un hipotètic acord que inclogui qüestions com la millora de l’autogovern i el finançament. Un «vestit a mida». La portaveu es va prometre no «interpretar» les opinions dels membres del Gabinet, perquè la seva comesa és traslladar les «decisions del Govern». Asseveració que valia també per no comentar la posició d’Unides Podem respecte a Cuba, al defensar que no és una dictadura. Tampoc la va definir així Rodríguez ni, a la nit, en una entrevista a ‘Informativos Telecinco’, el mateix president. «No és una democràcia, no ho és».

La titular de Política Territorial no té data per a la comissió bilateral Generalitat-Estat que, segons van pactar Sánchez i Pere Aragonès, s’hauria de reunir al juliol. La portaveu es va esforçar a destacar que, pel fet de procedir de Ciudad Real, no variarà el rumb de la política de l’Executiu respecte a Catalunya. Els llaços afectius entre manxecs i catalans «són molts». «No hi ha cap dubte del meu afecte a Catalunya i als catalans», va remarcar.

La mirada «diferent» de Rodríguez

Des de la Moncloa, defensaven la mirada «diferent» de Rodríguez. No només més fresca, sinó també perquè «mira Catalunya des de fora de Catalunya i de Madrid». «Ni sobredosi de Catalunya ni visió ‘madrilenyocèntrica’. L’Espanya nova ha d’implicar una Catalunya nova que es modernitzi amb els fons europeus. Potser no convenç els independentistes, però sí els catalans que pensin en el dia a dia. Rodríguez arriba amb una mirada nova i neta, molt aferrada al món local», indicaven fonts de l’equip del president.

La compareixença va estar molt banyada de dades econòmiques. Així, segons va detallar Pilar Alegría, la nova titular d’Educació, el Govern va aprovar més de 1.185 milions d’euros perquè les comunitats inverteixin en política educativa (989 milions es destinaran a digitalització de l’ensenyament). I Rodríguez va donar compte de l’alliberament de 1.600 milions per a la rehabilitació de vivendes. Actuacions que podran sentir els ciutadans als seus barris i a les seves ciutats, va emfatitzar. Aquí hi havia una de les claus del canvi de Govern. La «proximitat» del local que vol infondre el líder socialista amb l’elecció de tres alcaldesses. Entre les quals, Rodríguez, exregidora de Puertollano.

Sánchez, a Telecinco, va defensar aquesta necessitat d’entrar en un temps nou. Calia «recarregar piles», «rejovenir» el Consell de Ministres. Rellevar un Executiu, «el de l’emergència sanitària», per un equip diferent. «No són cessaments, sinó canvis necessaris», relleus que «s’han de prendre amb la més gran de les naturalitats». El president no va voler aturar-se en els ministres sortints ni en les seves raons per destituir-los, més enllà de la seva insistència a entrar en una «nova etapa», marcada per la «recuperació i la modernització».

Notícies relacionades

Ni en José Luis Ábalos («un bon ministre, un gran secretari d’Organització»), ni en el seu ja exdirector de Gabinet, Iván Redondo. Va expressar la seva «enorme gratitud» per «els ministres» i els seus «col·laboradors més estrets», per la seva «fermesa» i la seva feina en un moment marcat per la «calamitat» més gran en un segle. Sánchez vol girar full ja. Que les imatges (i empremtes) del seu antic Executiu s’acabin esborrant. Pensa en eleccions i en l’alineació, la que va conformar dissabte, amb la qual pretén guanyar.