El procés canvia de fase

El Govern i ERC tanquen el cercle dels indults

  • Junqueras recull el guant del Govern sobre la mesura de gràcia i afegeix que la unilateralitat «no és desitjable»

  • Sánchez i Aragonès fan vots a Barcelona per l’entrada de l’Estat i la Generalitat en la fase de diàleg entre Estat i Generalitat

  • ¿En quines dates poden produir-se els indults del procés?

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, y el de la Generalitat, Pere Aragonès, han coincidido este lunes en Barcelona por primera vez desde la investidura del ’president’, el pasado 21 de mayo en el acto de Foment del Treball en el 250º aniversario de la patronal.

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, y el de la Generalitat, Pere Aragonès, han coincidido este lunes en Barcelona por primera vez desde la investidura del ’president’, el pasado 21 de mayo en el acto de Foment del Treball en el 250º aniversario de la patronal. / JOAN CORTADELLAS

Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La política espanyola va viure aquest dilluns una d’aquestes escenificacions que són tota una pista sobre com es planteja el futur. Feia setmanes que el president del Govern llançava missatges cada vegada menys ambigus sobre la seva intenció d’indultar els presos del procés. ERC havia respost amb distància, com si no anés amb ells. Sense rebutjar-los, és més, acceptant-los, però alhora recordant que la seva opció és l’amnistia. I exigint a Sánchez que deixés de marejar la perdiu i es decidís, en un sentit o o en un altre, sense més demora. Però faltava que algú recollís el guant, que plantés una pista d’aterratge de la mida de la que es pretén ara per al Prat. I aquest algú només podia ser una persona, el president del partit, condemnat a 13 anys i empresonat. Oriol Junqueras.

I és que era imprescindible que les dues parts es rendissin a l’escenificació. Perquè un, Sánchez, abans d’iniciar la campanya proindults va reclamar el compliment íntegre de les penes (14 d’octubre del 2019) i l’altre, Junqueras, va assenyalar (el 22 d’octubre del 2019) que «es podien ficar els indults on els cabés». A més, el cap de l’Executiu necessitava aquest gest ja mateix, a pocs dies de la nova manifestació de les tres dretes espanyoles a la madrilenya plaça de Colón. «És un moviment important que ajuda i deixa sense gas el Colón 2.0», van assenyalar fonts de la presidència del Govern.

Estudiada coincidència

I en una maniobra estudiada, com correspon a tota escenificació, Junqueras va enviar a un mitjà amb cobertura nacional (La Sexta) i a un altre català (el diari ‘Ara’) una carta en la qual assenyala que «hi ha gestos que poden alleujar el conflicte, pal·liar el dolor de la repressió i el sofriment de la societat catalana, i qualsevol gest en la línia de la desjudicialització del conflicte ajuda a poder recórrer aquest camí». Tot això el dia en què Sánchez i Pere Aragonès coincidien en l’acte del 250è aniversari de Foment del Treball, a Barcelona.

No és un canvi de discurs. «Per a nosaltres, l’amnistia és la nostra prioritat per acabar amb la persecució judicial. La qüestió no acaba ni amb els exiliats ni amb els presos, sinó que cal fer-la extensiva a la resta de les 3.000 persones que pateixen causes judicials», raona el president d’ERC en la missiva.

Més enllà de la situació judicial, Junqueras advoca, com va fer en el seu llibre a mitges amb Marta Rovira (‘Tornarem a véncer’) del gener, per la ‘via escocesa’, el referèndum «pactat» amb l’Estat. «És l’opció», diu la carta de dilluns, «que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. Perquè sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu a assolir».

Debat sobre la unilateralitat

Aquesta frase va ser entesa per Junts com una renúncia a la unilateralitat. Així, Elsa Artadi va afirmar que «l’independentisme té l’obligació d’explorar totes les vies, no descartar-ne cap». De fet, ERC la defensa, com es va aprovar en la seva ponència política del 2018, el text de la qual diu: «No podem descartar mai la via de tornar a fer-ho, si pot ser acompanyat de complicitats internacionals, però independentment de l’existència de l’acord amb l’Estat». Fonts del partit consultades van assenyalar que aquest text «continua plenament vigent. Només una ponència política en pot substituir una altra». «Junqueras només ha dit el que hem dit mil vegades», va apuntar aquesta font.

A ‘Tornarem a véncer’, Junqueras i Rovira afirmen que «la unilateralitat va ser conseqüència de la falta de voluntat de diàleg del Govern» i que si «el 2012 haguéssim començat per un referèndum unilateral, la societat no ens hauria seguit» i que «no es pot invocar frívolament la unilateralitat». Amb tot, el tàndem director d’ERC assevera que renunciar a les accions unilaterals «tenint en compte com és l’Estat espanyol, seria el mateix que renunciar a la independència».

‘Versalles’ a Foment

L’acte de Foment del Treball va suposar, doncs, la solemnització gairebé versallesca de l’inici del diàleg, amb permís d’aquella reunió prepandèmia a la Moncloa de la taula sobre el conflicte. Un diàleg que està disposat a portar endavant malgrat l’enrenou que ha generat en l’oposició. «Tinguem valentia i exemplaritat. Apostem per la concòrdia i pel retrobament. Sens dubte, el Govern d’Espanya així ho farà», va dir.

Notícies relacionades

Aragonès, per la seva banda, va explicar també que, tot i que els dos governs parteixen de posicions diferents, «totes s’han de respectar, i que el diàleg és «una oportunitat, però sobretot una obligació».