Llibre i vídeo

Avanç del missatge nadalenc

2
Es llegeix en minuts
El rey Juan Carlos graba un vídeo para pedir a los jóvenes que apoyen a su hijo

El rey Juan Carlos graba un vídeo para pedir a los jóvenes que apoyen a su hijo

Ostres, cada any arriba més aviat el Nadal. Els carrers amb les garlandes de llums posats al juliol i encesos a mitjans de novembre. El personal carregat de bosses en el cap de setmana de Difunts perquè trobes xollos de black friday i es poden anar comprant els regals de Reis. Els sopars d’empresa s’han fixat en el pont de la Constitució perquè així hi ha més lloc als restaurants, menys aclaparaments en els tardeigs i dies de sobra per recuperar-se de la ressaca. Tres mesos de torrons, caves i bombons al supermercat, deu setmanes de nadales i mercats ambulants, gorros de llana i bufandes amb 18 graus, ¿què més es pot demanar?

Notícies relacionades

Doncs un regi missatge de pau i concòrdia per al poble en aquestes dates entranyables: no podem esperar al 24 de desembre. Havia de ser Joan Carles I qui fes espòiler al seu fill i llancés als quatre vents una comunicació per vídeo per ressaltar els valors de la Transició, de l’inici de la qual es compleixen 50 anys i que ha sigut celebrada aquests dies amb el vell monarca marginat a consciència. Davant d’una gran bandera espanyola onejant al vent i sense un mal retrat de la seva reivindicada dona Sofi com a ornament, un minut i mig de discurs d’autolloança i una petició de suport al seu fill "en el dur treball d’unir els espanyols". Que dolents que sou, espanyols, donant tants maldecaps a la Corona, que ha hagut d’intervenir l’il·lustre resident a Abu Dhabi. I quina bona venjança familiar. Ara a Felip VI no li quedaran altres temes per tractar en la seva solemne intervenció nadalenca que la pesta porcina, la guerra, els incendis de l’estiu, el preu dels ous i la corrupció política. Tindrà molt morbo veure si el Rei torna la carinyosa menció al seu pare.

Ahir va sortir a la venda en la seva versió en castellà Reconciliación, el volum de memòries selectives de Joan Carles I escrit per Laurence Debray i publicat a França fa un mes. D’allà el vídeo, diuen els que saben de mercadotècnia. Primer es va divulgar per Whatsapp i després es va penjar a internet, a l’estil acció clandestina de la Transició. De factura tan bàsica que pogués semblar que l’ha gravat Froilán amb el mòbil, s’ha constatat la seva autenticitat perquè el palau de la Zarzuela ha reaccionat amb celeritat qualificant-lo d’"inoportú i innecessari". Però aquí no hem vingut a quedar bé: Joan Carles I està de promoció i ha vingut a parlar del seu llibre. En efecte, hi ha milers d’amics invisibles escollint el volum que embolicaran en paper daurat per regalar als seus pròxims. Cal donar-los alguna pista perquè elegeixin bé amb tant llibre autobiogràfic en disputa. Quina competència, no sé si emportar-me Mi verdadera historia d’Isabel Preysler, o Mar en calma de Mar Flores. Tot i que potser són més impactants Matar a Rubiales de Luis Rubiales, o En la sombra del príncep Enric d’Anglaterra. Potser el combinat de Reconciliación i Yo, Bárbara de Bárbara Rey constitueixi el pack perfecte per entendre aquest llegat de què parla en el seu vídeo Joan Carles I. Un missatge que, segons l’emèrit, va destinat als joves que desconeixen la història d’Espanya, però que sembla dirigir-se a una jove en concret, Elionor, hereva del tron. Que la democràcia ens la va regalar ell, no sigui que es quedi només amb la versió dels seus pares.