Així va ser la crisi de Perejil: Espanya i el Marroc es van enfrontar per un illot fa 19 anys

Espanya i el Marroc van viure fa 19 anys la seva disputa geopolítica i bèl·lica més greu de la història contemporània. Perejil, un illot deshabitat enmig del Mediterrani, va protagonitzar un contenciós de nou dies, que va acabar resolt al final amb la intervenció dels Estats Units.

Duant el migdia de l’11 de juliol del 2002, cap a dos quarts de dues, un grup de marins marroquins al comandament d’un sotsoficial pertanyent a la Marina Reial del Marroc desembarca a l’illa Perejil, a quatre quilòmetres de Ceuta. Els 12 militars marroquins que ocupen Perejil col·loquen dues banderes i hi instal·len unes tendes de campanya.

La Guàrdia Civil, que s’adona de la situació, s’acosta a investigar i advertir els que es trobaven allà que s’havien de retirar. Els marins marroquins van dir als agents espanyols: «Marxeu d’aquí, això no és terra espanyola».

En aquell moment es va produir una breu però tensa discussió que va quedar conclosa quan els marroquins van encanonar amb els seus AK-47 els guàrdia civils i van amenaçar de disparar-los «per error».

Els agents espanyols, armats únicament amb les seves pistoles reglamentàries, van decidir prudentment retirar-se i comunicar a la seva base l’incident. Hi van acudir dues patrulleres de l’Armada espanyola i la Guàrdia civil, que després d’insistir en l’abandonament de l’illa dels marroquins i no obtenir èxit, van decidir mantenir-se a la zona.

Aquesta «ocupació» per sorpresa de l’illot desencadena nou dies de conflicte que suposen el primer enfrontament bèl·lic d’Espanya en el segle XXI. El problema diplomàtic amb el Marroc s’intensifica encara més amb l’ocupació de Perejil però ja existien unes tenses relacions que havien desembocat en la retirada de l’ambaixador espanyol del Marroc l’octubre del 2001. Les relacions entre Espanya i el Marroc passaven pel seu pitjor moment des de l’arribada al tron marroquí del rei Mohamed VI.

Les raons del Marroc per ocupar l’illot van ser que formava part d’una «operació antidroga», tot i que aprofiten per reclamar els territoris espanyols a l’Àfrica. Exigeixen, a més, 90 milions d’euros al mes per pescar a les seves aigües amb una reducció de la flota i qualifiquen de «traïció» la solució per solucionar el contenciós amb el Sàhara Occidental que planejava el Govern de José María Aznar, president de l’Executiu espanyol durant aquella època.

Espanya va obtenir ràpidament el recolzament tant de la Unió Europea com de l’OTAN, que va qualificar l’actuació marroquina com a «gest inamistós» i el conflicte finalitza el 20 de juliol, nou dies més tard de l’«ocupació» marroquina, després de la intervenció diplomàtica dels Estats Units.

Notícies relacionades

El PSC i els Comuns pressionen per la reducció de la jornada i ERC reclama un salari mínim català

El Govern envia un nou requeriment a les elèctriques per investigar les causes de l’apagada

El dia 20, abans de les 22.00 hores, arriben a l’illot nous helicòpters que porten una bandera espanyola que un soldat puja a la part més alta de l’illa i la clava a terra (l’escena va ser fotografiada des del Marroc per un fotògraf britànic).

Els soldats marroquins són portats a Ceuta i entregats a la Guàrdia Civil, que va seguir les ordres de tractar-los com a immigrants il·legals. Mentrestant, els membres d’operacions especials són rellevats per soldats de la Legió Espanyola que es mantenen en la posició alguns dies, impedint que ningú desembarqui. Quan s’arriba a un acord clar entre els governs espanyol i marroquí, l’illa és abandonada i Perejil torna al seu ‘statu quo’.