Els judicis del procés

L’Audiència de Barcelona rebutja arxivar la causa de les càrregues de l’1-O

  • Desatén la petició de la fiscalia, que argumentava que l’actuació dels agents de la Policia Nacional va ser proporcionada

L’Audiència de Barcelona rebutja arxivar la causa de les càrregues de l’1-O

Manu Fernandez (AP)

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat la petició de la fiscalia d’arxivar el gruix de les causes obertes per les càrregues de la Policia Nacional en el referèndum de l’1-O al considerar-ho «improcedent i anticipat», ja que les proves practicades apunten un «relat fàctic punible». En una interlocutòria, a què ha tingut accés EFE, l’Audiència avala així la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona de continuar investigant per delictes de lesions i contra la integritat moral als policies nacionals que van carregar contra els votants de l’1-O, cosa que va ser recorregut pel ministeri públic.

Concretament, la fiscalia demanava arxivar la majoria dels casos oberts per les càrregues –en una investigació que ja suma prop de 40 agents imputats–, a excepció de mitja dotzena d’actuacions «individualitzades» d’agents, la majoria, per delictes lleus.

No obstant, la sala considera que el sobreseïment del procés és «improcedent i anticipat [...] no només perquè encara queden pendents diligències per practicar, sinó perquè del resultat de les ja efectuades, si més no, es desprèn la possibilitat d’efectuar un relat fàctic punible».

L’Audiència considera que la fiscalia no ha justificat de forma individualitzada els motius pels quals insta que s’arxivi el conjunt del procés a excepció de set casos –cinc per delictes lleus i dos per delictes greus o menys greus–, sinó que s’empara amb la sentència del procés com si tingués «efecte vinculant» en aquesta causa.

«(La fiscalia) desplega un amplíssim argumentari que exposa al llarg de 67 folis parafrasejant la sentència dictada pel Tribunal Suprem, a què pretén atribuir un efecte vinculant sobre aquesta causa, que de cap manera pot desplegar, sota pena de trencar els mes sòlids principis del nostre dret penal, i l’aparent desconeixement pel recurrent no deixa de sorprendre’ns en gran manera», remarquen els magistrats.

Al marge de la sentència del procés

Apuntalen d’aquesta forma el raonament del jutge d’instrucció, per a qui la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes per l’1-O «de cap manera pot vincular ni quant als fets ni quant als seus fonaments de dret el que en aquesta causa pugui decidir-se», ja que «enjudicia fets en absolut coincidents» amb els d’aquesta investigació. «Encara que pugui advertir-se una connexió entre aquests, no té res a veure l’enjudiciament sobre la convocatòria i celebració d’un referèndum d’autodeterminació respecte a determinades persones amb la determinació de les causes que van provocar les lesions patides pels múltiples ciutadans que van acudir, partint d’aquella convocatòria, als respectius col·legis electorals on va tenir lloc la intervenció policial», afirma la interlocutòria.

Notícies relacionades

Amb el seu raonament, l’Audiència avala, a més, que l’actuació policial se sotmeti a l’oportuna investigació «no tant pel que fa a la seva legitimitat, com quant a la seva execució dins dels límits de proporcionalitat i necessitat que han d’inspirar tota actuació policial en què es materialitzi l’ús de la força».

La fiscalia va sol·licitar l’arxivament de la majoria de les 27 investigacions obertes per les càrregues de la Policia Nacional l’1-O a Barcelona, al concloure que la seva actuació va ser «proporcionada» i «legítima», derivada d’una ordre judicial que els Mossos d’Esquadra no van complir amb eficàcia. El ministeri públic va al·legar que la sentència del procés «té íntima relació» amb la investigació sobre les càrregues policials als centres de votació, per això, al seu entendre, els arguments del Suprem han de ser «inspiradors i vehiculars» de l’actuació de la fiscalia, un argument que ha sigut rebutjat de pla per l’Audiència.