TRES ANYS DESPRÉS

Les causes pendents per les càrregues policials de l'1-O

Desenes d'agents estan imputats per la seva actuació per frenar el referèndum del 2017

Les causes pendents per les càrregues policials de l'1-O

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

Júlia Regué / J. G. Albalat

Tres anys després del referèndum de l’1-O, les investigacions judicials per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil continuen obertes i es manté la incògnita sobre qui les va ordenar. Les 13 causes estan en fase d’instrucció a diversos jutjats catalans –de les 25 que es van obrir–, per la qual cosa per ara no hi ha cap agent ni comandament policial condemnat per l’ús de la força desmesurada durant aquella jornada. No obstant, 176 membres de cossos policials estan imputats, entre ells una dotzena de comandaments. Un total de 1.066 persones van ser ferides segons les dades facilitades pel Departament de Salut i 633 persones van presentar denúncia davant els Mossos d’Esquadra a tot Catalunya.

Els ferits s’han organitzat en una nova plataforma per «arribar a totes les víctimes del territori» en un únic espai per coordinar l’estat de les investigacions. «Ara començaran a tancar-se les fases d’instrucció i passarem a la part oral que és decisiva i volem que s’escolti la nostra veu directament i recolzar en els futurs judicis tots junts», han explicat els promotors en una roda de premsa a la plaça del Rei de Barcelona. «El nostre objectiu és la reparació i la justícia a través de la veritat», han inquirit.

A Barcelona, el jutjat d’instrucció número 7 continua indagant en una peça principal i 27 peces separades, una per col·legi electoral. Hi ha 63 investigats per cometre actuacions presumptament delictives –en falten tres per prendre declaració– i 315 lesionats –127 dels quals estan personats en la causa. Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma, un projectil prohibit a Catalunya, als voltants de l’escola Ramon Llull de Barcelona apareix com a víctima i com a imputat per llançar presumptament objectes hores abans de ser ferit a la policia.

L’últim dels agents a ser investigat és l’autor de la puntada de peu voladora també a l’escola Ramon Llull.

Sense acusació popular

En aquesta causa, la Generalitat, Òmnium Cultural, l’ANC, el col·lectiu Iridia i el Sindicat Professional de la Policia estan personats com a acusació. L’Audiència de Barcelona va expulsar l’ajuntament de la capital catalana com a acusació popular estimant el recurs presentat per l’Advocacia de l’Estat, al qual es va adherir la fiscalia, basant-se en un acord que exigeix que les «persones jurídic públiques» que vulguin exercir l’acusació popular en un cas han de comptar amb una «habilitació expressa» per a l’exercici de l’acció penal. És a dir, s’han d’emparar amb una norma amb rang de llei específica per a això, que el consistori barceloní, segons els magistrats, no té.

A Manresa, la jutge va arxivar diverses denúncies el 2019 perquè va considerar que no hi havia hagut excés policial. Els denunciants van presentar recurs i està pendent de resoldre. A Lleida, hi ha en instrucció la denúncia d’un votant que va patir un atac al cor i que va morir fa pocs mesos de Covid-19. A Tarragona s’han arxivat la majoria de les querelles presentades.

Fa mesos que els advocats dels ferits denuncien que la fiscalia posa traves en la investigació perquè «no faciliten la identificació d’alguns dels agents» i «allarguen» els terminis fins a un eventual judici. La fiscalia va arribar a demanar l’arxivament de les causes afirmant que l’actuació dels agents va ser proporcionada davant l’actitud de resistència i hostilitat de «milers de ciutadans», però el jutge el va desestimar.

¿Qui va ordenar les càrregues?

Et pot interesar

El desembre del 2019, quatre dels vuit inspectors cap de la Policia Nacional imputats per les càrregues de l’1-O van declarar davant el jutge que l’ordre d’intervenir per confiscar les urnes a les escoles de votació les va donar el centre de coordinació (CECOR), comandat pel general Diego Pérez de los Cobos, davant la «passivitat» dels Mossos, però continua sense aclarir-se qui en va ser el responsable concret.

Paral·lelament, hi va haver denúncies per desobediència de particulars per la «inacció» dels Mossos d’Esquadra i gairebé una vintena d’agents han declarat davant jutjats catalans, tot i que la majoria de les querelles han sigut arxivades. La cúpula de la policia catalana va arribar a judici i està pendent de la sentència de l’Audiència Nacional.