El futur de l’Executiu

PSOE i Podem estrenen relació davant la segona fase de la legislatura

  • Els socialistes confien que la marxa d’Iglesias rebaixi les tensions en la coalició

  • Díaz haurà ara de comprovar la seva autonomia com a nova líder de Podem en el Govern

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

Quan va comparèixer per comunicar els canvis al Consell de Ministres, dimarts passat, Pedro Sánchez va parlar de la importància de treballar amb «discreció» dins del Govern. Es tractava, almenys en part, d’una advertència a Podem. El soci minoritari, especialment a través de Pablo Iglesias, s’ha enfrontat a la majoria de les tensions al si de l’Executiu airejant-les, pressionant públicament per aconseguir que els socialistes es moguessin. La seva marxa per presentar-se com candidat a la Comunitat de Madrid i la seva substitució per Yolanda Díaz haurien de canviar aquesta manera de funcionar, com espera el sector socialista del Govern en un moment en què la coalició entra en una nova etapa per encarar els –en principi, si no hi ha avenç– dos anys i mig que li queden a aquesta legislatura.

Però res està del tot clar. En el seu vídeo de comiat, Iglesias va assenyalar Díaz com a successora tant al Govern (ha passat a ser la vicepresidenta tercera) com a la candidatura de Podem a la Moncloa quan se celebrin les generals. No obstant, el líder de Podem, que ha fet el salt a les eleccions a Madrid del pròxim 4 de maig davant el risc que el seu partit es quedés sense representació en l’autonomia, no es retira. Mantindrà la interlocució amb Sánchez, però en un pla diferent. Si abans la relació era entre president i vicepresident segon, ara serà entre els secretaris generals de les dues forces que integren l’Executiu, sense un vincle jeràrquic clar. 

Els socialistes temen que Iglesias aprofiti la seva nova condició, al no estar limitat per la seva presència al Govern, per tensar més les costures de la coalició. Però alhora, després de la sorpresa inicial, han rebut de bon grat el recanvi per Díaz. La nova vicepresidenta, que compaginarà aquest càrrec amb el de ministra de Treball, ha tingut profundes discrepàncies amb el sector socialista (sobretot amb la vicepresidenta d’Economia, Nadia Calviño, i el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá) pel teletreball, la reforma laboral, les pensions, les ampliacions dels ertos i les ajudes a l’hostaleria. No obstant, tret d’alguna excepció (pensions), les ha gestionat d’una altra manera, més allunyada del xoc frontal davant de tothom per centrar-se en l’acord de portes endins.

El punt d’inflexió

Notícies relacionades

Encara és aviat per saber si els canvis a Podem serviran per calmar les aigües en l’Executiu, molt agitades en els últims mesos per les diferències en matèries com la Monarquia, la llei trans i la regulació dels lloguers. El que sembla clar, i així ho remarquen el PSOE i Podem, és que la sortida d’Iglesias marca un punt d’inflexió, una frontera clara en la legislatura, que ara comença una nova etapa sense el líder de Podem i amb la vacunació i la recuperació econòmica com a principals objectius. 

Díaz, de moment, primer haurà de saber quanta autonomia té i com encaixen el seu lideratge els ministres de Podem. Amb el PSOE hi ha dues matèries sobre les quals l’acord no sembla fàcil. D’una banda, les pensions. La ministra de Treball va amenaçar de votar en contra de qualsevol proposta que impliqués, com havia defensat Escrivá, incrementar fins als 35 anys (en l’actualitat són 25) que es prenen per calcular la pensió inicial de qui es jubila. D’una altra, la reforma laboral. La derogació de la legislació que va aprovar el PP és un dels compromisos de la coalició. Ocupa un lloc principal al document que van firmar Sánchez i Iglesias fa un any i mig. Però els socialistes, especialment Calviño, no tenen gaire pressa per dur-la a terme.