Espanya va gastar 758,3 milions el 2020 en missions militars internacionals

Espanya va gastar durant l’any 2020 758.375.405,18 euros a mantenir les 17 missions militars internacionals en les quals, sota banderes de l’ONU, l’OTAN o la UE, participen els exèrcits de Terra i Aire i l’Armada. Durant l’any passat, Defensa va desplegar 8.257 soldats, aviadors i marins en aquestes missions en països com el Líban, Mali, Lituània, Letònia, Somàlia, Turquia o Colòmbia.

Són les principals dades numèriques que ha ofert la ministra Margarita Robles aquest dimecres en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés, en la qual ha resumit l’esforç militar exterior espanyol com «una mostra del compromís d’Espanya, que és solidària i no mira a cap altre costat davant els drames que passen al món».

Les missions més oneroses han consistit en el desplegament d’unitats navals en missions de seguretat al Mediterrani (151.507.903 milions d’euros i 808 efectius en el desplegament juntament amb forces de l’OTAN i 25.109.620 euros i 65 efectius en un segon desplegament, el Sea Guardian, al Mediterrani oriental) i la presència de forces espanyoles de pacificació i vigilància al Líban, que ha suposat un desemborsament de 108.796.000 euros per mantenir allà 1.924 militars durant tot el 2020, «amb gran prestigi per a Espanya», segons la ministra.

Una de les missions més rendibles en cost/resultat ha sigut el recolzament a forces aliades en la lluita contra el gihadisme al Sahel Occidental. En aquesta missió, el destacament aeri Marfil, amb base al Senegal, ha traslladat 39.000 soldats i 6.000 tones de material amb un cost de 51.380.000 euros i la dedicació de 322 militars en diversos relleus.

El recolzament a la seguretat de les repúbliques bàltiques ha suposat per al pressupost espanyol de Defensa més de 120 milions d’euros. A donar suport al batalló multinacional de recolzament a la defensa de Letònia, Espanya ha utilitzat 743 efectius, amb un cost de 72.725.337 euros. En tasques de policia aèria al cel de Lituània i de Romania, han sigut 49.301.128 euros gastats i 254 soldats desplegats.

Recolzar Turquia en la defensa antimíssils a la seva frontera amb Síria ha suposat per a Espanya el desplegament d’una bateria de míssils Patriot, servida per 285 efectius el 2020, amb un cost de 29.874.000 euros.

Àfrica i Orient

La guerra contra la pirateria al golf de Guinea i a l’oceà Índic ha suposat una inversió de gairebé 90 milions d’euros, amb lideratge espanyol en els dos escenaris. A la cara occidental africana van ser desplegats 227 marins, i gastats 2.128.104 euros. A la Banya d’Àfrica, la missió Atalanta ha suposat un desemborsament de 2.838.146,18 euros i 46 soldats a terra a Somàlia, i 79.197.963 milions d’euros en la vigilància marítima d’aquesta part de l’Índic, amb 1.358 marins.

La missió militar EUTM RCA a la República Centreafricana va suposar el desplegament el 2020 de 30 efectius amb un pressupost de 3.239.164 euros.

Dues guerres ja veteranes a l’Orient Mitjà, la de l’Iraq i l’Afganistan, continuen comptant amb presència espanyola en reducció. La ministra Robles ha explicat l’esperit in together/out together (junts dins / junts fora) que uneix els aliats en els dos països. A l’Iraq, un dels escenaris més onerosos, Defensa es va gastar el 2020 98.606.000 euros, amb un desplegament de 1.373 efectius. A l’Afganistan, mantenir 159 soldats i les seves actuacions va suposar 8.017.000 euros de despesa.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Actuar a Mali, on a Espanya li correspon el lideratge en aquesta fase de les missions internacional europea EUTM i EUCAP, va suposar gastar 75.655.000 euros i mantenir 863 militars.

Espanya, a més, ha enviat nou observadors militars per verificar el procés de pau a Colòmbia.