Deu anys sense la llegenda
Els altres ‘fills’ del Johan
Johan Mojica, defensa colombià del Mallorca i Johan Guedes, extrem del filial de Las Palmas, porten el nom de la llegenda neerlandesa per l’admiració que li professaven els seus pares. "És algú que va donar molt al futbol. M’agrada saber que el meu nom ve d’ell", diu el futbolista dels vermells.
L’avi de Guedes va voler posar al seu fill Juan Johan el 1977: el capellà ho va permetre; el Registre Civil, no
Johan Guedes, futbolista del filial de Las Palmas. /
"Sempre m’ho pregunten. "¿D’on ve el teu nom? ¿Per què és?", somriu Johan Guedes (Valsequillo de Gran Canària, 2004), extrem del filial de la Unió Esportiva Las Palmas. Es diu Johan per Johan Cruyff, com Johan Mojica. El defensa colombià del Mallorca va néixer tres mesos després que el Barça conquerís la primera Copa d’Europa de la seva història a Wembley i els seus pares, John Jairo i Edith, captivats per la figura de Cruyff, van decidir posar-li Johan, a 9.000 quilòmetres del Camp Nou. "És un fenomen mundial. És una persona que li ha donat moltíssim al futbol i m’agrada saber que el meu nom ve d’ell", afirma Mojica (Cali, Colòmbia, 1992).
Quan van explicar a Mojica d’on venia el nom va començar a veure vídeos a YouTube. "M’agradava per la seva visió del futbol, per la seva voluntat i donar sempre prioritat a la pilota per sobre del físic", afegeix l’exfutbolista del Girona. També li va posar Johan al seu fill, tot i que en el seu cas va ser sobretot perquè també va descobrir que significa ple de la gràcia de Déu.
Enamorat de l’Ajax
En el cas de Johan Guedes el nom ve de la passió per Cruyff del seu avi. "El veia com una cosa sobrenatural. Era un enamorat de l’Ajax i de la selecció holandesa i en concret d’ell. Era diferent de tot. Era un artista. He vist molt futbol i he vist molts jugadors, però cap com ell", reivindica Pepe Guedes (Las Palmas de Gran Canaria, 1950). Era cosí germà de Juan Guedes, un centrecampista molt estimat i recordat a les Canàries que va sumar més de 280 partits amb Las Palmas i que va arribar a ser internacional i a sonar per al Barça. Va morir als 28 anys el 1971, a meitat de curs, per un càncer.
Pepe, aficionat de l’Atlètic de Madrid com tants canaris de la seva edat, lamenta que quan era jove encara no s’havia inventat res per gravar els pocs partits que es retransmetien de Cruyff, el seu gran ídol, però accentua que els té gravats al cap. "Ara mateix estic parlant d’ell i sembla que l’estic veient corrent per la banda, buscant les diagonals. Quan corria semblava que volava", afirma. Li agradava tant que quan va ser pare el 1977 va voler posar Johan al seu fill: "El capellà em va dir que sí, però en el registre no em van deixar perquè em van dir que no era un nom espanyol i que no es podia". Va preguntar si podia posar-li Juan Johan.
Al final li va posar Juan Luis. "Però molts pocs saben que el meu veritable nom és Juan Luis perquè tothom em coneix com Johan, des de sempre. Només ho saben els que van estudiar o van fer la caserna amb mi perquè passaven llista", explica el fill del Pepe, el pare del Johan (El Tablero de Maspalomas, 1977). De petit gravava tots els partits que podia en VHS. "Si se m’acabaven agafaven les cintes on la meva mare gravava la telenovel·la del migdia i hi gravava a sobre", afirma.
Recorda un partit al Camp Nou contra el Sevilla, al costat del seu pare. "Amb Unzué de porter al Sevilla". Va ser el 8 de febrer del 1992, poc abans de Wembley i dels Jocs Olímpics, i el Barça va guanyar amb un gol de Julio Salinas en el minut 88. Aquell dia es va comprar la samarreta del Barça, marca Meyba, i es va fotografiar amb Kubala. En una altra ocasió van anar a Tenerife per veure un partit del Barça i per casualitats de la vida es van allotjar just al mateix hotel que el Dream Team. El seu pare l’empenyia perquè demanés algun autògraf, sobretot a Cruyff, però ell no va aconseguir vèncer la timidesa de l’adolescència. "El que no se m’oblidarà mai és aixecar-me al matí, obrir la finestra i trobar-me Koeman menjant-se una poma a la terrassa de la seva habitació, just davant. O veure de tan a prop els quàdriceps enormes de Bakero", somriu.
Quan va ser pare el 2004 va voler posar Iker al seu fill perquè és aficionat del Madrid i perquè també havia sigut porter, però l’hi acabaven de posar a un altre nen de la família. Va recordar Johan. "Quan vaig anar al registre em van dir que el nom no constava. Vaig haver d’anar al consolat d’Holanda a Las Palmas i pagar 30 euros perquè em donessin un certificat oficial que deia que el nom existia, d’on sortia i tal", explica.
Els vídeos de l’astre
Notícies relacionadesEl seu fill explica que mai ha coincidit amb ningú que es digui Johan, ni a l’escola ni al futbol. El seu pare i el seu avi li parlaven sempre de Cruyff i també veia vídeos: "Em fascinava i em sorprenia la seva elegància. Feia que tot semblés fàcil", assenyala. Aquesta temporada ha marcat tres gols en 22 partits a Segona Federació. El seu pare i el seu avi també van passar pel planter groc, però vol ser el primer a debutar amb el primer equip. Explica que molta gent li diu que es posi Guedes a la samarreta, però ell sempre ha lluït Johan Guedes, per l’amor heretat cap a Cruyff. El curs passat, cedit al filial del Celta de Vigo, només hi portava Johan. "És un orgull saber que el meu nom ve d’ell", afegeix, feliç de poder perpetuar el seu "llegat".
El seu avi guardava una infinitat d’estampesd e Cruyff i retalls de diari: "Aquí arribaven amb un dia de retard, perquè venien amb avió". Admet que troba a faltar Cruyff. "Quan mor algú de la seva època, un dels seus ídols, li dol, li afecta", reconeix el net. De Johan a Johan, tota una vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La diada del teatre Cap Butaca Buida es referma amb un nou rècord de 81.513 espectadors
- CRÍTICA Emotiva ofrena a Joan Ramon Bonet, coronada per Serrat
- "Al teatre no et fan mal els ulls"
- Els reis del K-pop arrasen en el concert de tornada
- Projecte urbanístic Tagliabue s’afegeix a l’equip del metro més bonic del món
