Jorge Valdano: "En Johan era un ‘genialoide’ que va canviar la cultura derrotista del Barça"

Cruyff és, sense cap dubte, un dels cinc grans futbolistes de la història del futbol al costat d’Alfredo Di Stéfano, Pelé, Diego Armando Maradona i Lionel Messi.

Parla de Cruyff amb la pilota als peus, però caldria sumar també la seva influència des de la banqueta.

Si sumem la seva rellevància com a jugador a la d’entrenador, parlem de la figura més important de la història del futbol. Es tracta d’un jugador de superelit i d’un entrenador que va canviar el futbol des de la banqueta.

Diu que va canviar el futbol, però ¿va canviar també la cultura futbolística del futbol espanyol?

Quan en Johan desembarca a Espanya a mitjan anys 70 la seva presència té una incidència directa en dues cultures. Primer en la cultura del Barcelona, perquè va canviar la cultura llavors derrotista del club. Hi havia un cert punt de resignació. I després també canvia la cultura del futbol espanyol. Parlem d’una persona extremadament pragmàtica que, tot i això, posa el focus en la bellesa del futbol. La qual cosa és molt significativa. A més, Cruyff, que sempre va ser extraordinàriament intel·ligent, va aprofitar també la complicitat de la quinta del Buitre, una generació de futbolistes que va arribar a l’èxit amb una proposta que prioritzava el talent. En Johan els admirava molt, per més que fossin les estrelles d’un Reial Madrid que era el seu rival.

El qualifica com a "extraordinàriament intel·ligent»...

Cruyff va ser un genialoide que va aconseguir que la gent cregués en la seva proposta perquè, a més, ho va fer guanyant. I l’èxit és l’únic camí pel qual es pot transitar en el futbol quan es vol que els jugadors i els aficionats creguin en un model de joc. Cruyff era sinònim d’èxit.

¿Recorda el primer cop que hi va coincidir en un terreny de joc?

I tant. Vaig arribar a Espanya sent un marrec l’any 1975, vaig venir des de Rosario a Vitòria fitxat per l’Alabès. Aleshores ell brillava en la màxima esplendor al Barcelona. El primer cop que coincidim al camp va ser en un partit de Copa entre l’Alabès i el Barcelona. En Johan era una figura singular a la gespa. Governava els partits i els àrbitres eren empleats seus. Recordo que hi va haver una falta i tenia agafada la pilota sota el braç mentre atenien un jugador a la gespa. En aquell moment em vaig acostar a en Johan i li vaig dir: "¿Per què no et quedes aquesta pilota i els altres juguem amb una altra?». Em va mirar i em va dir: "¿Com te dius, noi?». Li vaig dir: "Jorge Valdano». Em va demanar l’edat i li vaig respondre: "Vint anys». I en aquell moment, amb l’àrbitre com a testimoni de la conversa, em va donar una resposta que no he oblidat mai: "Amb 20 anys per a tu soc don Johan». Sempre vaig guardar aquell moment a la memòria com un instant divertit, però anys després vaig descobrir una fotografia d’aquell moment en què a ell se’l veia molt seriós durant la nostra conversa. Era diferent, amb una personalitat superlativa.

Entenc que aquella relació fugaç es va refermar amb els anys...

Sí, per descomptat. La meva relació sempre va ser d’evident admiració. Primer com a futbolista, que vam ser tots dos, i després com a entrenadors, especialment després del que va passar a les Lligues de Tenerife.

¿Què creu que el feia diferent com a entrenador?

Parlem d’algú que tenia una visió clarivident del futbol. Recordo que mentre d’altres es barallaven per fitxar el central més aspre de la temporada prèvia, Cruyff va contractar Koeman per al Barcelona. Un defensa que sabia jugar a futbol, un atacant que actuava com a defensa per sortir jugant des de darrere. I a més l’home que va marcar el gol del triomf de la primera Copa d’Europa del Barça. Després en Johan va apostar per altres futbolistes com Michael Laudrup o Romário, jugadors d’un talent indiscutible, però pels quals no s’atrevia ningú a apostar per por que no estiguessin a l’altura de l’exigència del futbol d’elit. Ell predicava amb l’exemple i, a més, li donava resultat. En Johan era el tècnic més pragmàtic que hi havia, però alhora no arriscava ningú més que ell quan detectava un jugador de talent i apostava per ell.

No solament va canviar la cultura derrotista del Barcelona i el va posar a jugar. També mostra el camí del futbol espanyol...

En aquells temps el futbol espanyol s’identificava amb la "fúria», que no és més que un estat d’excepció de l’actitud. I en aquest futbol espanyol tan aguerrit i sacrificat aterra una figura com Cruyff per ensenyar-nos que cal entregar la pilota als qui saben tenir-ne cura. El final d’aquesta història la coneixem tots...

¿Com es veia la figura de Cruyff al Reial Madrid?

El Reial Madrid llavors venia de guanyar les Lligues amb la quinta del Buitre, tot i que se’ns resistia la Copa d’Europa. Però en Johan aconsegueix una cosa molt important al Barcelona, que no havia aconseguit ningú abans, encadenant per primer cop quatre Lligues. A Madrid ho observàvem amb admiració i amb una rivalitat respectuosa, com no podia ser de cap altra manera.

Ara que fa deu anys que no hi és Cruyff, ¿es manté viu el llegat d’en Johan al Barça?

Per descomptat que sí. En Johan ha deixat un enorme llegat a Barcelona que encara avui es manté vigent. Com deia abans, en Johan és un genialoide, i el Barcelona ha tingut la sort de crear-ne un altre en la persona de Guardiola. En Pep ha heretat aquest llegat d’en Johan i ha sigut capaç de normalitzar-lo, d’armar un mètode a partir dels ensenyaments d’en Johan i tot això desemboca al millor Barcelona de la història. En Pep és el còmplice necessari d’en Johan per convertir el seu llegat en una herència transversal que es continua transmetent de generació en generació a la Masia. Cruyff és molt present al Barcelona d’avui dia.

Cruyff també es va abraçar a Catalunya.

En Johan s’abraça la catalanitat, però per fer-la seva. Ho fa per desafiar-la, no per acomodar-s’hi.

¿El troba a faltar?

¿I qui no?

Notícies relacionades

¿Els postulats cruyffistes tenen vigència a la pissarra?

Els altres ‘fills’ del Johan

Gràcies, Jorge.

A vosaltres. Parlar d’en Johan sempre és un plaer.