El mite de Cruyff perviu una dècada després

La dimensió d’una figura està directament relacionada amb la perdurabilitat del seu record o la vigència dels seus principis, i els de Hendrik Johannes Cruyff són ben duradors. Tot i que ja no hi sigui per alimentar-los amb frases que s’han convertit en aforismes. Ho fan d’altres. Apòstols que el van seguir –la majoria dels jugadors que va tenir al Barça han sigut o són entrenadors–, i Pep Guardiola és el més destacat per modernitzar uns preceptes que no solament no han desaparegut, sinó que es van copiant per tot el món.

Cruyff, com Alfredo Di Stéfano, Pelé, Diego Maradona i Lionel Messi, va ser gran per les seves genialitats sobre la gespa i la recol·lecció d’un palmarès de títols aclaparant. Però una vegada retirat, i a diferència dels altres –Messi s’ha de veure què serà de gran–, va ampliar els seus èxits quan es va convertir en entrenador. No solament va conquerir títols, sinó que la filosofia de joc va marcar una època. Que no ha acabat. El llegat és etern.

Va ser molt més que una moda que s’extingeix. El cruyffisme futbolístic ja ha superat les proves ratificadores dels resultats; en tot cas, va estar en dubte al començament, quan provava d’obrir-se camí en el futbol des de la banqueta. Primer a l’Ajax, un territori casolà; a continuació al Barça convuls de 1988. Josep Lluís Núñez va recórrer a ell per salvar el seu mandat. Al cap de deu anys de la seva presidència, que havia començat amb l’acomiadament del Cruyff jugador, es lliurava al Cruyff entrenador. Núñez només havia celebrat una Lliga, el vestidor se li havia amotinat i va demanar la renúncia al càrrec. La convivència es va transformar en una manifesta incompatibilitat mútua. Una de les derivades del cruyffisme en contraposició al nuñisme.

Insubmissió constant

La rebel·lia davant el poder establert. La insubmissió que ja va exhibir el 1973, quan l’Ajax el volia traspassar al Reial Madrid i ell va amenaçar de retirar-se si no el deixaven signar pel Barça. La fermesa davant els xiulets del públic a José Ramón Alexanko, un dels capitans de la plantilla en el motí de l’Hesperia en la presentació de l’equip el 1988, i que va mantenir al costat fins i tot després de retirar-se. A en Johan li encantava el desafiament. Amb Núñez les baralles van ser constants.

"És una figura clau en la història del Barça i del futbol mundial", afirma Josep Maria Minguella, que el va tractar en tots els vessants possibles. El prestigiós agent de futbolistes va ser als setanta ajudant i traductor de Vic Buckingham, entrenador del Barça, però descobridor i padrí de Cruyff al promoure el seu debut a l’Ajax a 17 anys. Va ser la mà dreta de Marinus Michels, neerlandès i successor de Buckingham a l’Ajax i al Barça, que li va encarregar que es convertís en l’assistent de Cruyff quan va arribar a Barcelona.

El millor jugador del món i el traspàs més car fins aleshores del futbol, volava des de la moderna Holanda fins a l’Espanya de la dictadura amb dues filles, els cabells llargs i cadenes i polseres. Minguella va acabar asseient-se a l’altra banda de la taula amb el Cruyff entrenador a l’hora de negociar els contractes dels seus representats. "Sempre hem tingut una relació molt pròxima i molt lleial. Era un paio de carrer", remarca.

No tenia formació acadèmica, però li sobrava formació vital. Orfe des dels 12 anys, va treballar per ajudar la família fins que els seus dots el van convertir en el millor jugador dels Països Baixos. Dona nom a l’estadi de l’Ajax i a la Supercopa neerlandesa.

El primer sindicalista

"Va ser el primer sindicalista del futbol. A 22 anys va aconseguir que els jugadors cedissin el 5% del seu salari per a un fons destinat a exfutbolistes amb conflictes econòmics o jubilats", explica Joan Patsy, fidel amic des que el matí de Reis de 1986 va viatjar a Amsterdam, enviat per El Periódico de Catalunya, davant la sòlida perspectiva que acabés sent entrenador del Barça. Núñez va trigar quatre mesos a trucar-li.

A Cruyff el van nomenar capità a l’Ajax sense ser, ni de bon tros, dels més antics de la plantilla, i el mateix va passar al Barça. L’any següent d’irrompre de blaugrana, i líder de l’equip campió de 1974, 14 anys després de l’última Lliga, li van cedir el braçal. Perquè negociés les primes amb Agustí Montal, perquè els gestionés assegurances contra les lesions.

Aquest carisma entre els seus iguals va derivar en un indiscutible lideratge al convertir-se en entrenador. "El puto jefe", com diria Pep Guardiola. "Cada entrenament era una lliçó", afegeix Òscar Garcia Junyent, que avui viu tan impregnat de cruyffisme que és l’entrenador de l’Ajax després d’haver sigut deixeble seu al Barça, i ajudant en la selecció catalana. "No va tenir ningú collons de demanar-li ‘per què no jugo’", xiuxiueja un exdeixeble, que no li ho va demanar mai. No per la por que infonia Cruyff, "sinó per la por de la resposta que et podia donar". Patsy recorda les vegades que va amenaçar Núñez d’anar-se’n del Barça quan el president trucava a El Periódico i a TV-3 després per demanar el cap del periodista. El 1974 es negava a anar al Mundial d’Alemanya perquè ell vestia amb la firma Puma i Adidas era la patrocinadora de la selecció. La seva samarreta va ser l’única que tenia les dues bandes a la màniga i no les tres de la marca. Amb l’Ajax havia imposat que lluiria el 14 quan la numeració era de l’1 a l’11. Tot això va ser possible perquè la seva qualitat el va convertir en un líder i aquest poder el va convertir en fermesa per defensar els seus postulats, ja fossin esportius o civils.

Cruyff va reinterpretar el futbol total d’Holanda dels 70 en el joc de posició que ha perviscut dels 80 fins avui. El llegat definitiu, a més de la identitat futbolística que reconeix Hansi Flick al Barça –"ja sé que és tan important guanyar com la manera de guanyar", assumeix el tècnic alemany– és la Masia. L’arbre que va plantar continua donant fruits. D’Amor, Guardiola, Sergi Cubarsí, Bernal, Casadó i Lamine Yamal.

Una filosofia de vida

Notícies relacionades

Jorge Valdano: "En Johan era un ‘genialoide’ que va canviar la cultura derrotista del Barça"

¿Els postulats cruyffistes tenen vigència a la pissarra?

Per a molts dels seus pròxims, el cruyffisme ha derivat en una filosofia de vida. A l’astre neerlandès l’enervava el victimisme dels catalans, que va ajudar a canviar, almenys el dels futbolers, però no va poder canviar –a tant no va arribar– que la celebració nacional sigui la derrota de l’11 de setembre de 1714. L’obstinació que tant enervava el poder contrastava amb la seva sorprenent humanitat. Les nombroses obres de caritat que va fer es mantindran secretes, atès que partien d’una premissa: no es podien arribar a saber mai. Una de les virtuts que el va caracteritzar. Va deixar en vida la Cruyff Foundation, que promou la pràctica de l’esport per a infants amb necessitats especials, i el Johan Cruyff Institute, un programa d’estudis per a esportistes.

"L’única cosa que no puc arruïnar és el meu nom, és el que tinc per a tota la vida", va dir. I després de la vida.