José Mari Bakero, excapità del FC Barcelona: "Cruyff va ser un visionari, un motor que t’arrossegava"

Per començar, dues coses: convicció i personalitat. Convicció perquè ens va enganyar per jugar d’una manera. El Johan va crear el que es diu especialistes posicionals. Ens va anar col·locant a l’orquestra a cada un. A partir d’aquí, la música va començar a sonar.

¿Per què?

Hi ha una frase de Picasso que és molt bona: "Els bons artistes copien; els grans artistes roben». ¿Què vol dir? Nosaltres vèiem en tot moment que el que volia el Johan era realment seu: no era robat ni copiat, seguint aquest exemple de Picasso. El que volia el Johan era la seva essència. I, a més, tenia una cosa que era imprescindible perquè se’l veiés autèntic.

¿Quina?

Personalitat. Ja ho vaig dir. Tenia una personalitat devastadora. En l’àmbit social, de directiva, d’equip... Això li permetia dir coses que sentides d’altres persones no te les creuries mai. ¿Per què? Perquè tenia una convicció personal i una convicció esportiva. I en el Johan anaven sempre plegades.

¿A què es refereix?

Que altres entrenadors actuen d’una manera diferent en funció de les circumstàncies; el Johan, no. Tenia una idea de joc i una idea social, en què entrava la directiva, els jugadors, la premsa... Tots, vaja. Amb aquella convicció i aquella personalitat, t’arrossegava.

¿Va ser el motor del canvi?

I tant. Era un motor que t’arrossegava, amb una gran energia. El Johan, a més, el que feia en el fons era posar-nos a prova a cada moment. Tenia una força mental tan forta que exigia el màxim. T’exigia i competia al límit. Ho feia a escala individual i col·lectiva. ¡I en tots els aspectes! Era tan forta que no es cansava mai. Els cinc o sis primers anys van ser espectaculars en el sentit que no el veies mai feble.

¿Mai?

Mai. I això és dificilíssim en un club com el Barça.

¿Com resistia?

Per la seva convicció i perquè va tenir la fortalesa de fer-ho malgrat tots els problemes que va tenir a l’inici. El Johan sabia el que ens volia transmetre, i així l’equip va anar de menys a més. Vam guanyar primer la Recopa, després la Copa del Rei, després la Lliga i després la Lliga i la Copa d’Europa.

El camí no va ser senzill.

És clar que no en aquells anys en què hi va haver tants dubtes i crítiques amb resultats complicats. Però el Johan es va mantenir ferm, i quan veies aquella convicció senties que creava un veritable equip. Érem un grup de jugadors al voltant seu que semblàvem un clan. Anàvem amb el Johan perquè ens transmetia aquesta força. Qui no volia o no podia seguir-lo, es quedava fora. Això va ser una cosa molt dura per a molts companys.

Vostè venia d’una personalitat dura i ferma com la de Toshack a la Reial Societat.

Eren personalitats molt diferents encara que també tinguessin alguns punts semblants. De Toshack sempre dic que era competir i viure. És a dir, que li agradava que poguessis disfrutar de la vida. ¡El típic anglès! Ens en anàvem una setmana a Marbella i et deixava sortir a la nit. El Johan era competir al màxim nivell i després, en el dia a dia, era més com un professor.

¿I doncs?

Amb el Johan aprenies més coses, tant professionalment com personalment. No era fàcil, encara que ara sembli tot molt bonic.

Els dos primers anys, que van estar plens de crítiques i dubtes.

No, no va ser gens fàcil. I, a més, jo també vaig tenir moltíssimes crítiques en la meva posició. Crítiques molt dures, però sempre vaig sentir la confiança absoluta del Johan amb la història que es va crear sobre allò de la meva passada enrere. En aquell vestidor hi havia moltíssims líders. Després, quan n’hem parlat amb el Zubi, amb l’Alexanko, amb el Ronald, amb el Pep, amb el Txiki, amb l’Eusebio, amb l’Amor, amb el Michael, hem recordat la personalitat que hi havia en aquell grup. I el Johan, que era molt intel·ligent, tenia pugnes cada dia amb tothom amb el que ell sempre deia del "control social» al vestidor. I de les vaques sagrades. Al final, l’equip en sortia enfortit.

¿Va ser un canvi cultural?

Fins aquell moment ningú no s’havia atrevit a jugar com nosaltres a Espanya. És un privilegi haver viscut aquella transició.

Més que transició va ser una veritable revolució.

El primer que va fer el Johan va ser crear una mentalitat guanyadora. Però abans va decidir fer-ho amb el que ell anomenava els peloteros. O sigui, jugadors menys físics, menys forts, però amb una decidida aposta per jugar amb la pilota. Això ha transcendit al Barça gràcies al llegat del Pep especialment, però també a escala mundial perquè es va viure el boom d’una manera de jugar. El Johan va ser un visionari. Anticipava coses que no havia vist ningú. Anticipava i provocava, eh. ¡Provocava! Només volia gent mentalment forta.

Tot va començar amb Cruyff.

Exactament. Va ser un pioner. Aquesta era la dificultat. Per això, vam passar el que vam passar. Però el llegat que ha deixat el Johan al Barça i també a tots és fantàstic. A més, tot i que va tenir discrepàncies amb Núñez, és just reconèixer que el president va crear La Masia. El Barça ha d’estar especialment orgullós de dues coses.

Notícies relacionades

Jorge Valdano: "En Johan era un ‘genialoide’ que va canviar la cultura derrotista del Barça"

¿Els postulats cruyffistes tenen vigència a la pissarra?

¿Quines?

Una és el model de futbol que va néixer aquí i que ha transcendit, amb matisos, a tothom. L’altra, que l’escola de futbol més forta, i més envejada, diria jo, és La Masia. Tothom la vol imitar. Això és un llegat increïble. Del Johan i Núñez. La visió que va tenir el president també se li ha de reconèixer.