La regularització fiscal de Joan Carles I: entre el ‘cas Monedero’ i el ‘cas Messi’

1.-¿Què vol dir ‘regularitzar’ un deute tributari?

Implica presentar una declaracióper conceptes no declarats dins de termini,pagar la quota tributària resultant i assumir la posterior liquidació delrecàrrec per presentació extemporània (de fins al 20%) i delsinteressos de demora corresponents.

2.-¿Quins efectes produeix presentar una regularització fiscal?

Ésuna declaració voluntària presentada fora de termini. S’evita la imposició desancions (o d’una pena, si es tracta d’un procés judicial) pels conceptes declarats. A més, la regularització impedeix perseguir el contribuent per les possibles irregularitats comptables i altres falsedats instrumentals vinculades al deute objecte de regularització.

Però la regularitzacióha de ser completa i veraç. Després de prendre una declaració complementària, Hisenda pot decidir que ja és suficient, o obrir un procés decomprovació i inspecció, i fins i tot presentar unadenúncia per delicte fiscal, si sospita que no s’ha regularitzat tot. Si troba nous béns ocults, el contribuent no es deslliurarà de la multa (o de les conseqüències procés penal)

3.-¿A partir de quin moment deixa de ser eficaç presentar una regularització?

La regularització es pot presentar abans d’aquestes circumstàncies:

–Abans que el contribuent rebi una notificació de l’Agència Tributària informant-lo que s’ha obert un procediment de comprovació per un determinat impost(s) i sobre un determinat exercici(s). No n’hi ha prou amb qualsevol tipus de requeriment d’informació.

–Abans que el ministeri fiscal,l’advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local de què es tractiinterposi querella o denúnciacontra el contribuent (en un procediment en què prèviament no hagi intervingut l’administració).

–Abans que el ministeri fiscal o el jutge d’instrucció realitzinalguna actuació (notificació) que permetin al contribuent tenir certesa que se l’està investigant per les seves obligacions fiscals.

4.-¿De quin tipus de regularització s’està parlant en el cas del rei emèrit?

S’està parlant de regularitzar la recepció de quantitats de diners entre el 2016 i el 2018 presumptament donades per l’empresari mexicàAllen Sanginés-Krause,quan el rei ja havia abdicat (des del juny del 2014) i havia perdut la seva immunitat.Joan Carles I, Sofia i altres membres de la família reial (entre els quals no hi ha els actuals reis ni les seves filles) sembla que van fer ús d’aquests fons mitjançant targetes de crèdit opaques.

Aquest cas va ser difós pereldiario.esel 3 de novembre. Ja en aquesta data eldiario.es va explicar que laFiscalia Anticorrupcióhavia trobatindicis de delicte fiscal(per estimar de forma preliminar que la quota defraudada podia superar els 120.000 euros per impost i any). No sabem si ja llavors es va emetre cap notificació al rei emèrit abans d’haver rebut una proposta de regularització. Després, la causa ha sigut traslladada alSuprem, pel caràcter de persones aforades de Joan Carles i de Sofia.

5.- ¿I ha presentat una regularització el rei emèrit?

No ho sabem amb certesa. Tot apunta que no. Una regularització implica presentar una declaració i pagar, i no sembla que això s’hagi produït.

6.-¿Llavors de què estem parlant?

Les informacions periodístiques d’‘El País’ apunten en la direcció que el rei emèrit, a través del seu representant legal, ha presentat una proposta de regularització (no una regularització, que implica previ pagament) en el marc de les actuacions seguides per laFiscalia del Tribunal Suprem, que ha de ser acceptada o no, al si del procés judicial.

7.- ¿Pot negociar el contribuent quina quantitat pagar per la regularització?

No i sí. Quan es tracta d’un procediment administratiu (una inspecció d’Hisenda) no hi ha lloc per negociar. (Sí, potser, quan hi ha dubtes sobre la interpretació d’un fet, les dues parts es poden posar d’acord sobre la definició d’un fet imposable i a partir d’allà es firma una acta d’acord, previ pagament del deute resultant).

En el cas d’un procés judicial,les regles són diferents. I aquest és el cas en qüestió.

8.-¿Com funciona la negociació entre contribuent i administració tributària en un procés judicial?

Quan un fiscal o un jutge té entre les mans un cas de presumpte delicte fiscal sol demanarl’auxili judicial d’inspectors de l’Agència Tributària, que ajuden el tribunal a determinar l’abast del frau.

Una vegada estimat el frau, el normal és quel’advocat de l’Estates personi en la causa per delicte fiscal obert (si no ho està d’inici per haver-ho proposat ja l’AEAT) en representació de l’Agència Tributària (o el lletrat, en representació de l’Administració autonòmica o local).

És en aquest moment quan el contribuent pot oferir saldar el deute atenent la quantitat que l’AEAT (a través de l’advocat de l’Estat que la representa) consideri que serveix per rescabalar el dany causat. Si el contribuent paga i reconeix judicialment els fets, el jutge el condemna com a autor del delicterebaixant la pena en dos graus i acceptant el pagament del deute com a reparació del delicte(‘cas Messi’). Ara bé, si no hi ha hagut prèviament inici formal d’actuacions judicials, entra en jocl’‘excusa absolutòria’i decau la causa penal, com va succeir en el‘cas Monedero’ i en el‘cas Botín’,vinculat a la‘llista Falciani’.

9.- ¿I és això el que està passant en el cas del rei emèrit?

No ho sabem amb certesa, però podria ser. Podria ser que l’advocat del rei emèrit estigui preguntant al representant legal de l’administració tributària quina quantitat ha de pagar perquèfinalitzi la causa penal (‘cas Monedero’). També podria ser que aquest diàleg no s’estigui mantenint amb l’Agència Estatal de l’administració tributària (AEAT), sinó amb l’Agència Tributària de laComunitat de Madrid (a través del seu lletrat), que és l’administració recaptadora del’impost sobre donacions, que és el que sembla que pot ser que fos defraudat, tot i que tampoc no hi ha cap certesa sobre això encara.

10.-¿Per què l’impost sobre donacions?

Sembla que els diners d’aquestes targetes procedeixen d’unes donacions que de forma voluntàrial’empresari mexicàva fer a Joan Carles I. Si fos així, el rei emèrit hauria d’haver tributat per això. Si el fiscal no es creu que això fos una donació i pensen que en realitat l’empresari mexicà eraun testaferro per canalitzar cap al rei emèrit diners de Joan Carles en empreses ocultes a l’estranger, la cosa es complicaria molt. Ja no s’hauria defraudat l’impost de donacions sinól’IRPF. 

11.-¿Llavors, el rei emèrit està a temps de quedar lliure de causa penal?

Si la negociació amb l’administració tributària i el pagament del deute es produeix abans que el fiscal hagi fet saber al contribuent, Joan Carles, que està fent indagacions sobre la seva situació fiscal, sí que estaria a temps de tancar la causa penal. Però resulta difícil d’entendre que el fiscal encara no hagi fet cap actuació en aquest sentit, quan l’escàndol és de domini públic a través dels mitjans de comunicació.

12.-¿Si no està a temps de quedar lliure de causa penal, quin sentit té fer una oferta de regularització?

En cas que no hi hagués lloc per al’excusa absolutòria, el rei emèrit sempre podria saldar el deute amb Hisenda per evitar una pena major.L’article 305.6 del Codi Penal estableix que «els jutges i tribunals podran imposar a l’obligat tributari o a l’autor del delicte la pena inferior en un o dos graus, sempre que, abans que transcorrin dos mesos des de la citació judicial com a imputat, satisfaci el deute tributari i reconegui judicialment els fets». Això, amb tota seguretat, evitaria la pena de presó per al rei emèrit, tot i que podria no deslliurar-lo de ser condemnat per delicte fiscal (sense cap altra pena que pagar la multa), com en el‘cas Messi’.

13.- ¿Estem parlant de molts diners?

Sembla que no. Les presumptes comissions saudites per l’AVE de la Meca de 65 o 100 milions, l’entrega d’aquests 65 milions aCorinna Larsen, o l’existència de comptes a l’estranger corresponen, en principi, al període en què gaudia d’immunitat, no serà objecte de judici ara i pot ser que mai. I les quantitats gastades amb les targetes de crèdit són relativament menors, si es comparen amb aquests altres casos. La investigació periodística d’‘El País’ parla de regularitzar500.000 euros d’ingressos opacs, i això és una quantitat relativament menor si es compara amb els milions que no podran ser jutjats.

14.-¿I si es descobreix que té comptes i societats a l’estranger sense declarar?

Això serien paraules importants. Segurament, el contribuent Joan Carles I cauria a les xarxes delfamós 720,que és el número del model d’imprès per declarar béns a l’estranger. Quan s’incompleix aquesta declaració, l’obligació tributàriano prescriu en la vidai pot ser objecte desancions de fins al 150%. Però això, almenys, de moment, no està sobre la taula.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya