Enquesta del GESOP

Sondeig eleccions catalanes 2021: Els catalans prefereixen un Govern d’esquerres abans que independentista

  • Els comicis del 14 de febrer desperten menys interès a la ciutadania que els del 2017 i el 2015
BARCELONA 10 11 2019  Politica   Elecciones generales 10N - ambiente electoral  gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra        FOTO de FERRAN NADEU

BARCELONA 10 11 2019 Politica Elecciones generales 10N - ambiente electoral gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra FOTO de FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot i que tantERCcom elPSCfugen del fantasma del tripartit,els catalans prefereixen un pacte postelectoral entre les forces d’esquerres que un acord de govern només entre partits independentistes, és a dir, una reedició de l’aliança entre republicans i postconvergents, que podria comptar amb el suport de laCUP.

Segons l’últim sondeig delGabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública(GESOP) per a EL PERIÓDICO, el 35,7% dels ciutadans cridats a les urnes el pròxim 14 de febrer –si la situació epidemiològica permet la seva celebració– és partidarid’unir forces entre formacions d’esquerraper governar unides des del Palau de la Generalitat. El 26,6%, en canvi, es decanta per unpacte netament independentista, mentre que només un de cada cinc catalans defensa unacord només entre partits contraris a la secessió. A la cua queda el 5,1% que abraça unaconjunció de les dretes, siguin o no sobiranistes.

La política de pactes no impacta per igual en la borsa de votants. Sis de cada deu independentistes prefereixen reeditar el Govern actual, mentre que un terç del secessionisme advoca per un acord d’esquerres. Els catalans no sobiranistes es divideixen a l’hora d’elegir entre un pacte des de l’eix nacional o des de l’esquerra.

El votant dels comuns és el més decidit a recuperar un tripartit d’esquerres (82%).Els simpatitzants d’ERC, en canvi, estan dividits: un 49,6% prefereix a JxCat i la CUP, mentre que un 41,4% opta per la fórmula de les esquerres –PSC, comuns i fins i tot els anticapitalistes.La divisió també es palpa en el camp socialista: el 43,5% dels seus votants aposta per un Govern no independentista, mentre que un 39% s’obre a les esquerres.  

Els postconvergents no tenen dubtes: un 68% advoca per un acord independentista i tan sols el 16,9% preferiria explorar vies amb les esquerres. Aquestes xifres s’inverteixen en el cas de Cs, ja que el 69,4% aposta per la unió constitucionalista. En el PPC aquesta mateixa preferència és del 63,3%, mentre l’aliança de dretes guanya adeptes (23,3%). Els anticapitalistes es divideixen entre prioritzar ERC i JxCat o plantejar nous socis gairebé al 50%.

¿Eleccions de menor pes?

Sigui quina sigui l’aritmètica que permeti governar després de les eleccions, el pròxim 14 de febrer genera poc interès als catalans. El sondeig del GESOP exposa quela ciutadania dona menys importància a la pròxima contesa electoralque a les dues autonòmiques que la van precedir,la del 21 de desembre del 2017ila del 27 de setembre del 2015. Aquestes dues últimes cites van estar marcades pel mantra del plebiscit, després d’haver celebrat la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O, però les eleccions del 2021 parteixen sense un full de ruta compartit i amb una pandèmia per gestionar.

Notícies relacionades

Fa tres anys, el 92,9% dels enquestats sostenia que els comicis que se celebrarien tres mesos després eren «molt o bastant importants». El 2015 així ho considerava el 78,6%. Ara la xifra descendeix fins al 76,3%.

No obstant, l’electorat independentista continua mobilitzat i dona més importància a la contesa electoral (85,3%) que el sector que desdenya la secessió (70,9%).Els ciutadans que donen més envergadura al 14-F són els votants de JxCat, seguits pels d’ERC, els comuns i la CUP. Malgrat que el furor del procés s’ha esvaït, la batalla per l’hegemonia en el Palau de la Generalitat és més viva que mai.