Llei en preparació

Zapatero: «Cal construir una jurisprudència i una administració de la memòria»

L'expresident presenta a Madrid 'No matarás', «memorial de la memòria» escrit per l'advocat Eduardo Ranz

L'autor denuncia una «triple victimització» dels assassinats pel franquisme si les restes no són recuperades per les famílies

presentacin-libro-ranz

presentacin-libro-ranz

2
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

L’expresident socialista del Govern José Luis Rodríguez Zapatero es va mostrar convençut aquest dijous que la nova llei de memòria democràtica que prepara el Govern de Pedro Sánchez «no obre ferides, reconcilia».

Així es va pronunciar durant la presentació a la llibreria Blanquerna de Madrid de ‘No matarás. Memoria civil’, un informe jurídic, polític i emocional de l’advocat especialista en memòria històrica Eduardo Ranz sobre les principals causes legals de les famílies de represaliats per la dictadura franquista.

Durant l’acte, Zapatero va expressar la seva confiança que «la nova llei de memòria democràtica permetrà que les històries desconegudes siguin les històries conegudes d’aquest país».

Rodríguez Zapatero va oficiar de presentador del llibre d’Eduardo Ranz en un acte en el qual va demanar que, en paral·lel a l’aprovació de la nova llei, «es construeixi una administració de la memòria, i una jurisprudència de la memòria», ja que «la democràcia és la lluita per la democràcia, com el dret és lluita pel dret».

Segons l’opinió de Zapatero, el llibre de Ranz (editat per Catarata) és «la primera memòria de la memòria», i el seu autor és «l’advocat de la memòria, que és un honorable títol, perquè ser advocat de la memòria és ser advocat de la dignitat».

Centenars de plets

Eduardo Ranz és l’advocat que va aconseguir d’un Jutjat de San Lorenzo d’El Escorial el primer permís decidit en seu judicial per a una exhumació al Valle de los Caídos, la dels aragonesos germans Lapeña, afusellats el 1936 i enterrats al monument de Cuelgamuros sense permís de les seves famílies. Al llarg de la seva carrera ha presentat recursos i plets contra més d’un centenar d’ajuntaments per incompliments o violacions de la llei de memòria històrica.

Durant la presentació del seu llibre, que narra aquesta victòria judicial, entre altres causes, Ranz va confessar que «no hi ha cap honor millor per a un advocat de toga vermella que aconseguir l’única sentència que condemna el franquisme..., com no hi ha cap frustració pitjor que veure-la encara incomplerta». Fa deu anys de la resolució judicial, i les restes dels germans Lapeña continuen al Valle per diversos retards justificats en motius tècnics per les autoritats que regeixen el recinte.

De fet, s’ha tret abans d’allà el cos de Francisco Franco que els d’ells. «Hi ha hagut una exhumació simbòlica, però no la real», va dir en al·lusió a aquesta paradoxa l’autor del llibre.

Fosa buida

Eduardo Ranz va recordar que «la família Lapeña va estar 60 anys portant flors a una fossa que va resultar que estava buida», abans d’afirmar que, en matèria de memòria històrica i repressió de la dictadura, «la veritable reparació no és l’exhumació» de les restes dels afusellats, «sinó la reinhumació i la garantia de no repetició».

Notícies relacionades

Segons l’opinió de l’autor d’un llibr, que en el títol ha volgut unir els conceptes de memòria i guerra civil, les víctimes del franquisme pateixen una triple victimització: la de l’execució, la de les traves polítiques a la recuperació de les restes i la que es produeix mentre s’impedeix el retrobament amb els familiars».

Eduardo Ranz va explicar la seva dedicació com a jurista a les causes de la memòria històrica com «un exercici de dignitat espanyola davant els que ens van trair».