Canàries reclama fons per socialitzar el repartiment de menors

Canàries vol evitar l’efecte dòmino. Dimarts passat, l’Estat va confirmar a l’Executiu autonòmic –en l’última reunió bilateral– que demà comença el trasllat a la Península dels menors migrants amb protecció internacional i que Madrid queda oficialment fora del repartiment.

Aquesta exclusió d’última hora, motivada pel rebuig que la comunitat governada per la popular Isabel Díaz Ayuso ha mostrat cap al procés d’acollida dels joves, ha fet que el Govern canari posi sobre la taula, una vegada més, la necessitat d’ampliar els recursos perquè les comunitats autònomes no es vegin temptades de seguir l’exemple de la capital i puguin abordar l’atenció als menors asilats de "manera adequada" i sense nous bloquejos. "L’Estat ha fallat. No s’ha esforçat a posar les eines i recursos necessaris perquè les comunitats puguin atendre els nens. No pots només donar-los recursos per a tres mesos", afirma la directora general de Protecció a la Infància i les Famílies del Govern de les Canàries, Sandra Rodríguez, que assegura que moltes regions ja estan fent un "sobreesforç" en els seus sistemes de protecció perquè quan les comunitats van assumir la competència l’any 1997 mai es va plantejar una situació de crisi com l’actual.

Clatellada del Suprem

L’Estat assumeix aquesta responsabilitat després de diverses interlocutòries del Tribunal Suprem que l’obliguen a haver de fer-se càrrec d’aquests menors. "Si es vol donar una solució integral al problema, toca que l’Estat doni una mostra més de suport", va insistir.

L’Executiu canari coneix de primera mà el que significa fer front a la despesa que suposa l’atenció dels menors migrants, i entén que la resta de comunitats, al veure l’exemple de l’arxipèlag, tinguin dubtes vinculats al finançament.

"L’any passat se’ns van prometre 100 milions d’euros i només en van arribar 50. Aquest any ja s’està acabant i no hem rebut res més", recorda Rodríguez, que assegura que també desconeix quan arribarà la partida de 8,5 milions d’euros promesa en la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència que es va celebrar a finals de juny.

Els diners no són l’única trava que aprecien des del Govern de les Canàries. Rodríguez considera essencial la declaració de contingència migratòria extraordinària en les comunitats per poder agilitzar, com ha passat a les Canàries, els tràmits vinculats als menors migrants.

Aquest pas a l’arxipèlag ha permès a l’Estat poder obrir el Canarias 50 com a centre de trànsit, posar recursos per a les obres i contractar l’entitat Engloba, que s’encarrega de la gestió, entre altres temes. "L’Estat és conscient que la legislació no és àgil per a l’obertura de recursos, i això tampoc està ajudant la resta de comunitats", reconeix la directora d’Infància, que insisteix que no s’està donant una "resposta àgil".

Canàries segueix "sola"

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Demà, amb el trasllat dels vuit primers menors, es materialitzarà un compromís pel qual Canàries fa mesos que lluita en solitari. I en aquest punt Rodríguez vol allunyar-se de qualsevol "batalla política". "Toca tenir altura de mires, tant l’Estat com les comunitats", subratlla.

El que té molt clar l’Executiu autonòmic és que el treball no ha acabat i que les Canàries, en aquest punt del procés, "continua estant sola".