PER 198 VOTS DAVANT 150

Sánchez uneix l'esquerra i Cs en el primer examen dels Pressupostos

El Govern aconsegueix tombar còmodament les set esmenes a la totalitat i arrenca una negociació en què es deixaran socis pel camí

Podem, ERC i Bildu empenyen per treure Cs del camí, mentre Hisenda intenta retenir Arrimadas. El suport 'abertzale' irrita una part del PSOE

-FOTODELDIA- GRAF8468. MADRID, 12/11/2020.- La ministra de Hacienda, María Jesús Montero (d, delante), recibe los aplausos de sus compañeros de partido en el Congreso este jueves tras rechazarse este jueves las siete enmiendas a la totalidad al proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado de 2021, con lo que continúa la tramitación de las cuentas. EFE/Chema Moya

-FOTODELDIA- GRAF8468. MADRID, 12/11/2020.- La ministra de Hacienda, María Jesús Montero (d, delante), recibe los aplausos de sus compañeros de partido en el Congreso este jueves tras rechazarse este jueves las siete enmiendas a la totalidad al proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado de 2021, con lo que continúa la tramitación de las cuentas. EFE/Chema Moya / Chema Moya (EFE)

Es llegeix en minuts

Tot va rodar segons estava previst, però és només el principi. El Govern va superar el primer test del projecte de llei de Pressupostos Generales de l’Estat (PGE) del 2021 tal com estava previst, folgadament, amb 198 vots, 22 per sobre de la majoria absoluta. El final de la tramitació arribarà d’aquí dos mesos i aleshores el més previsible és que alguns grups que van ajudar a tombar aquest dijous les set esmenes de totalitat presentades –i que només van obtenir 150 recolzaments totals–, se’n despengin. I qui té més paperetes és Ciutadans, per l’aposta de l’Executiu per reforçar el bloc que va recolzar la investidura de Pedro Sánchez i l’operació coordinada de Pablo Iglesias amb l’esquerra de la Cambra per treure de l’equació Inés Arrimadas

El marcador –198 vots a favor del Govern, 150 a favor de les esmenes, zero abstencions– era un punt important per a l’Executiu de coalició, que hauria sigut impensable fa uns mesos. De la banda de l’Executiu es van situar, a més del PSOE i Unides Podem, ERC, Ciutadans, Més País-Compromís, el PDECat, el PNB, Bildu, el PRC, Nova Canàries i Terol Existeix. En contra seu, els set enmendants (PP, Vox, JxCat, Coalició Canària, BNG, CUP i Foro Astúries), a més d’UPN. A partir d’aquí, arrenca la negociació de les esmenes parcials i el debat en ponència, comissió i ple. S’espera que els PGE, els primers del bipartit i del líder socialista, surtin aprovats definitivament a primers de gener del 2021. 

A hores d’ara, es dona per descomptat que, aquesta vegada sí, Sánchez disposarà d’uns nous comptes, a diferència del que va passar el 2019, per la qual cosa podrà aconseguir el passaport de l’estabilitat durant almenys dos anys. La pregunta continua sent amb qui. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va demanar durant aquests dies de debat al Congrés «altura de mires» als partits per salvar uns comptes «de país» i imprescindibles per a la recuperació econòmica, anirà a totes per negociar esmenes parcials a diverses bandes. Des d’ERC i EH Bildu fins a Cs. Però quadrar el cercle, l’aspiració de Sánchez, però no d’Iglesias, sembla pràcticament impossible. De moment, l’anunci de la formació ‘abertzale’ que gairebé amb seguretat recolzarà els PGE ha irritat una part del PSOE, com va visibilitzar dimecres el president extremeny, Guillermo Fernández Vara

Cs negociarà «fins al final» per intentar convèncer l’Executiu que agafi la seva mà «moderada» i no la de Bildu i ERC

Però aquest moviment també buscava empènyer Cs. De fet, un dels eixos que va marcar el debat del Congrés d’aquest dijous va ser la pressió a Arrimadas perquè salti ja de la taula de negociació dels comptes. Podem, ERC i Bildu es van esforçar a defensar el bloc d’esquerres que va facilitar la investidura de Sánchez i van remarcar les mesures progressistes dels Pressupostos per expulsar Cs. 

La líder liberal, no obstant, es resisteix a sortir, conscient que, amb només 10 diputats, aquesta posició li dona una rellevància i una visibilitat que no vol abandonar. Ella, va assegurar a la tribuna, negociarà «fins al final» per intentar convèncer l’Executiu que agafi la seva mà «moderada» i no la de Bildu i ERC. «Arriba l’hora de la veritat. Han de triar entre dues vies, la de Ciutadans o la del separatisme [...]. Aquí tenen la mà estesa de Cs. Si no l’agafen, mai podran tornar a dir que no ho fan perquè no van tenir cap altra opció o perquè els ha obligat una oposició irresponsable que no vol asseure’s a negociar». Arrimadas va presumir que, gràcies a la seva pressió, no hi havia hagut un augment d’impostos ni es gravava l’educació i la sanitat privades. 

«Autoprotecció»

La líder taronja va trobar en Montero una aliada. La ministra li va demanar que segueixi i que aguanti fins al gener, quan s’aprovaran els Pressupostos de manera definitiva. «La seva aportació com a grup en aquest espai pot fer que millori sensiblement la política espanyola», va afirmar Montero, que va lloar la seva valentia a l’intentar separar-se de Vox i el PP.

Muntatge del diputat d’EH Bildu al Congrés Oskar Matute i la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, aquest 12 de novembre en el ple de totalitat dels Pressupostos del 2021. / eduardo parra (europa press)

I si Gabriel Rufián, portaveu d’ERC, va insistir en la seva incompatibilitat amb Cs, no per «veto» sinó per «autoprotecció» davant la dreta, Oskar Matute, de Bildu, va emfatitzar que l’importa més «el què», el contingut dels comptes, que «amb qui», els companys de viatge. Montero, mentrestant, reclamava als grups això mateix, que se centressin en els continguts, el paquet de mesures «socials» i «progressistes» que conté el projecte de llei, sense fer casd’ altres lleis en tramitació, com l’educativa, que Cs ha dibuixat com a «línia taronja» al demanar que es retiri l’esmena que suprimeix la condició del castellà com a llengua vehicular. Els Pressupostos, va al·legar la ministra, no tenen res a veure amb la immersió lingüística o l’encaix de Catalunya dins Espanya. 

Rufián insisteix que no és compatible amb Cs, no per «veto» sinó per «autoprotecció» davant la dreta

Però ERC també va dirigir una altra línia d’atac contra JxCat, amb qui competirà per l’hegemonia de l’independentisme en les eleccions catalanes del 14-F. Fins i tot va criticar, en el terreny personal, la postconvergent Laura Borràs per portar bolsos cars. Rufián va remarcar les credencials sobiranistes i d’esquerres de la seva formació, davant els que acusen els republicans d’haver-se venut a l’Estat. ERC, va recordar, mai va investir José María Aznar com a president, i sempre ha vetllat pel combat contra les desigualtats socials. Bildu, mentrestant, va demostrar que es vol afegir al joc polític, sumar els seus vots a uns Pressupostos que, tot i que «tebis», són un «primer pas» per avançar en la reversió «del model neoliberal» de les retallades.

Pel PNB, la diputada Idoia Sagastizabal va advertir que encara queda «una bona tirada» perquè el seu partit doni suport als PGE, i va recordar que l’impost al dièsel, que Hisenda va incorporar al projecte però que ara es compromet a revisar, «mina la confiança» dels seus en el Govern. Tot i així, malgrat que fins i tot el quadro macroeconòmic sigui «dèbil», al no recollir l’impacte de la segona onada de la Covid, el PNB entén que ha de facilitar la tramitació dels comptes, perquè no es poden prorrogar més els de Cristóbal Montoro, del 2018, i perquè no es pot desaprofitar l’oportunitat dels fons europeus. 

«Normalització democràtica»

Montero va respondre als grups que l’Executiu treballa sobretot per consolidar el bloc de la investidura, sense renunciar a captar més suports. El Govern es veu sòlid, va dir, disposat a culminar la legislatura, tot i que també pateixi a «dies», va indicar, reconeixent que hi ha divergències internes

Casado remarca que els PGE suposen un «malbaratament», disparen el dèficit i són un pagament a ERC i Bildu

La portaveu socialista, Adriana Lastra, en la seva defensa dels Pressupostos «més progressistes de la història» i «de país», va ser l’encarregada de justificar l’entesa amb ERC i Bildu. Tots dos són partits que compten amb «tota la legitimitat democràtica» perquè són els ciutadans els que els han elegit. Des de València, el ministre de Transport i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va defensar com a «normalització democràtica» el recolzament dels independentistes bascos als PGE. «Amb la mentalitat d’alguns, hauria sigut impossible la Transició», va afirmar, assenyalant que calia girar full. 

Després de la votació, al pati del Congrés, el president del PP, Pablo Casado, va insistir que els comptes que ha elaborat el Govern suposen un «malbaratament», dispararan el dèficit i deixaran una «hipoteca» a les pròximes generacions. El dirigent conservador va censurar que EH Bildu s’hagi convertit en un «soci prioritari» per a Sánchez. A la formació ‘abertzale’, va dir, l’ha «pagat» amb l’«acostament dels presos etarres»; a ERC, amb l’«exclusió de l’espanyol com a llengua vehicular», i a Podem, «amb una pujada massiva dels impostos».

Segons la seva opinió, el cap de l’Executiu ja ha triat els seus socis i «ho haurà d’explicar aquí i a Brussel·les». A la tarda, Génova va llançar una campanya a les xarxes socials, #ConBilduNo, per recordar la «demolidora hemeroteca» de Sánchez, que moltes vegades va assegurar que no pactaria amb la força d’Arnaldo Otegi

Et pot interesar

Sánchez té molts aliats parlamentaris amb qui jugar, però –i això ja està clar–, no ho podrà fer amb tots. El president, no present aquest dijous en el ple, igual que la seva ministra i el PSOE, confien a mantenir Cs al seu costat, però aquesta opció s’entreveu més remota. «Els 198 vots són la majoria més àmplia de la història amb què se superen les esmenes de totalitat. Senyals que diuen més del que sembla. I nosaltres a això, al senyal», acaben a la Moncloa. La incògnita continua sense aclarir-se.

Malestar amb Iglesias i irritació amb Vara

La direcció del PSOE ha assumit la naturalització de Bildu, però no comparteix l’escenificació. De fet, a la cúpula no li va provar bé cert «exhibicionisme» d’Iglesias, a l’aplaudir gairebé immediatament la posició d’Otegi i afegir-lo al bloc de la «direcció d’Estat». Però, davant els que dins el PSOE critiquen l’aproximació a la formació basca, recorden que es va demanar a l’esquerra ‘abertzale’ que triés entre bombes o vots. «Vam voler que fessin política, ja que és el que estan fent», afirmen. «Això és el que han d’entendre els que es fan dir barons», abunden, sense poder amagar el seu disgust.